Què és la fruita verda del tortell de Reis? Per què hi posem una fava?

El 6 de gener a tots els Països Catalans és tradició de menjar el tortell de Reis. I, com cada any, a moltes cases es repeteix una pregunta en relació amb aquestes postres: què és exactament la fruita verda?

Al tortell, normalment hi acostuma a haver taronja confitada, cireres i unes peces de color verd, que desperten molta curiositat perquè poca gent sap dir què són exactament. La resposta és simple: normalment és meló, però també hi ha pastisseries que hi posen carabassa confitada, anomenada carabassat.

I com pot ser que el meló o la carabassa confitada tinguin aquest to verd tan fosc? És perquè hi ha colorant, com us podeu imaginar. De fet, la resta de fruites confitades també en duen, per potenciar-los el color.

Aquesta fruita confitada verda se sol usar per decorar i afegir un toc de sabor intens en algunes postres: pastissos, galetes o gelats, per exemple. També es pot fer servir com a ingredient en la preparació de melmelades, compotes i salses.

Meló o carabassat?

Com es pot saber si és meló o carabassat? La clau per a discernir-ho és fixar-se en la forma i la textura de la fruita verda.

El carabassat té forma rectangular. En canvi, els talls de meló normalment tenen la forma de mitja lluna. A més, el carabassat és més dur i el meló és més tendre. També s’ha de tenir en compte que, com que el carabassat és més barat, és més habitual de trobar-ne als tortells de fabricació industrial, mentre que els artesanals acostumen a dur meló.

Per què hi posem una fava?

Dins el tortell de Reis és tradicional que s’amaguin dues figuretes: una fava i un rei. Són l’element sorpresa i més important d’aquest dolç. Segons que conta el folclorista i escriptor Amadeu Carbó, antigament tan sols portava una fava i qui la trobava era coronat rei de la fava. Posar-hi també un rei és un fet moderníssim.

Per una altra banda, el folclorista Joan Amades parla al seu costumari de les velles saturnals de l’antiga Roma. Com tantes tradicions pre-cristianes, aquell ritual va perviure en el calendari festiu, en aquest cas vinculat a la festivitat de l’Epifania, que recorda l’adoració dels tres Reis d’Orient –Melcior, Gaspar i Baltasar– al Nen Jesús.

Amades escriu: “Com que no tothom podia assistir a l’adoració, fou costum que cada família nomenés un rei que la representés. El nomenament es feia per mitjà d’una antiga forma d’astrologia judiciària. En pastar la coca que, com hem dit, era obligat de menjar per postres havent dinat, hom posava entre la pasta una fava seca. Dels qui menjaven la coca, aquell que trobava la fava restava elegit rei i era el qui anava a la funció de l’església i en representació de la família adorava el Nadó de Betlem. Per tant, tothom qui assistia a l’adoració i besava el Jesuset estava investit de la dignitat de rei. El rei familiar era qualificat de Rei de la Fava. Cada vegada que bevia durant l’àpat, tots els companys de taula s’havien d’aixecar en acció d’acatament i cridar a cor: ‘El rei beu, el rei beu!’”

Qui treu la fava paga el tortell, però per què és una fava i no una altra cosa? “Una fava seca té la capacitat de conservar-se i no fa mal al tortell, és una qüestió pràctica”, apunta Carbó. Però també detalla que les faves eren emprades en diversos processos d’elecció a sort, era un afer màntic. “Per exemple, en el Consell de Cent, hi havia càrrecs que es triaven per insaculació. Es preparaven faves de cera i, a dins, s’hi ficava un paper amb un nom i, totes en un sac, es treien a l’atzar.”

D’on ve la tradició del tortell de Reis?

L’origen del costum de menjar el tortell de Reis no és documentat. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, el significat etimològic de la paraula tortell deriva del mot llatí torta, per a referir-se a una mena de pastís.

“No hi ha cap certesa científica”, precisa Carbó. Com a estudiós de la cultura catalana i fill de pastisser, Carbó assegura: “El tortell és el dolç més estès en la geografia dels Països Catalans; sobretot en les festes importants de l’hivern sovinteja aquesta menja.” Com a exemples, posa el tortell de Sant Antoni, el de Rams i el de Reis. Hi ha qui vincula el tortell de Reis amb la celebració de les saturnals romanes –que seria el carnestoltes actual–, grans festes de l’hivern.

Segons que explica Carbó, sembla que el tortell podria procedir d’una menja molt més simple, com ara les coques ensucrades o pans enriquits, amb arrel romana, sacramentals o sacralitzats, que no hem deixat de fer mai. De fet, sembla que el tortell de Reis té un origen remot i pagà, vinculat a

Sobre la forma rodona del tortell, l’escriptor i historiador de la cuina Vicent Marquès indicava: “La pastisseria tradicional fa servir sovint les formes d’anell o corona per a tota classe de dolços. Són formes populars, gens complicades. En el cas de les pastes, generalment petites i de pasta dura, s’anomenen rosques o rotllets, però si es tracta de pastissos amb una certa entitat, de massapà, pasta bamba o pasta fullada, farcits o no, reben el nom, en el cas dels de massapà, de casques, i en els altres, de tortells.”

I segons Amadeu Carbó, “totes les festivitats importants estaven relacionades amb un dolç fet amb farina, que en el fons no era res més que un pa enriquit, un pa ensucrat, un pa dolç. Tota la resta seria una evolució d’això, però no sabem a partir de quan, fins que cau en mans dels pastissers i en fan autèntiques filigranes”.