Què eren les constitucions de Catalunya i per què apareixen en el pacte Junts-PSOE?

  • Les constitucions catalanes seguien més el model britànic actual que no pas el model espanyol o francès, i es basaven sempre en el pacte entre institucions, incloent-hi el poder reial

VilaWeb
Un exemplar de les 'Constitucions de Catalunya', que es pot veure al Museu d'Història de Catalunya.
Redacció
09.11.2023 - 21:40

El pacte entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez inclou una referència molt destacada a “les constitucions i institucions seculars de Catalunya” i al fet que quan s’aboliren, el 1714, és quan començà el conflicte nacional entre Catalunya i Espanya. Però què eren aquestes constitucions i per què n’hi ha diverses?

Les Constitucions de Catalunya eren un conjunt de normes de rang superior que ordenaven la vida pública del Principat. Les darreres constitucions van ser promulgades l’any 1705 i són tan avançades que superen fins i tot moltes de les constitucions actuals, quant a les garanties que ofereixen als ciutadans.

Tant França com Espanya tenen una constitució única, i per això la idea de diverses constitucions fa estrany. Però és un mecanisme molt semblant al que funciona avui al Regne Unit. En compte de tenir una sola constitució, escrita, molt tancada i sempre difícil de reformar, n’hi ha unes quantes, que es poden modificar més fàcilment per adaptar-se als canvis socials.

Històricament, les constitucions catalanes provenien d’un model polític molt avançat, el pactisme, en un moment en què a Europa el feudalisme era la regla. Si a la resta del continent hi havia un rei que manava completament i sense límits, per la gràcia de Déu, sobre els seus súbdits, a Catalunya el rei s’havia de sotmetre a les Corts i legislava d’acord amb aquestes.

Així, doncs, els acords aprovats no podien ser revocats pel rei, que a la pràctica es considerava un component més de les Corts Catalanes, al costat dels braços eclesiàstic, militar i de les viles.

Les constitucions, doncs, eren les normes legislatives de màxim rang i tan sols podien ser revocades per les Corts Generals del Principat de Catalunya. No podien ser contradites per decrets ni sentències reials, que eren legislativament de rang inferior a les constitucions.

La tradició catalana, en conseqüència, es basava en un pacte permanent entre l’autoritat i els governats, segons les conegudes fórmules “Si el poble no accepta la llei, la llei no obliga” i “Allò que no té raó d’ésser, val més suprimir-ho”.

Arxiu de VilaWeb. “Mentides i drets”, article de Francesc Ferrer i Gironés, publicat l’any 2005, en què defensa la vigència de les constitucions catalanes. 

L’origen de les Corts Reials Catalanes es remunta a les assemblees de pau i treva, que, d’ençà del 1021, es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència.

En el pacte entre Junts i el PSOE la invocació a les constitucions catalanes és un recordatori de la sobirania pròpia del Principat, però també d’una manera d’entendre la relació entre governats i governants que no té res a veure amb la que va imposar Espanya.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any