Quins són els documents del 23-F que encara són secrets?

La desclassificació dels documents de l’intent de cop d’estat del 23-F és una reivindicació històrica de molts sectors i grups polítics, especialment per treure l’entrellat de la implicació de l’ex-rei espanyol Juan Carlos. Demà, segons que ha anunciat el president espanyol, Pedro Sánchez, es farà la desclassificació una volta ho publiqui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). A partir d’aleshores, tota la documentació es podrà consultar lliurement al portal oficial de la Moncloa.

Entre els materials que encara resten classificats, hi ha el sumari íntegre del judici, conservat al Tribunal Suprem espanyol. El dossier inclou vuitanta-nou lligalls amb enregistraments originals i declaracions dels implicats. També s’hi afegeixen els arxius dels serveis d’intel·ligència de l’època –el CESID, precedent del CNI– amb documents interns i transcripcions de les escoltes fetes la nit del 23-F, catalogades aleshores com a “alt secret”.

Així mateix, hi ha les comunicacions entre la casa reial espanyola i la Moncloa durant l’intent de cop d’estat –és a dir, entre Juan Carlos i Adolfo Suárez–, però també els informes sobre la mobilització d’efectius elaborats per les diferents regions militars de l’exèrcit espanyol.

Actualment, es tramita al congrés un projecte de llei d’informació classificada, que ha de substituir la norma franquista sobre secrets oficials. L’esborrany preveu terminis perquè es faci una desclassificació automàtica segons la importància dels documents: quaranta-cinc anys en el cas dels catalogats com a “alt secret” –precisament els anys que fa del 23-F–, trenta-cinc anys per als considerats “secrets”, entre set i nou anys per a la informació “confidencial” i entre quatre i sis anys per a la documentació “restringida”.