A la recerca de llavors perdudes de l’Alt Empordà: “Hem d’intentar de preservar aquestes varietats”

L’Espigall, una consultoria especialitzada en agroecologia i biodiversitat, ha començat una recerca per a localitzar i recuperar varietats antigues de cultius tradicionals de l’Alt Empordà. L’objectiu és preservar un patrimoni genètic i cultural que es va esvaint a mesura que les varietats modernes i híbrides s’imposen als camps de la comarca.

“És un patrimoni que es va perdent”, lamenta Albert Campsolinas, col·laborador de l’Espigall. “Hem d’intentar de preservar aquestes varietats que encara es cultiven de manera gairebé residual.”

Amb el suport d’una subvenció de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-oriental de Catalunya (ADRINOC), la consultoria ha començat una prospecció etnobotànica amb dues línies de treball. D’una banda, la recerca documental als arxius històrics per a trobar referències de vells cultius; i de l’altra, la feina de camp: visitar pagesos i veïns que encara conservin llavors tradicionals heretades dels seus avantpassats.

Una recerca entre horts i arxius

Gràcies a una subvenció de l’ADRINOC, l’Espigall ha començat una prospecció etnobotànica per tot l’Alt Empordà. La recerca combina dues línies de treball: la documental, en què rastregen arxius històrics i agronòmics a la recerca de referències de velles varietats; i la de camp, on Campsolinas visita pagesos i veïns que encara cultiven amb llavors pròpies, heretades de generació en generació.

“La dificultat és trobar gent que encara faci hort però que no utilitzi planter de fora o llavors modernes. Busquem persones que tinguin varietats que hagin cultivat tota la vida, siguin d’horta, fruiters, cereals o vinya”, exposa el col·laborador de l’Espigall. A partir del boca-orella i preguntant a contactes, Campsolinas visita professionals i veïns que compleixen aquest requisit.

Fins ara, el projecte ha permès d’identificar diverses varietats de tomàquet autòctones i una de mongeta, coneguda com la del carai, que es donava per desapareguda a la comarca. També s’han localitzat llegums i naps negres propis de la zona que podrien tornar a sembrar-se en un futur.

Pagesos que resisteixen

Entre els col·laboradors que s’han afegit a la recerca, hi ha Enric Navarro, pagès i fundador del Parc Agroecològic de l’Empordà, a Albons. Fa més de vint anys que Navarro defensa una agricultura diversificada i respectuosa amb el medi, i conserva llavors de tomàquet de Vullpellac, de Catalunya Nord, nap negre i, amb especial orgull, el cacauet de l’Empordà.

L’impulsor del Parc Agroecològic lamenta que, als agricultors, els és com més va més difícil aconseguir llavors que no siguin híbrides, i també es troben que els manca informació sobre les característiques de cada cultiu. “Com a professionals, necessitem saber si són de creixement lent o ràpid, quina producció tenen, si són més sensibles o menys a plagues o a malalties. Si vols introduir alguna varietat tradicional, primer has de fer proves durant anys per veure si realment et compensa”, explica.

Per Navarro, el model actual de comercialització de llavors deixa el pagès “molt venut”: “Perquè ens venen varietats híbrides, no tenim informació de com produir-les i, de vegades, la descendència és diferent de l’original i aleshores tampoc no pots reproduir les llavors”, assenyala.

Crear un banc de llavors empordanès

Tot i les dificultats –com la manca de pagesos actius o la sequera que ha obligat a abandonar molts camps–, l’Espigall no perd la motivació. El següent pas és recopilar tot el material i valorar-ne les possibilitats.

Una de les opcions que es plantegen és la creació d’un banc de llavors de l’Alt Empordà o un arborètum visitable amb fruiters de varietats tradicionals. Mentrestant, fan una crida oberta a tothom que tingui llavors ancestrals empordaneses perquè les comparteixi. “Cada llavor és una història viva del territori”, diu Campsolinas. Els interessats poden posar-se en contacte amb el projecte a info@espigall.cat.