Els secrets del Quimet&Quimet del Poble Sec, un espai amb tapes i vermut de primera

Nespres cobertes d’anxova, un vinet de reserva, vermut de Reus, fumats, salaons i conserves de peix de Galícia, i de verdures, de Navarra, de ceba i de ceps d’Itàlia, i un caliu familiar que espetega. Obrint els porticons de fusta pintats de vermell del número 25 del carrer del Poeta Cabanyes, al Poble Sec, es dóna pas a una dimensió de la felicitat que passa pel gust, l’olfacte, el paladar i la vista. I el bon tracte d’una quarta i cinquena generació fidels a les arrels de cinc Quims que, de generació en generació, han anat heretant el nom propi, el nom d’un negoci i l’essència d’una família que manté la tradició de servir un bon vermut entre parets vestides de bons vins, licors i destil·lats, en l’espai senzill i autèntic de la taverna Quimet i Quimet, amb capacitat per a una trentena de persones. Entrar-hi a tastar unes barquetes i tapes amb un beure és com passar per casa d’uns amics de bon paladar.

El besavi patern de Quim Pascual va obrir aquesta taverna l’any 1914 per vendre el vi que la família feia al Bruc, on encara hi ha, avui, la masia Can Pascual. “Això passava a les famílies grans, uns quedaven al camp treballant i uns altres venien a Barcelona a obrir-se camí amb algun negoci”, explica. Ell és la quarta generació al capdavant d’aquest local tan freqüentat del Poble Sec, en el qual, al començament, els bocois, bótes de cinc-cents litres del vi que s’anava despatxant a granel, era pràcticament tot el que hi havia. El negoci era simple i fàcil: un local de lloguer i les bótes que es carregaven i es descarregaven. Venien gel picat per a conservar els aliments i, mentre els clients esperaven que els posessin el vi a granel o el gel, prenien un got de vi i una tapeta.

Quan l’àvia de Quim Pascual, la Joana, es va casar amb el seu avi, tots dos van continuar portant la taverna, igual que ho va fer després a següent generació, els pares de Quim Pascual. “Jo he nascut aquí, igual que el meu pare, perquè això abans era taverna i hi teníem també l’habitatge familiar. Abans era normal viure al costat del negoci. Aquí va ser així fins fa una trentena d’anys”, comenta. Ara ell, la seva germana Joana i la seva dona, Carme Estal, porten aquest emblemàtic establiment on la cinquena generació, els seus fills Quim i Neus, també treballen.

El pare, com passa amb tots els fills en negocis familiars, no té consciència del primer dia que va començar a treballar. Però recorda que cada dia i durant tot el dia treballaven. “Si teníem tancat i algú picava a la porta, també l’obríem”, rememora.

Ara l’horari és de dilluns a divendres, de 12.00 a 16.00 i de 18.00 a 22.30. No hi ha cuina, tot es prepara a la barra, a la vista de la clientela que, a peu dret, va veient com es munten les barquetes i tapes de bonítol, seitons, espàrrecs, olives, carxofes i fruites en almívar. Hi ha preparats ben originals, com el salmó amb iogurt i mel trufada, combinats diversos de peix i verdures, com el de carxofa, formatge i caviar, i també tenen postres com les nespres amb licor i canyella.

Cinc-centes referències de vi

Les begudes també són a la vista de tothom. És un bé de Déu d’ampolles diferents, una gran riquesa de possibilitats d’acompanyar un mos. Només de vi ja són més de cinc-centes referències, el 80% de les quals són de procedència nacional, diu Quim Pascual. I el vermut, fa més de quaranta anys que els el porta un productor de Reus. Explica: “Hem continuat essent un celler i ens hem anat especialitzant amb conserves. D’una manera o una altra, tot el que toquem, siguin conserves, formatges, o el que sigui, mirem que siguin coses fora del normal, tot de qualitat i originalitat, i, quan s’ajunten aquestes dues coses, és un festival.” Comenta que tracten amb comercials que porten productes bàsicament d’Espanya, França i Portugal, i alguna cosa d’Itàlia, també. Amb licors, busquen coses que no es trobin, com ara, aiguardents diferents. “Si algú té alguna cosa molt bona, ja no canvies. Nosaltres tenim articles de caprici, no de diari. No véns a estar-te a peu dret per menjar alguna cosa que pots trobar a qualsevol banda”, argumenta.

I, a banda, hi ha aquest ambient amical que ha fet de la taverna Quimet i Quimet un punt de vida social a Barcelona, a més d’un gran referent de cultura gastronòmica local. “La nostra supervivència té mèrit perquè hi ha un treball darrere, cada dia una mica, com a qualsevol feina que es fa bé”, diu Pascual. “És això o tancar, perquè no podem lluitar contra les grans superfícies. Avui dia, entres en un supermercat i, per poc, pots menjar bé, hi ha de tot. Nosaltres, com que tenim conserves, no depenem de la temporada. Fem tapes amb nespres, però no estem obligats a fer-ho per Sant Joan, en tenim tot l’any. Els barregem amb anxoves i formatge i són amb almívar, i porten mel de tòfona, que també en tenim tot l’any.” Quim Pascual encara  recorda el temps en què el bacallà era una ganga, res a veure amb avui.

“Cafetera també n’hem de tenir, perquè després dels nostres vermuts, molts consideren que ja han fet l’àpat”, diu. Entre els clients del Quimet i Quimet hi ha veïns del Poble Sec, alguns que ja no hi viuen, però que tornen almenys un cop a l’any a veure’ls, segons expliquen. Però la bona reputació de les conserves, fumats i salaons, inevitablement, són un reclam també per a visitants de la ciutat. Comenta que a l’estiu “es nota més que la gent va a la platja”, però tenen clientela de tot el món. “A Barcelona sempre hi ha gent, així i tot, a la primavera i principi d’estiu veiem més gent, es nota que la gent vol començar a sortir perquè el dia s’allarga.”

Per molt que sembli que ara el vermut sigui moda, Quim Pascual diu que “és un costum que no ha marxat mai”. “Fa cent anys que fem el vermut amb escopinyes, cloïsses, anxoves i navalles, fins i tot per Nadal.” Amb aquesta dedicació de triar les millors conserves, ells han contribuït a preservar aquesta gran tradició que continuen enriquint cada dia. “Quan viatjo, vaig a veure cellers, per aprendre’n”, diu el Quimet que fa la quarta generació.