02.10.2025 - 21:03
L’exèrcit israelià ha interceptat la flotilla Global Sumud –la missió marítima amb què centenars d’activistes internacionals provaven de portar ajuda humanitària a Gaza– i això ha dut una situació incerta per a tots els detinguts de les embarcacions, que han estat trasllats al port israelià d’Asdod. Algunes fonts indiquen que seran traslladats a la presó de Ktzi’ot, però ara per ara no hi ha cap confirmació oficial.
La situació legal dels detinguts no és gens clara però es pot intuir per la manera com ha actuat Israel en ocasions semblants. Aquesta tarda, fonts d’ERC, la CUP, els Comuns i Arran han explicat a VilaWeb que encara no tenien cap informació sobre l’estat en què es trobaven els polítics que viatjaven a la flotilla, entre els quals Jordi Coronas –regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona–, Pilar Castillejo –regidora de la CUP al parlament– i Ada Colau –ex-batllessa de Barcelona.
L’organització de la flotilla i l’organització de drets humans i advocats Adalah han denunciat irregularitats d’un bon començament. Es queixen que Israel ha interrogat durant hores els activistes sense tenir drets a la defensa. “Això constitueix una violació greu de les garanties jurídiques i una negació dels drets fonamentals dels afectats”, ha destacat Adalah.
View this post on Instagram
Isaura Navarro, membre de l’equip de suport del diputat Juan Borderas, també denuncia que Israel ha fet cas omís de la normativa i que han interrogat els detinguts sense advocats. “L’objectiu és deportar-los per la via exprés”, ha dit en declaracions a VilaWeb. Finalment, pels volts de les 17.30, Israel ha permès l’entrada de les defenses.
De què acusen els detinguts?
L’eurodiputat Jaume Asens, que forma part de l’equip legal de la flotilla, ha explicat en declaracions a l’ACN que Israel acusa els participants de la flotilla d’entrada il·legal al seu territori. Ell considera que això és absurd: “No han entrat voluntàriament a Israel, hi han estat conduïts de manera forçada per l’exèrcit.”
Asens recorda que el Tribunal Penal Internacional ja va establir, arran de l’assalt a la Mavi Marmara el 2010 —on van morir deu activistes—, que la intercepció d’embarcacions humanitàries constitueix un crim de guerra, independentment dels assassinats que hi pugui haver.
Per això l’equip jurídic de la flotilla demanarà que la fiscalia incorpori aquest episodi en el cas pels crims d’Israel a Gaza. “Els activistes no tan sols tenen legitimitat política i moral, sinó també jurídica, perquè actuen arran de l’incompliment dels estats que haurien d’evitar un genocidi i, en canvi, continuen donant cobertura a Israel”, ha dit Asens.
Interrogatoris i deportacions
Asens ha explicat a l’ACN que, després de la intercepció, ha començat un procés que implica interrogatoris i un període d’incomunicació, fins a l’arribada d’assistència consular i legal. És en aquest punt en què es pot comprovar l’estat en què es troben els activistes i quins càrrecs podrien afrontar.
La deportació és una possibilitat. El ministre d’Afers Estrangers italià, Antonio Tajani, ha dit, després d’haver parlat amb el seu homòleg hebreu, que Israel preveu de deportar els centenars de detinguts en dos vols xàrter amb destinació a Madrid i Londres, tot i que els detalls encara no són definitius. És previst que les deportacions siguin dilluns, 6 d’octubre, i l’endemà.
Quins precedents hi ha?
El cas de la flotilla Global Sumud no és el primer intent de trencar el blocatge marítim imposat per Israel sobre Gaza. El precedent més conegut és el de la Flotilla de la Llibertat del 2010, encapçalada pel vaixell turc Mavi Marmara. L’assalt de l’exèrcit israelià en aigües internacionals va acabar amb deu activistes morts i desenes de ferits, cosa que va originar una greu crisi diplomàtica entre Turquia i Israel.
Arran d’aquell cas, tot i que el Tribunal Penal Internacional va determinar que l’atac a embarcacions humanitàries podia constituir un crim de guerra, la investigació es va tancar i no hi va haver condemnes penals. Anys més tard, Israel va pagar vint milions de dòlars en compensacions a les famílies de les víctimes.
Després d’aquell episodi, hi ha hagut intents menors de fer arribar ajuda per mar a Gaza, especialment entre el 2011 i el 2018. En aquests casos, el patró ha estat gairebé sempre el mateix: els vaixells són interceptats i remolcats fins al port israelià d’Asdod, els activistes són detinguts i interrogats uns quants dies, i tot seguit són deportats en vols xàrter cap als països d’origen.
Aquests precedents fan pensar que, aquesta vegada, els centenars d’activistes detinguts també restaran retinguts temporalment i acabaran essent expulsats, tot i que no se sap si poden afrontar un judici a Israel.
La gran diferència amb els casos precedents és la magnitud de l’operació. Israel no s’havia enfrontat mai a una flotilla formada per una cinquantena de vaixells amb 600 persones a bord, de quaranta-quatre nacionalitats. Amb l’afegit que aquesta vegada hi ha hagut molta més pressió internacional.
