Rebeca Quintáns

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La periodista gallega Rebeca Quintáns (1964) és tota una experta sobre el rei emèrit espanyol, Juan Carlos I. De fet, potser és qui fa més temps que es dedica a investigar-ne la vida, els negocis i les ombres. VilaWeb va entrevistar-la fa tan sols un mes i mig, quan va sortir a la llum que la justícia suïssa l’investigava. Llavors, la crisi monàrquica semblava incipient i era gairebé absent a bona part de la premsa espanyola. Però Quintáns ja va preveure que tot agafaria volada ben de pressa: alertava que passarien més coses, que si Juan Carlos I se n’anava a l’exili, seria per viure a cor què vols, com un rei, i que la monarquia esclataria a curt termini.

L’any 2000, Quintáns va publicar Un Rey golpe a golpe, la primera biografia no autoritzada del monarca, que va haver de signar amb el pseudònim de Patricia Sverlo per motius de seguretat. El 2016 va publicar un altre llibre que ampliava la investigació sobre la trajectòria, Juan Carlos I: una biografía sin silencios. Després de molt de temps, amb la crisi de la monarquia espanyola arran dels escàndols de corrupció que comencen a emergir com més va amb més força, Quintáns veu un bri d’esperança per al final d’una institució que considera desfasada.

Us imaginàveu que Juan Carlos se n’aniria tan aviat? Què ho ha accelerat?
—Han d’aprofitar la pandèmia. Ho han d’avançar tot, perquè les mobilitzacions al carrer podrien posar entrebancs al procés quirúrgic que fan per a salvar la corona. Ara tot és molt adormit. A la gira que Felipe va fer per Espanya ja es va veure que podien controlar molt bé les poques protestes que hi va haver. La gent és a casa, espantada, tapada amb la màscara. Tenen molt poca resposta i això els afavoreix molt.

És exclusivament això, o també s’afanyen perquè aviat sortiran més coses?
—Sortiran més coses i tot plegat empitjorarà, sí. No crec que sigui l’única decisió que hauran de prendre aquest estiu. Li retiraran el títol de rei en qualsevol moment. Deixaran anar llast a poc a poc, a veure quant en necessiten. Crec que no en tindran prou amb res del que facin, però provaran d’allunyar-se de Juan Carlos progressivament. Ara hi ha qui diu que és a la República Dominicana, però no se sap del cert. Fugit en parador desconegut. Això serà una cacera per a trobar-lo. No s’aturarà, i les decisions que prenguin ells mateixos continuaran alimentant la maquinària mediàtica.

La decisió la pren Juan Carlos I o la pren Felipe VI? Us imagineu com ha anat?
—No en tinc dades, però entenc que ho han pactat la casa reial i sobretot Pedro Sánchez, que no va involucrar-hi tot el govern. Suposo que a Juan Carlos li ho deuen haver imposat. Perquè ell estava disposat a molt menys. No volia perdre cap privilegi ni haver de sortir formalment d’Espanya per la humiliació que significa. No tant perquè no volgués sortir d’aquí, perquè ja passa gran part de l’any fora, sinó per la humiliació.

El govern espanyol deixa entreveure que ha participat en l’operació i després no dóna informació.
—És increïble. És increïble que Pedro Sánchez digués tantes vegades ‘no contestaré’. No sé quant de temps podrà mantenir aquesta falta de transparència. I Pablo Iglesias actua amb la mateixa falta de transparència, perquè va dir que no pensava parlar de la conversa que havia tingut amb Sánchez. Volen desplegar un mantell de silenci terrible que no augura res de bo i que, per a un govern progressista, és força incoherent.

Fa un mes i mig vau dir que, si Juan Carlos I se n’anava de l’estat espanyol, seria ‘un exili daurat i il·legal’.
—I ho serà. Viurà com un autèntic rei. A la República Dominicana i on sigui. I crec que és un exili il·legal perquè se’n va per defugir el focus judicial. I el mediàtic. Totes dues coses em semblen poc ètiques, encara que en aquest moment la justícia espanyola li ho consenti tot. A Suïssa el reclamaran per declarar i ja veurem si s’hi presenta o no, perquè si és a la República Dominicana les lleis d’extradició no ho facilitaran. També cal veure qui pagarà les despeses d’aquest exili daurat. Pedro Sánchez també es va negar a explicar-ho, però potser ho haurà d’acabar fent, perquè segons quin finançament sigui, pot vorejar la il·legalitat.

Però ell té fortuna de sobres per a pagar-se l’estada a l’estranger.
—És clar, a ell mai no li ha calgut un finançament especial de l’estat, encara que l’estat hagi carregat moltes despeses. Per exemple, per pagar el xantatge perquè Bárbara Rey estigués callada. Això ho va pagar l’estat, i ell tenia diners de sobres per a pagar-ho, i tant. Té diners de sobres per a viure com un rei la resta de la seva vida. Ara, segur que preferirà que l’estat espanyol li ho pagui tot. És una pràctica habitual dels Borbons. Que els paguem les vacances, els vicis, la seguretat en els viatges privats que no tenen res a veure amb l’estat…

A banda de la causa oberta a Suïssa, la justícia espanyola també l’investiga.
—Jo no tinc gaires esperances que això acabi ‘bé’ [riu]. Tenen molts arguments: les dates, ‘això ja ha prescrit’, ‘quan va passar ell encara era impune’. La fiscalia del Suprem farà moltes voltes per veure si alguna cosa s’escapava de la legalitat i segur que acaben decidint que no. I les investigacions de l’Audiència Nacional no se centren en Juan Carlos sinó, curiosament, en Corinna Larsen. Tot depèn força de les proves que es presentin i dels testimonis. Ara Corinna, per exemple, està obligada a declarar com a encausada a l’Audiència i cal esperar a veure si el que declara fa que s’obrin més expedients o no. Aquest procés serà llarg i poden passar moltes coses. El Suprem vol tancar-ho tan aviat com pugui, però va molt a remolc de com evolucioni el procés a Suïssa, i aquest procés sí que continuarà.

