22.04.2025 - 21:40
La mort del papa Francesc, cap de l’Església Catòlica, és un daltabaix en el si de la institució, perquè s’obre la porta a la tria d’un nou papat amb un altre tarannà, que impulsi reformes i un canvi de rumb i ideològic. Entre les incògnites hi ha unes quantes qüestions que afecten els Països Catalans. El papa Francesc –que aquests darrers dies havia tingut una activitat inusual atès el seu feble estat de salut– fa poc que havia signat uns quants decrets, entre els quals el primer pas cap a la beatificació de l’arquitecte Antoni Gaudí.
Una de les qüestions més transcendentals que romanen obertes és la de la despenalització de l’avortament a Andorra, l’únic estat, juntament amb el Vaticà, amb un cap d’estat eclesiàstic. El cap de govern, Xavier Espot, anunciava no fa gaire que impulsaria la reforma perquè aquesta legislatura ja es pogués avortar “fora del territori nacional” amb el suport de l’estat. La modificació de la legislació, tal com reconeixia, “faria entrar molt en contradicció” el bisbe de la seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, atès que per a l’Església Catòlica “la defensa del dret de vida” és un “dogma de fe”.
En aquesta situació, hom pretenia que la reforma tingués el vist-i-plau del copríncep eclesiàstic, l’arquebisbe Joan-Enric Vives, i també de la Santa Seu. El papa Francesc va rebre el cap de govern andorrà l’any 2021. I el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, que ha estat el principal negociador sobre aquesta qüestió, va fer una visita oficial a Andorra el dia de la Mare de Déu de Meritxell del 2023. Parolin, de tarannà progressista, era la mà dreta del papa i és un dels cardenals que es troba en les travesses per a ser nou papa. A parer seu, la qüestió és molt “molt delicada i complexa”, però cal afrontar-la amb diàleg i molta discreció.
En aquest context, un canvi ideològic podria comprometre l’acord. Així i tot, ja hi ha hagut moviments per a evitar-ho. El primer va ser nomenar el juliol de l’any passat Josep Lluís Serrano Pentinat com a bisbe coadjutor d’Urgell, amb dret de successió, fins que no s’accepti la renúncia de Vives. Serrano era un alt funcionari del Vaticà, sota les ordres directes del cardenal Parolin, que molt probablement és qui haurà d’acceptar l’acord.
Històricament, s’havia considerat que l’avortament podia fer perillar la independència d’Andorra, perquè si no era acceptat per la part eclesiàstica podia menar cap a una crisi el model de coprincipat. Tanmateix, el to reformista al Vaticà va obrir aquesta escletxa. Espot, sobre la possibilitat que la mort del papa pugui implicar un contratemps, va dir ahir: “Els treballs continuaran, amb independència de qui sigui el successor, i arribaran a bon port.” I afegí: “Independentment de qui sigui el seu successor hi ha vies de diàleg i d’entesa que no quedaran compromeses.” També va remarcar que penalitzar per haver avortat és una mesura que no comparteix ni el sector més conservador de l’Església.
Bisbes progressistes i de país
Aquests darrers anys hi ha hagut nomenaments amb la línia d’aconseguir un tarannà progressista i vinculat al país. De la mateixa manera que el nomenament de Serrano, el febrer del 2024 fou nomenat nou bisbe de Girona el qui fins aleshores era abat de Poblet, Octavi Vilà. I i al capdavant de Poblet es va situar el vila-realenc Rafael Baurré.
En aquesta línia, el desembre del 2022 s’havia designat Enric Benavent com a arquebisbe de València, fins aleshores bisbe de Tortosa i que substituïa el cardenal Antonio Cañizares, de caràcter clarament espanyolista i ultraconservador. El seu nomenament va ser rebut amb un cert alleujament per molts sectors, tant polítics com socials, fins i tot els més allunyats de l’Església Catòlica.
Per una altra banda, el febrer del 2023, Gerard Villalonga fou nomenat bisbe de Menorca. Juntament amb el nomenament de Vicente Ribas com a bisbe d’Eivissa el 2021 i de Sebastià Taltavull –també progressista i catalanista– a Mallorca el 2017, el fet és que avui les tres diòcesis de les illes són presidides per bisbes que hi han nascut. Taltavull va denunciar que havia rebut cartes insultants i pressions de tota mena pel fet d’emprar el català habitualment en actes litúrgics: “Notem que és més accentuat que fa uns anys […]. Avui tenim una oposició molt declarada.”
A Barcelona, el 2015 fou nomenat arquebisbe Joan Josep Omella, que va esdevenir un home de confiança del papa Francesc i va presidir la Conferència Episcopal Espanyola entre el 2020 i el 2024. De tota manera, té setanta-nou anys i, per tant, fa temps que ha superat l’edat canònica de setanta-cinc anys que força a presentar la renúncia –per bé que pot ser endarrerida uns quants anys pel papa. Sigui com sigui, és previst que la seva successió no s’allargui més enllà de l’any vinent.
Per tant, d’ací a poc temps caldrà veure qui és nomenat com a nou arquebisbe de Barcelona, una decisió plena de simbolisme ja al començament del nou papat. De fet, en molt pocs anys s’hauran de renovar bona part dels bisbats catalans i es veurà si es prova de mantenir el sentit catalanista i progressista de l’Església catalana o hi ha un canvi ideològic que pugui menar a un conflicte.
A més d’Omella, per edat, s’ha de substituir el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, que ja té setanta-set anys; i també Salvador Cristau, bisbe de Terrassa, que el 15 d’abril en va fer setanta-cinc anys i va presentar la renúncia al papa Francesc. Així mateix, Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca, té ara setanta-set anys i aviat el nou papa haurà de decidir el relleu a la diòcesi.
Tot i que Omella és progressista i catalanoparlant, ha tingut algunes polèmiques, com ara quan el papa Francesc va llegir un text en castellà durant la benedicció de la Moreneta que venera a la catedral de Girona i el papa mateix es va demanar per què no era en català. Omella va respondre: “No sé què ha passat. Quin moviment s’ha fet en contra meu?” I tot seguit afegí que s’estimava la llengua, però menystenint-ne la variant de la Franja. “En principi, jo parlo malament el català perquè jo sóc de la Franja. El parlem a la nostra manera. […] Amb el pare, la mare i tota la família sempre hem parlat en xapurriau [terme pejoratiu per a referir-se al català], que diem allà a la meva comarca del Matarranya”, va declarar.
Arran de l’anunci del bisbe Cañizares de no anar a Roma, Omella –que l’octubre del 2017 va provar de fer de mitjancer entre els governs espanyol i català– serà l’únic representant del país en un conclave que pot canviar el rumb de l’Església al món i també als Països Catalans.
