22.01.2017 - 11:00
Defensa que “el grup no ho justifica tot”
BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)
L’escriptor i periodista Rafel Nadal indaga en “els límits del destí i la llibertat personal” en la seva novel·la ‘La Senyora Stendhal’ (Columna), i assegura que a les persones cal jutjar-les pel que fan, ha dit en una entrevista d’Europa Press.
En la novel·la, el petit Lluc perd a la seva mare en un tiroteig a Girona l’últim dia de la Guerra Civil, i el seu destí queda per sempre lligat al de la Senyora Stendhal, que ho criarà com un fill al costat del jove Dani.
Després del llançament de ‘Quan en dèiem xampany’ i ‘La maledicció dels Palmisano’, Nadal torna a la Catalunya de postguerra amb la seva obra més madura entre la realitat i la ficció, tancant un cicle sobre els bàndols, el destí i la llibertat individual.
Nadal traça els dos tipus de valors morals que imperen, segons la seva opinió, entre els adults: un, representat pels qui justifiquen totes les actituds del grup al qual pertanyen, i un altre, per aquells que “tenen molt clar que el grup no ho justifica tot”, vessant que representa la Senyora Stendhal.
L’autor ha insistit que no es pot creure que perquè algú pertany al grup propi sempre té raó, i ha dit que tot i que el grup tingui legitimitat, no significa que totes les seves accions ho siguin.
Ha posat com a exemple els abusos comesos pels republicans –segons la seva opinió, bàndol amb legitimitat democràtica– en la Guerra Civil espanyola: “Però condemno moralment els abusos dels republicans”.
Nadal ha subratllat que hi ha una reflexió sobre el destí com a fenomen atemporal, tant en èpoques de la Guerra Civil com actualment, ja que no és el mateix en 2017 haver nascut a Barcelona que a Damasc (Síria): “Crec que el destí existeix”.
Ha explicat que tenia pendent plantejar-se “com lluitar contra el destí i on estan els límits de les responsabilitats individuals”.
MIRADA INFANTIL
Per desplegar aquesta filosofia, l’escriptor s’ha servit de la mirada innocent d’un nen, que no té apriorismes i va descobrint-lo tot, davant de les interpretacions que constantment busquen els adults, tot i que, tot i això, “els nens diferencien entre bé i malament; detecten la injustícia”.
A més, la novel·la posa en relleu la relació amb una mare adoptiva que tracta de donar-li totes les eines sense pretendre substituir a la mare biològica, de manera que quan la Senyora Stendhal mori, els seus valors morals perdurin.
Per a Nadal, ella és un homenatge a una generació de dones que van perdre la guerra dues vegades: una com republicanes, i l’altra com a dones, però que en realitat “han estat les responsables de reconstruir el país” amb el seu treball en les fàbriques, al camp i a casa, imprimint la direcció econòmica i intel·lectual de la família.
Després de tancar un cicle de novel·les protagonitzades per dones, Nadal es troba immers en projectes diferents, com un thriller sobre el món de l’art, i una novel·la sobre el pas del temps.
