22.12.2020 - 05:45
Radar COVID és l’aplicació llançada pel Govern central per a combatre l’expansió de la pandèmia a Espanya. Es tracta d’una app, creada per la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, que permet a les persones contagiades introduir un codi, proporcionat pels sistemes de salut de les diferents comunitats autònomes, per a avisar així a tots aquells que tinguen l’aplicació i que hagen estat a menys de dos metres de la persona que ha donat positiu en les últimes dues setmanes, i durant més de 15 minuts. La prova pilot es va dur a terme a l’illa canària de la Gomera, el mes de juliol passat, i els resultats obtinguts van ser prometedors: l’eficàcia de l’aplicació quasi va doblegar a la del rastreig manual.
«A partir de huit milions de descàrregues, l’app podria ajudar a reduir en un 30% l’impacte dels efectes de la pandèmia»
No obstant això, per què la seua implementació no ha tingut èxit a escala estatal? L’epidemiòleg i investigador de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), Salvador Peiró, afirma que «no sembla que hi haja evidències sobre la seua efectivitat, per tant, aquesta és conjecturable». Des del seu llançament, alguns aspectes han dificultat el seu funcionament i la possibilitat d’aconseguir el grau d’eficàcia esperat. Per a començar, el nombre de descàrregues. Segons informa el Ministeri de Sanitat, fins al 26 de novembre, més de cinc milions i mig de persones l’havien descarregada en els seus telèfons. No obstant això, des de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial expliquen que «l’objectiu és arribar a huit milions», ja que «s’estima que aquest llindar equival al 20% de la població, a partir del qual l’app podria ajudar a reduir en un 30% l’impacte dels efectes de la pandèmia, en atallar cadenes de contagi de manera notòria».
A pesar que el nombre de descàrregues creix cada setmana, tampoc es coneix amb certesa si els usuaris fan un ús actiu de Radar COVID. Les dades compartides per la Secretaria d’Estat notifiquen que, fins al 26 de novembre, «s’han comunicat més de 18.000 positius que han introduït el codi en l’app». Aquest creixement s’ha vist impulsat en les últimes setmanes des que regions com la Comunitat de Madrid o Catalunya començaren a repartir codis. Només al setembre i octubre, els primers mesos en què l’app ha estat activa en diverses comunitats, es van produir més de 700.000 nous contagis, segons les dades oferides des de la pàgina web del Ministeri de Sanitat.
Codis que mai arriben
La distribució dels codis és un altre aspecte problemàtic, ja que, si aquests no es reparteixen a les persones contagiades, l’aplicació és inservible. Mentre que Radar COVID ha sigut creada i dissenyada pel Govern central – el qual també emmagatzema i unifica totes les dades que li arriben des de les diferents regions –, la gestió quotidiana de l’aplicació recau en les comunitats autònomes. Cada comunitat pot triar el model de rastreig i subministrament de codis que li convinga. Algunes comunitats esperen que el rastrejador oferisca el codi i el pacient amb l’aplicació en el mòbil l’accepte. Altres regions generen un codi per cada positiu, però només l’entreguen quan el rastrejador l’ofereix i el pacient el recull o el descarrega d’una web. Això provoca que es generen milers de codis, i que molts d’ells no arriben mai a ser usats. Finalment, altres comunitats envien un codi via SMS al costat del comunicat de positiu. En aquests casos, tots els positius reben el seu codi de manera directa, la qual cosa pot resultar molt més efectiu a l’hora d’incentivar la instal·lació de l’aplicació.
«El repartiment de codis de manera efectiva per part de les comunitats autònomes, al costat de les descàrregues de la ciutadania, és el que determinarà l’èxit de l’app»
A més d’aquestes diferències en el repartiment de codis de les comunitats autònomes, sorgeixen contínuament problemes en la generació de codis, principalment perquè molts usuaris no arriben a rebre’ls. Segons informa la Secretaria d’Estat d’Intel·ligència Artificial, «el repartiment de codis de manera efectiva per part de les CCAA és el que, al costat de les descàrregues de la ciutadania, determinarà l’èxit de l’app». No obstant això, un altre inconvenient sorgeix si un positiu no té l’aplicació en el mòbil abans de rebre el diagnòstic i li l’instal·la per a introduir el seu nou codi. Encara que l’usuari el registre, Radar COVID no pot manar cap informació al servidor perquè l’aplicació no estava activa en el seu dispositiu en els dies anteriors, quan possiblement va poder contagiar a altres persones.
Trucades i falsos positius
Després que una persona amb l’aplicació Radar COVID en el seu mòbil haja sigut notificada per haver estat prop d’algú que ha donat positiu en una prova PCR, l’usuari ha d’extremar les mesures preventives i vigilar si desenvolupa símptomes en els següents deu dies. Si aquest és el cas, ha de posar-se en contacte amb els serveis d’atenció per a advertir d’aquesta alerta. Cada comunitat té també el seu sistema: en algunes, com la Comunitat Valenciana, es pot comunicar via web, mentre que, en altres com la Comunitat de Madrid, la persona ha de cridar des d’una línia de telèfon dedicada a centres d’atenció primària. Per al metge i investigador, Salvador Peiró, «l’aplicació podria facilitar la tasca dels rastrejadors o, també, augmentar les seues càrregues de treball sense incrementar l’efectivitat, per exemple, en el cas que es detectara un gran nombre de falsos positius». En aquest sentit, afig que, «també podria incrementar la càrrega de treball de l’atenció primària si els usuaris consulten directament amb aquesta quan reben un avís de l’aplicació».
Retards en la implementació i falta de promoció
Aquesta eina estava prevista per a funcionar en totes les comunitats autònomes a mitjan passat mes de setembre, però la seua integració en els diferents sistemes sanitaris va patir retards, precisament en algunes de les regions clau per al seu funcionament. Aquestes van ser les que comptaven amb les àrees metropolitanes més poblades, com és el cas de Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana. Des de finals d’octubre, l’aplicació ja està disponible en totes les comunitats, sent la Comunitat Valenciana l’última a posar-la en marxa.
Aquest aspecte ha sigut crític per a determinar tant la seua eficàcia com per a promoure el seu ús entre els ciutadans. Segons Salvador Peiró «l’asincronia en la implantació entre les comunitats autònomes ha generat confusió, ja que en molts casos l’aplicació no estava disponible o no connectada als sistemes d’informació de les comunitats autònomes». Al seu torn, l’epidemiòleg afirma que «la promoció ha sigut escassa i probablement no ha estat ben orientada. S’ha fet major recalcament en la protecció de dades que en la utilitat de l’app». L’aplicació compta amb perfils en dues de les xarxes socials més importants: Instagram i Twitter. No obstant això, l’impacte dels continguts publicats en ambdues ha sigut molt reduït. Dins d’aquests perfils, es pot observar que l’activitat de promoció ha sigut escassa. Instagram a penes suma cinquanta publicacions, mentre que, Twitter – malgrat ser la xarxa en la qual s’ha concentrat la major part de l’esforç de difusió –, la constància amb la qual es pugen els tuits no és diària.
