Què és la pesta porcina africana i quines conseqüències pot tenir?

L’aparició de la pesta porcina africana al parc natural de Collserola ha encès totes les alarmes al sector porcí català. Hi ha 2 casos positius i n’hi ha 8 que són sospitosos, pendents de rebre la confirmació de les anàlisis del laboratori. De moment, per sort, la malaltia no ha entrat a les granges.

En el radi de vigilància, s’han detectat 40 porcs senglars morts, que els analitza el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA). La malaltia és molt contagiosa, si bé no afecta les persones, i el Departament d’Agricultura ha impulsat unes quantes mesures estrictes de control per a eradicar-la.

Us oferim la informació clau d’aquesta malaltia, les mesures que s’han pres i les conseqüències que hi ha.

Què és la pesta porcina africana?

La pesta porcina africana (PPA) és una malaltia vírica hemorràgica que afecta exclusivament els suids, tant domèstics com salvatges. El virus pot infectar porcs domèstics, porcs senglars europeus i facoquers africans. És considerada una de les malalties animals més devastadores per la seva elevada capacitat de contagi i la mortalitat que pot causar.

En les seves formes més virulentes, la PPA causa febre alta, pèrdua de fam i hemorràgies a la pell i als òrgans interns, un quadre clínic que pot causar la mort de l’animal entre dos dies i deu després de la infecció. En aquests casos, la mortalitat pot arribar al 100%, tot i que hi ha soques menys agressives que poden ocasionar formes subagudes o cròniques amb una letalitat menor.

La malaltia és causada pel virus de la pesta porcina africana (VPPA), un virus que pertany a la família Asfarviridae, gènere Asfivirus. La gran diversitat de soques i la manca d’anticossos neutralitzants després de la infecció han dificultat fins ara el desenvolupament d’un vaccí efectiu.

Afecta les persones?

No, la pesta porcina africana no representa cap mena risc per a la salut humana. No es transmet als humans ni per contacte directe amb animals infectats ni pel consum de carn de porc o productes derivats.

És una malaltia exclusiva dels suids –porc domèstic, porc senglar i algunes espècies africanes–, de manera que no representa cap perill per a la salut pública.

Com es transmet?

La pesta porcina africana és una malaltia altament contagiosa i pot propagar-se per diverses vies. La transmissió més habitual té lloc pel contacte directe entre animals infectats i sans, siguin porcs de granja o senglars. A partir del segon dia després de la infecció, els animals malalts poden eliminar el virus per la sang, la saliva, les secrecions oculars i nasals, l’aire expirat, les femtes, l’orina i fins i tot el semen, cosa que en facilita enormement la difusió.

Una altra via destacada és la transmissió mitjançant paparres del gènere Ornithodoros, capaces de mantenir i transmetre el virus durant períodes prolongats. També és possible contraure la malaltia per ingestió d’aliments o residus contaminats amb el virus de la PPA.

Els elements materials que entren en contacte amb animals infectats també poden convertir-se en transmissors de la malaltia. Per exemple, els vehicles de transport de bestiar, o també la roba, el calçat, les eines i l’equipament veterinari, que poden actuar com a porta d’entrada involuntària del virus a granges i explotacions.

Com ha arribat la pesta porcina africana a Collserola? S’ha propagat?

Ara mateix, és tota una incògnita. Els experts en fauna cinegètica són al parc natural de Collserola recollint mostres i investigant les causes de la infecció. Ara bé, la teoria principal de l’inici del contagi és que un senglar es va menjar un entrepà amb embotit contaminat, segons que ha explicat el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig.

El focus de contagi continua essent a Collserola, i la malaltia no ha arribat a les granges. De moment, hi ha dos casos positius i vuit de sospitosos. El conseller Ordeig ha dit que era molt probable que la xifra augmentés les hores vinents.

Quines mesures s’han pres?

D’ençà que va detectar-se el focus, el govern ha pres unes quantes mesures per a eradicar el focus de contagi de Collserola. Els Mossos d’Esquadra i Agents Rurals han intensificat, sobretot, els controls i la vigilància als accessos de Collserola per evitar que la població entri a la serra.

