Quines són les famílies que posseeixen les Illes? 

El preu de ser un paradís a la Mediterrània és que hi ha fortunes que es poden permetre de pagar-lo. És quan les Illes, en compte de ser un lloc on viure i preservar –com encomanen els patrimonis de la humanitat d’Eivissa, Menorca Talaiòtica i la Serra de Tramuntana mallorquina, per exemple–, es converteixen en una inversió. De terratinents, n’hi ha hagut sempre. Però, com més va, unes quantes fortunes es van fent seves les 498.000 hectàrees de superfície de l’arxipèlag. Quines són les famílies que posseeixen les Illes?

És evident que si comparem la superfície total amb la que posseeixen aquestes famílies, hom pot pensar que realment l’impacte no és tan gran. Però, és clar, mirat des de la perspectiva de qui viu en un pis de 80 m² (0,008 ha), en una habitació que en fa deu o en una caravana que en fa cinc –és a dir, el gruix de la resta de la població–, veure que el territori és devorat per unes quantes fortunes és difícil d’entendre. Més, quan es parla d’un lloc petit, limitat i encerclat per la mar. 

Mallorca: l’imperi del darrer pirata de la Mediterrània, el banquer de Franco

La família March deu la seva fortuna al banquer de Franco, Juan March Ordinas (1880-1962). El finançament al cop d’estat va ser clau per al dictador, tot i que March sempre es va saber moure pertot. Va ser contrabandista –conegut per “el darrer pirata de la Mediterrània”– empresari, banquer i polític. Un capitalista depredador. D’ell, en destaca la creació de Trasmediterrània, la Banca March i la Fundació Juan March. De fet, va ser un dels homes més rics del món i la revista The New Yorker va donar per bons els càlculs del banquer, que deia que va arribar a ser la setena fortuna més gran del món. Fins i tot, la publicació diu que “en certa manera, va superar tots els nostres Carnegie, Rockefeller i Vanderbilt: era més audaç, més astut i menys inhibit per a les restriccions de la prudència o la consciència” i sentencia que “només els franquistes descarats continuen venerant March, per l’ajuda que va donar al seu heroi el 1936”. 

En aquest cas, és sabut que no parlam d’una fortuna estrangera. March va néixer a la Vila, a Santa Margalida. I avui, la seva família continua amassant la fortuna de l’avi. Carlos March, amb una riquesa de prop de 2.000 milions; Juan March, amb 1.900 milions; Gloria March, amb 700 milions; i Leonor March, amb 500 milions, ocupen el 6è lloc, 7è, 27è i 37è de les fortunes més grans dels Països Catalans. De fet, han arribat a figurar entre els 200 més rics del món, conjuntament. 

Per això no és casualitat que tinguin més de 7.000 hectàrees de l’illa, gairebé un 2%. L’Avall i l’Avallet (3.155 ha), Cosconar (1.811 ha), les Comunes i el Bosch (1.242 ha), Ternelles (1.271 ha). No fa gaire van vendre Santa Cirga, entre Manacor i Portocristo, que ocupava 200.000 m². La família, a més, posseeix nombroses finques i mansions més “petites” per tot Mallorca, algunes documentades des del segle XIII.

Els dos germans britànics que tenen vint quilòmetres de costa verge

Després de la família March, a Mallorca destaca la fortuna de dos germans britànics que, amb el temps, s’han fet seus gairebé vint quilòmetres de costa verge de l’illa. De fet, aquest és un dels misteris més grans que envolten les adquisicions dels germans Reuben: per què han comprat 1.400 hectàrees de Mallorca on, en gran part, no hi podran construir? La legislació ni ho permet ni es fa comptes que ho permeti, però ells, en la pàgina web oficial, ho tenen ben clar: són projectes en pre-desenvolupament. 

La riquesa dels germans se situa en 13.000 milions de dòlars, una de les fortunes més riques del Regne Unit. A la llista Forbes del 2025 apareixen al lloc 125. Tots dos van néixer a Mumbaí, però van créixer al Regne Unit. Es dediquen, bàsicament, a invertir en tecnologia i en el negoci immobiliari, tot i que en els inicis tenien una empresa dedicada al comerç d’alumini. Ara la família posseeix també el 14% de l’equip de futbol Newcastle, de la Premier League. El 2016 van vendre un 49% del seu negoci de computació, GlobalSwitch, a un consorci d’inversors xinesos per gairebé 3.000 milions de dòlars. El 2018, van vendre’n un 25% més per 2.700 milions. 

A Mallorca, tenen finques a Manacor, Capdepera, Betlem, Pollença, Andratx i amb vista a la badia de Palma. Ocupen, cadascuna, un lloc únic de la costa mallorquina i, com explicàvem, no s’hi pot construir. De fet, una de les finques en el terme de Coves Blanques és Àrea Natural d’Especial Interès. Sembla, per tant, pura especulació immobiliària.

