Qui vol matar TV3 i Catalunya Ràdio?

Rosa Romà, la presidenta de la Corpo (CCMA), ha dit al parlament: “La direcció no mata ni TV3 ni Catalunya Ràdio.” No sé per què Roma ha fet servir el verb “matar”, però després d’haver-lo fet servir tot ha quedat més clar. Potser de tan disgustats com estem no gosàvem admetre amb tanta claredat allò que vèiem cada dia: un assassinat. I la presidenta, amb aquesta negació, ha aconseguit una afirmació diàfana. Aquesta manera de dir-ho és espectacular. El verb “matar” pren una dimensió criminal aclaridora. És fàcil d’imaginar-se els logotips de TV3 i Catalunya Ràdio difunts i sagnant per una punyalada assassina.

Després d’alts i baixos en la qualitat, TV3 i Catalunya Ràdio, si havien reeixit en alguna cosa, era en la marca. En la identificació dels radiooients i espectadors amb el mitjà. Això no és fàcil. Doncs mira, ara ho liquiden i a més hi posen un híbrid “3Cat”, que ràpidament TVE en fa la paròdia amb un “2Cat”, per embolicar-ho encara més. S’ha de dir que els ho han deixat fàcil i ho han aprofitat. No em sé imaginar la BBC canviant de marca.

Tots ens preguntem per què ho han fet i no hi trobem respostes serioses. Ara per ara no ha sortit cap raonament sòlid, cap argument que s’aguanti. Les raons de Romà han estat poc convincents. Diu que no s’han explicat prou, que s’han d’explicar millor, que en realitat el 3Cat substitueix la Corporació i que les altres marques continuaran. No se sap si ressuscitaran i rectificaran com amb els mapes del temps o, senzillament, qui dia passa any empeny.

Però la realitat és que mires la tele i només veus 3Cat i si vas a la web també. L’afirmació de la presidenta de la CCMA més aviat sona a voler guanyar temps, perquè no s’esperaven aquesta reacció multitudinària en contra, aquest disgust col·lectiu que té un to de frustració aguda i d’impotència i ara no saben gaire bé com sortir del pas. Rectificar és de savis i haurien de saber que quan et canvien el nom d’allò que sents com a propi és com si et prenguessin alguna cosa íntima. A part de crear confusió, es crea un desconcert que t’allunya. I aquest allunyament pot fer molt de mal als mitjans públics catalans.

Fa temps que la falta de qualitat, la incongruència amb els principis fundacionals i la falta de recursos han anat fent petits els mitjans públics catalans. Ara això que ha de ser un impuls a la renovació, d’actualització per a connectar amb les noves generacions, pot empitjorar en lloc de millorar. Esperem que no! Que les crítiques serveixin per a millorar.

Com heu vist, no he parlat ni de mapes ni de disseny, es mereixen un altre article, però sí que m’agradaria afegir-hi una cosa. No sé si és petita o gran, però a mi em molesta enormement i m’inquieta pel que implica. No entenc que per veure la televisió pública del meu país m’hagi de prendre la molèstia de registrar-me. Això també m’agradaria que canviés.