Esternudar al carrer, un acte absolutament reflex i mundà ara fa un any, s’ha convertit en una de les situacions més incòmodes a l’espai públic. Malgrat portar màscara, després d’un esternut, tots hem rebut alguna mirada de recel o hem vist com algun vianant, a certa distància, ens intentava d’esquivar.

Hi ha comportaments individuals que són inevitables. Però què hem de fer si necessitem esternudar al carrer? Especialment ara, que la primavera floreix i l’aire va carregat de pol·len. Doncs els experts només donen una opció: esternudar a la màscara. De fet, els Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels EUA (CDC) recomanen tapar-se igualment la boca, amb un mocador o amb el dors del colze, quan s’esternuda. En aquest sentit, s’argumenta que les màscares no són una barrera 100% efectiva contra els aerosols.

Un estudi publicat a l’American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine (setembre del 2020) va posar en relleu la importància dels esternuts en la transmissió del virus. Mentre un estossec genera unes 3.000 gotícules, un sol esternut en genera unes 40.000, que, arran de l’impuls del moviment, viatgen molt més lluny.

Així mateix, en els darrers estudis, els CDC assenyalen que una de les fórmules que ofereix més protecció contra el virus consisteix a cobrir-se la boca amb una màscara quirúrgica, ben encaixada, i posar-se per sobre una segona màscara de tela homologada.

Esternudar sempre a la màscara

“Quan som al carrer, hem d’esternudar a la màscara. Sé que és incòmode, però aquesta és la seva funció: evitar que les gotes i les gotícules vagin més enllà”, assegura la doctora Blanca Borras, del servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Vall d’Hebron. “En cap cas cercar un espai solitari i abaixar-se la màscara, encara que sigui tapant-se la boca, és una alternativa”, afegeix.

Després d’haver esternudat, Borras diu que cal canviar la màscara. “Ens hem d’acostumar a portar sempre màscares de recanvi a la bossa de mà, a la motxilla o a la butxaca”, i recorda que cal tenir en compte la higiene de mans mentre es canvia la màscara contaminada per una de nova.

Per què s’ha de canviar la màscara?

“Una màscara, després d’haver esternudat, deixa de ser útil. Com que s’humiteja, perd capacitat de filtració, i és menys eficaç a l’hora de protegir-te dels aerosols”, explica Carlota Hidalgo, infermera del Programa de Control d’Infeccions de l’Hospital del Mar, que ressalta que les màscares no solament són sensibles als esternuts i la tos, sinó també a la suor i la condensació que genera la respiració a l’hivern.

En aquestes circumstàncies, Hidalgo insisteix que cal portar unes quantes màscares de recanvi per a evitar problemes. “Hem de ser tan prudents com puguem, però si una persona, per la raó que sigui, no es pot canviar la màscara després d’haver esternudat, ha de saber que respirar-ne les restes no li representarà cap perill, més enllà de la sensació desagradable que generen l’olor i la humitat. El problema no són les restes, sinó la pèrdua d’eficàcia”, conclou.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.