De fet, els seus tentacles han traspassat fronteres illenques. Més enllà de Mallorca, també són seves 180 hectàrees de la costa oest d’Eivissa, al sud de Sant Antoni. La finca compta amb 7,3 quilòmetres de costa i inclou cala Bassa, cala Comte, el Penyal i el Caló. Ells mateixos fan propaganda dels enclavaments idíl·lics que posseeixen: “Cala compte ofereix vistes impressionats de la posta de sol de la platja bohèmia [sic]” i “Cala Bassa està llogada al Cala Bassa Beach Club, que compta amb una de les platges més boniques de l’illa, a l’ombra de vells ginebrons.” També van comprar l’Hotel Pacha d’Eivissa. 

Menorca, un 2% de Víctor Madera

L’èxit empresarial de Víctor Madera (Oviedo, 1961) prové de la sanitat privada. El 2016 va vendre els hospitals Quirón per 5.760 milions d’euros. Té un patrimoni net de 1.000 milions d’euros i amaga les inversions immobiliàries rere el nom d’empreses com ara Encantos de Menorca. 

El 2023, va crear Vestige Collection, “una magnífica selecció d’hotels i finques privades que destaquen per la seva identitat arquitectònica i el seu emplaçament”, segons ells mateixos defineixen. De fet, a la web de l’empresa hi ha tres localitzacions menorquines: Son Vell, Santa Anna i Son Ermità & Binidufà. 

En concret, les finques de Son Ermità i Binidelfà (Ferreries), a les que s’hi han incorporat les de Santa Gibet i Marina de Son Ermità, tenen 780 hectàrees. En el cas de Santa Anna (Ciutadella), parlam de 200 hectàrees prop de la platja de Macarella. Quant a Son Vell (Ciutadella), Madera té 140 hectàrees més de l’illa. 

No són les úniques. Molt a prop de Son Vell també hi té Son Pere, que suma 25 hectàrees més. Tirant Vell (Mercadal), de 197 hectàrees; Torre del Ram (Ciutadella), de 180; Son Vivó (Ciutadella), de 80; Son Rubí (Mercadal), de 89… En total, nou finques que sumen 1.300 hectàrees en sòl rústic. És a dir, gairebé un 2% de tot el mapa de l’illa. A més, el 2018 va comprar l’illa d’en Colom, situada davant l’Albufera del Grau, un illot de 58 hectàrees protegides on habita una sargantana endèmica, i per les quals va pagar 3.200.000 euros.

Madera també té vincles amb la resta de les Illes: és propietari d’uns quants casals coneguts a Palma (Can Oleza, Ca n’Amayans, Can Riera, Can Pueyo) i també va adquirir més de 200.000 metres quadrats a Formentera i una mansió de luxe a Sant Josep de la Talaia, a Eivissa. 

Eivissa, territori Matutes

Ja hem esmentat que els germans Reuben posseeixen 180 hectàrees d’Eivissa, que representen 7,3 quilòmetres dels 210 que té l’illa, un 3,4% del litoral. També és sabut que l’empresari alemany Mathias Khün, investigat per la justícia per alçament de béns i estafa immobiliària, ha estat l’administrador de l’illa de Tagomago, que ven per 150 milions d’euros, que és promocionada com “l’illa privada més exclusiva d’Europa”. 

En el cas d’Eivissa, és més difícil poder fer un recompte de les hectàrees que cada família posseeix. Si més no, el que queda clar és que hi ha una família que són els amos de l’illa: els Matutes. Polítics vinculats al PP –Abel Matutes fou ex-ministre d’Assumptes Exteriors espanyol– i empresaris, el control d’Eivissa ha passat en gran part per ells durant aquestes darreres dècades.

Abel Matutes Prats, fill d’Abel Matutes Juan, és l’administrador de Palladium Hotel Group, dins el qual tenen un gran conglomerat hoteler. La família posseeix un patrimoni de 600 milions d’euros i es troben també entre les fortunes més grans dels Països Catalans. Abel Matutes Juan és nét d’Abel Matutes Torres, que es va aliar amb Juan March per controlar la política i els mitjans de l’època. Ell va començar en política impulsat per Franco, com a batlle d’Eivissa el 1970. 

De la poca informació disponible, se sap que fa vint anys la família Matutes va cedir al Consell d’Eivissa un 50% de l’empresa Fomento del Turismo Ibicenco SA, propietària de quatre finques que ocupen 180 hectàrees. En tot cas, és un dels màxims responsables que en zones abans verges de l’illa avui hi hagi un hotel magnànim. Gran part de la platja d’en Bossa és seva.