18.02.2026 - 16:29
|
Actualització: 18.02.2026 - 16:48
La Plataforma per la Llengua, que s’ha fet ressò de cinc casos de discriminació lingüística entre el desembre i el febrer d’enguany, demana una llei a les Illes per a protegir els consumidors d’aquestes agressions.
L’entitat considera que és urgent reprendre el debat parlamentari per aprovar una nova llei que garanteixi als consumidors de poder ésser atesos en la seva llengua: “Demanam a la presidenta del govern, Marga Prohens, un compromís ferm per a protegir els ciutadans de les discriminacions lingüístiques atiades per l’extrema dreta i estenem la nostra mà a les corporacions que sol·licitin assessorament en matèria de drets lingüístics.”
La Plataforma ha denunciat públicament la discriminació que es va produir al Bar del Peix de Palma, quan un cambrer en va expulsar un grup d’amigues; el cas d’una clienta de l’IKEA de Maó que va haver de partir-ne perquè no l’atenien si parlava en la llengua pròpia; la negativa d’un metge del Banc de Sang de Palma a entrevistar un donant de sang perquè li parlava en català; el client a qui van negar l’atenció al MediaMarkt de Palma i li van tirar els objectes comprats; i, finalment, la clienta de Palma que va denunciar que al local de menjar Pokatas li negaren reiteradament l’atenció i posteriorment l’agrediren verbalment al carrer. Cal afegir que el filòleg Gabriel Bibiloni en va denunciar una altra a les xarxes, al Leroy Merlin de Palma.
89 queixes l’any passat
De fet, el 2025 es van rebre 89 queixes lingüístiques, la majoria de les quals feien referència a vulneracions dels drets lingüístics dels catalanoparlants en establiments comercials i llocs d’atenció al públic. Ahir, durant el ple del Parlament, la presidenta va dir que els casos s’havien reduït respecte dels anys del Pacte de Progrés, però Més per Mallorca la va posar en evidència recordant que era una obvietat perquè el PP i Vox havien eliminat l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, on es denuncien aquests casos.
“Els consumidors a les Illes Balears estan orfes d’una llei que garantesqui el dret d’esser atesos en català, malgrat que la llei de normalització lingüística (1986) garantesqui poder-se manifestar lliurement en llengua catalana en forma oral o escrita, pública o privada, i que ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri”, subratlla la Plataforma per la Llengua.
També recorda que el 2023 es va arxivar l’avantprojecte de llei de protecció dels drets dels consumidors, que dedicava un capítol als drets lingüístics, i no s’ha tornat a debatre.