10.01.2017 - 15:40
‘Els estranys’ trasllada el carlisme al present qüestionant “quant dolor cal per millorar la societat”
BARCELONA, 10 (EUROPA PRESS)
El filòsof, traductor i escriptor Raül Garrigasait fa el salt a la novel·la amb ‘Els estranys’, una reflexió sobre l'”esmicolament” de les ideologies en forma de novel·la històrica ancorada en el present.
El llibre, publicat per Edicions de 1984 i que ha estat presentat aquest dimarts en roda de premsa, mostra d’una forma “molt plàstica, grotesca i versemblant”, segons el seu editor, Josep Cots, el viatge d’un jove prussià que travessa els Pirineus per lluitar al costat dels carlins.
“El personatge arriba amb una visió molt clara del món, vol defensar els seus valors amb l’exèrcit, però la seva visió ideològica s’esmicola quan emergeix la realitat”, ha explicat el mateix autor.
El lloc on tot canvia per al protagonista és Solsona (Lleida), ciutat natal de Garrigasait, on, a més de descobrir una realitat diferent de la que creia, l’interès per la música de Beethoven el porta a fer una amistat inesperada.
DILEMES DEL PRESENT
L’autor ha negat que es tracti d’una novel·la històrica a l’ús –amb voluntat didàctica o de reconstrucció del passat– sinó més aviat una forma de mostrar “dilemes que també són del present, com quant dolor cal per millorar la societat”, ha dit l’autor, fent referència a la modernització que suposadament estava vinculada a la primera guerra carlina.
Al mateix temps, ‘Els estranys’ mostra la diferència del prussià que troba a Cervera gent estranya per a ell, i que al seu torn el veuen a ell com un estranger, però també les diferències entre ells i la confrontació que un mateix porta dins, un concepte que tracta el sociòleg Zygmunt Baumant, que va morir aquest dilluns i a qui Garrigasait va traduir.
MÚLTIPLES INFLUÈNCIES
Les referències a Baumant són poques, segons l’autor, però assegura que “res és de collita pròpia, tot és tradició”, admetent com a principal referent ‘Les històries naturals’ de Joan Perucho; a més de Joseph Conrad i Marian Vayreda per crear escenes visuals; William Faulkner i l’Antic Testament per reflectir històries orals; el romanticisme alemany pròxim a l’expressionisme per a les escenes grotesques o Josep Pla, Mercè Rodoreda i Joan Sales com a base de la prosa catalana actual.
Realitat i ficció es barregen, amb fragments extrets de fonts històriques i passatges totalment inventats, en aquesta novel·la amb tocs d’assaig, anant un pas més enllà del primer llibre de Garrigasait, ‘El gos cosmopolita i dos espècimens més’ (2012), un assaig amb pinzellades de novel·la.