S’ha restringit l’accés al parc natural i s’han activat mesures sanitàries i de control, tot establint una zona infectada (en un radi de 0 a 6 quilòmetres del focus) i una zona de vigilància (en un radi de 6 a 20 quilòmetres del focus).

A la zona infectada, es prohibeix d’accedir al medi, es prohibeix qualsevol activitat, incloses les de lleure, se suspèn qualsevol activitat de caça i treballs forestals i s’instal·len barreres físiques i químiques, a més de trampes per al control de senglars.

Hi ha 12 municipis afectats dins la zona infectada: Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Rubí.

A la zona vigilada, es limita qualsevol activitat, incloses les de lleure, de caça i les vinculades a la biodiversitat. També es prohibeixen les actuacions que puguin interferir en les tasques de control poblacional i bioseguretat.

Les mesures de la zona vigilada afecten un total de 67 municipis de 8 comarques:

• Alt Penedès: Gelida i Sant Llorenç d’Hortons.
• Anoia: els Hostalets de Pierola i Masquefa.
• Bages: Castellbell i el Vilar, Mura i Rellinars.
• Baix Llobregat: Abrera, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, el Papiol, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i la Palma de Cervelló.
• Barcelonès: Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
• Maresme: Alella, el Masnou, Montgat, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.
• Vallès Occidental: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Gallifa, Matadepera, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.
• Vallès Oriental: Bigues i Riells del Fai, Caldes de Montbui, Canovelles, Granollers, la Roca del Vallès, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Martorelles, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès.

Com es veuen afectades les explotacions porcines?

Les conseqüències per al sector porcí són immediates. En el segon radi, hi ha 39 explotacions que hauran de quedar confinades, com a mínim, durant dotze mesos.

Aquestes granges no podran moure animals i quedaran sotmeses a controls estrictes, amb mostreigs periòdics per a garantir que no hi hagi cap indici d’extensió de la malaltia.

Els equips veterinaris d’Agricultura i l’equip del Grup de Sanejament Porcí (GSP) ja han acabat les visites a totes les explotacions, durant les quals s’han fet exàmens clínics, s’han pres mostres i s’han revisat les condicions de seguretat. Totes les analítiques han resultat negatives.

El govern admet que les mesures són dures, però que la zona afectada és petita i delimitada. Ara per ara, cap de les granges inspeccionades no presenta símptomes de PPA.

La pesta porcina amenaça l’economia?

Sí, la pesta porcina africana és una amenaça directa en el sector porcí català. Una volta es detecta un brot, el protocol del Ministeri d’Agricultura espanyol determina que s’han d’aturar totes les exportacions de porc de l’estat a països de fora de la Unió Europea i s’ha de començar una negociació bilateral amb cadascun dels països per a reobrir els mercats.

Segons dades de PRODECA, promotora d’aliments catalans de la Generalitat, les vendes a l’exterior de carn de porc van assolir els 3.036 milions d’euros el 2024. D’aquest valor, una tercera part correspon a països de fora de la Unió Europea, que ara resten blocats, d’ençà de l’aparició del brot de pesta porcina africana.

L’Àsia és el segon mercat principal després de la Unió Europea i concentra una quarta part de les exportacions, tot i que el volum ha caigut gairebé a la meitat d’ençà del 2022. La Xina és un dels primers receptors, amb un 8% del total mundial.

Les empreses càrnies confien que el blocatge de les exportacions porcines sigui regional, per minimitzar l’impacte econòmic del brot de pesta porcina africana. El secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC) a l’estat espanyol, Ignasi Pons, espera que d’aquesta manera els mercats reobrin com més aviat millor. “Hi ha països que acceptaran la regionalització, però hem de saber quina regionalització accepten”, diu en declaracions a l’ACN.

Pons assegura que el Ministeri d’Agricultura ja manté contactes directes amb diversos països per a poder desblocar la situació. “Si aconseguim de fer-ho per comarca, millor que per província”, diu Pons. A banda de la Xina, hi ha més mercats importants, com ara, el Japó, Mèxic, Corea, Hong Kong, Filipines, Taiwan, Tailàndia i els Estats Units.