05.02.2017 - 13:59
Després de l’acord per evitar ‘primàries’, l’acumulació de càrrecs i la maternitat subrogada centren els debats
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
El president del Govern central, Mariano Rajoy, serà reelegit aquesta setmana per quarta vegada líder del PP en un Congrés Nacional que el partit afronta tranquil i sense sobresalts. De fet, les principals incògnites se centren en si la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, seguirà al capdavant de la secretària general de la formació, un càrrec que ocupa des de juny de 2008, i si Javier Arenas conservarà un seient en la dirección del partit.
Sense la presència de José María Aznar per primera vegada després d’abandonar la presidència d’honor del PP i amb les principals esmenes a les ponències en fase de negociació per no visualitzar divisions en el partit, el conclau del PP serà una exhibició de força entorn de la candidatura de Rajoy, qui cercarà llançar un missatge d’unitat davant la divisió que assoleix ara al PSOE o a Podem.
D’aquesta forma, el proper 11 de febrer Rajoy sortirà proclamat de nou líder del PP, formació que presideix des del 2 d’octubre de 2004 quan va succeir a Aznar. Al seu primer congrés va aconseguir el suport del 98,37% dels compromisarios i en 2008, quan Esperanza Aguirre es va proposar disputar-li el lideratge a València, va ser recolzat pel 84,24% dels delegats. En 2012, el cap de l’Executiu va ser triat president del PP amb el 97,56% dels vots.
SENSE PISTES DEL NOU EQUIP
Fins ara, Rajoy ha evitat donar pistes sobre si farà canvis en l’organigrama de ‘Gènova 13’, alguna cosa que fonts del partit consultades per Europa Press interpreten com un senyal de continuïtat en la direcció del PP i que començaria per renovar la seva confiança en Cospedal com el seu ‘número dos’ en el PP, ja que ocupa des de juny de 2008.
En aquestes setmanes prèvies al conclau, diverses veus dins del PP han demanat avançar en l’acumulació de càrrecs i a aclarir millor les incompatibilitats, arribant a presentar-se nombroses esmenes en aquest sentit. Aquest debat ha posat en el focus a Cospedal, que és ministra de Defensa, presidenta de Castella-la Manxa i secretària general del partit.
No obstant això, fonts del PP consideren que Rajoy, home previsible i poc donat als canvis, seguirà comptant amb Cospedal, en un moment en què s’ha aconseguit cert equilibri de poder amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i qualsevol moviment podria interpretar-se en clau successòria. Hi ha més dubtes sobre si la titular de Defensa conservarà o no la presidència del partit a la seva regió.
En les files del PP pronostiquen que Rajoy farà una renovació “per addició” i no descarten que recuperi la figura del coordinador general que Ángel Acebes va ocupar quan Francisco Álvarez-Cascos va ser nomenat vicepresident del Govern espanyol. En aquest escenari, en el partit apunten a Fernando Martínez-Maillo, sotssecretari general d’Organització, que té cada vegada més pes en el partit.
Les mateixes fonts consideren que no prescindirà de cap dels quatre joves sotssecretaris (Martínez-Maillo, Javier Maroto, Pablo Casado i Andrea Levy), que van desembarcar a ‘Gènova’ al juny de 2015, i vaticinen que en aquest equip seguirà també Arenas si així ho desitja, donada l’estreta relació que manté amb Rajoy.
TRANSACCIONAL PER EVITAR PRIMÀRIES
Una vegada aconseguint un acord amb el PP de Madrid i València per frenar l’elecció del líder del partit per ‘primàries’ -després d’un pacte que permet que els barons regionals ser triats pels militants–, la ponència d’Estatuts encara té damunt de la taula el debat relatiu a l’acumulació de càrrecs, un assumpte que ‘Gènova’ abordarà aquesta setmana per explorar si és possible el consens, han indicat a Europa Press fonts ‘populars’.
El PP també haurà d’afrontar aquesta setmana el debat sobre l’humanisme cristià en la seva ponència Política i d’Estatuts, que ha coordinat Martínez-Maillo. Diversos compromisarios han presentat esmenes reclamant que s’inclogui expressament en l’articulat -ara solament apareix en el preàmbul– perquè tingui valor normatiu i es mantingui l’essència del partit i el seu ideari tradicional.
En el cas de les esmenes relatives a la limitació de càrrecs, el partit no té intenció de portar aquesta demanda als seus Estatuts, a pesar que el pacte que es va signar a la fi d’agost amb Ciutadans fixa un mandat de vuit anys. Els ‘populars’ esgrimeixen que aquesta limitació és pròpia dels règims presidencialistes.
LA GESTACIÓ SUBROGADA
En la Ponència Social, el principal escull radica en la gestació subrogada, després que s’hagin presentat esmenes a favor i en contra de la seva regulació. El sotssecretari de Sectorial del PP, Javier Maroto, i el seu equip estan negociant les esmenes per cercar una sortida de consens i no escenificar una foto de divisió.
L’exdiputada i exportavoz Lourdes Méndez ha demanat expressament que se segueixi prohibint la seva regulació, i hi ha més esmenes en aquesta mateixa línia. Per contra, destacats pesos pesats del PP s’han posicionat a favor de regular-la, com és el cas del president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, la portaveu del grup municipal del PP, Esperanza Aguirre, o el president del PP andalús, Juan Manuel Moreno.
Els defensors de regular la gestació subrogada consideren que per una vegada el Partido Popular ha de ser pioner en aquest debat social, a diferència de l’ocorregut en el passat amb lleis com la del matrimoni gai o el divorci.
Un altre dels blocs de la ponència social és el relatiu a l’avortament, després que diversos compromisarios hagin defensat la reforma de l’actual llei de terminis que va aprovar el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Els promotors d’aquestes esmenes defensen anar en la línia del recurs que el PP va presentar el Tribunal Constitucional al juny de 2010, si ben alguns membres del partit van més enllà i demanen defensar el dret a la vida des de la seva “concepció” a la “mort natural”.
Aquest tipus d’esmenes evidencien les dues ‘ànimes’ que conviuen en el PP en assumptes sensibles com l’avortament, quelcom que es va visualitzar el 15 d’abril de 2105 durant la votació de la reforma d’aquesta llei de terminis per impedir que les menors de 16 anys puguin avortar sense consentiment patern.