Segons diversos mitjans, com El País i La Vanguardia, la marxa Juan Carlos I la veu com un parèntesi. Tornarà?
—Segurament això li han dit a ell, que serà temporal, perquè no els devia ser gens fàcil convèncer-lo que se n’anés. Però jo no ho crec. No té ni cap ni peus que la casa reial ho prepari com una cosa temporal, perquè això no té solució. Juan Carlos viu en un món de fantasia en què es creu les seves pròpies mentides. I com que ningú no li diu res a la cara perquè és el rei, deu ser molt ignorant de la realitat que hi ha, tant a Espanya com a l’estranger, amb les portades que surten a Europa. Pot ser que a ell li hagin dit que això són unes vacances i que ‘torni quan vulgui, majestat, no es preocupi’, però aquest no és el pla ni de Felipe ni del govern.

La premsa espanyola ha tancat files amb Felipe VI i s’ha dedicat a exalçar la figura del seu pare.
—És el conte de sempre. Van aparcar Juan Carlos per a posar-hi Felipe i salvaguardar-lo. Amb les mateixes tècniques de manipulació i d’ocultació de la informació que es van seguir amb Juan Carlos. La narrativa és una mica diferent, però la mecànica és la mateixa. Juan Carlos era un home molt proper, i Felipe és un noi molt preparat i molt honrat perquè ells ho diuen, i així van construint tot un seguit de tòpics, i han tancat totes les vies per a acostar-s’hi mínimament. Volen un nou ‘juancarlisme’ però amb Felipe. Caldrà treballar molt per revelar totes les mentides al voltant de la figura de Felipe, perquè costa de creure que ell sigui diferent, i no s’ha après la lliçó.

Podem parlar d’una crisi de règim?
—I tant. És una crisi molt important. Molt important. La monarquia representa, sobretot, el règim del 78, que no és sinó una continuïtat del règim franquista, per això el terme ‘règim’ és tan adequat. Hi ha continuïtat en estructures de poder, en privilegis de classes oligàrquiques, en tots els fronts de poder: el policial, el judicial, l’econòmic… I el puntal que sosté tot això és el sistema monàrquic, que com a bon representant d’allò que defensa té ramificacions i corrupteles en tots aquests àmbits, està molt involucrat en tot l’organigrama de poder del règim. I això és una crisi en tota regla per al règim. Evidentment l’intentaran salvar com sigui, i els partits ho fan molt bé per aconseguir-ho. Però la crisi és molt profunda i és molt possible que no se n’acabin sortint si hi ha una força d’oposició que vulgui canviar les coses prou potent i decidida.

La predicció que aquesta crisi posarà fi a la monarquia a curt termini la manteniu, doncs.
—Sí. I com més va més curt veig el termini. Tot s’accelera, per molt que ho vulguin endarrerir, i cada nova decisió serà un nou escàndol que provaran de neutralitzar. Això s’ha pres com una fugida i es demanen moltes explicacions. La conferència de premsa de Pedro Sánchez va ser molt reveladora. Va provar de parlar de tot menys d’això, però totes les preguntes eren sobre el rei. La insistència continuarà i ell es trobarà que ha de continuar responent.

Felipe VI està en condicions de resistir? Té prou suport de la família?
—La família reial està molt desestructurada. El matrimoni de Juan Carlos i Sofía fa dècades que a la pràctica no és un matrimoni, una part de la família, Urdangarin i Cristina, ja n’havia estat expulsada, les relacions personals entre Felipe i Letizia són molt dolentes i són al llindar del divorci, segons la premsa estrangera… Aquesta crisi no farà sinó alimentar les distàncies que hi havia entre tots ells, i no ajudarà que ho entomin de manera unida. No crec que els sopars familiars siguin agradables.

Com creieu que es defensaran?
—Això m’intriga molt, perquè ho tenen francament complicat. És una crisi molt difícil de gestionar. Acaben de sacrificar el rei i pretenen de continuar la partida. M’imagino que reprimiran molt, però ho han de mesurar molt bé, perquè no crec que sigui bon moment. Ara estem pendents si empresonen Pablo Hasel. Imagineu-vos la notícia de la detenció de Pablo Hasel. Si són intel·ligents, s’esperaran una mica. Però tampoc no són tan llestos. I Felipe està enfadat i amb ganes de venjança.

Enfadat amb qui?
—Amb els republicans en general, amb tothom que és crític. El cap visible és Podem, però també tothom que es va donar el gust d’anar-se’n a xiular-lo amb aquests tombs que va fer. Arrogant com és, tot això ho paeix molt malament. I pot ser que influeixi en les respostes que vagi donant. En té moltes ganes. Retirar el tercer grau als independentistes catalans va ser una resposta airada i de venjança. Amb les armes que tenen, lluitaran, i als jutjats hi té molts aliats. Han posat Marchena a decidir si admet la querella d’Òmnium a tràmit o no. Serà que no, és clar.

El govern i tota l’estructura estatal està preparada per si s’acaba la monarquia?
—Jo crec que no. No hi ha ningú preparat. Ni tan sols els republicans més convençuts per saber quins són els passos que cal fer perquè no hi hagi una altra falsa transició. Els partits no estan preparats per a assumir un procés constituent. Aguantaran on són, de moment. Tot això els trastoca i els fa nosa. Però s’hauran de preparar.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.