Open Arms i els socialistes el 2018

Segons l’Organització Internacional per a les Migracions, la Mediterrània és, ‘de lluny, la frontera més mortífera del món’. Cada any, es moren milers de persones provant d’arribar a Europa en embarcacions poc segures i abarrotades. Vénen cercant una vida millor per a ells i les seves famílies, sovint fugint de la guerra, la persecució o la pobresa extrema.

Open Arms és una ONG dedicada a salvar migrants a la mar. A la Mediterrània, n’ha salvats prop de trenta mil.

Open Arms s’ha enfrontat a molts desafiaments legals i administratius. Els estats membres de la UE són refractaris a proporcionar ports segurs per a desembarcar els migrants. El govern italià i el govern espanyol l’han amenaçat unes quantes vegades amb multes considerables per aquestes feines de salvament.

El març del 2018, per exemple, el vaixell va ser detingut a Itàlia, suposadament ‘per haver promogut la immigració il·legal’. Llavors molts polítics van manifestar indignació. Com podia ser que un vaixell humanitari dedicat a salvar vides quedés encallat en un port per motius legals?

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) es va mostrar especialment indignat. Va emetre un comunicat en què anunciava una ‘ofensiva parlamentària en suport’ de la tasca d’Open Arms.

socialistes.png

Els socialistes Ferran Pedret i Meritxell Batet van fer una crida al futur govern català a col·laborar amb el govern espanyol per a garantir que Open Arms pogués continuar la seva tasca. Javi López, eurodiputat del PSC, va sol·licitar davant la Comissió Europea que el govern italià alliberés el vaixell. Meritxell Batet, ara ministra de Política Territorial del govern espanyol, va declarar que Líbia havia comès ‘violacions i abusos sistemàtics de drets humans’ i, per tant, l’Open Arms necessitava un port europeu. Els socialistes espanyols també van parlar en nom d’Open Arms. Pedro Sánchez, el dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol (que encara no era president), va denunciar els milers de morts a la Mediterrània i va reiterar que ‘el govern de Rajoy havia d’assistir el vaixell d’Open Arms i comprometre’s amb una cooperació i política humanitària digna de la UE‘.

És a dir, el 2018, abans que Pedro Sánchez fos president i fins i tot durant els primers dies de la seva presidència, els socialistes es van comprometre activament a favor de la tasca humanitària d’Open Arms. Després va arribar el 2019. I…

Open Arms i els socialistes el 2019

Alguna cosa ha canviat el 2019. No ha estat Open Arms, que ha continuat salvant migrants a la Mediterrània. Més aviat han estat els socialistes. El gener del 2019, amb Pedro Sánchez ja al poder, el seu govern va començar a fer exactament allò que havia fet el 2018 el govern italià (i contra el qual els socialistes s’havien pronunciat amb tanta contundència): impedir a Open Arms de fer la seva feina.

I aleshores els socialistes van deixar de parlar d’Open Arms. No van denunciar l’ONG per haver violat, suposadament, la llei marítima (l’excusa que el govern socialista feia servir per a blocar-los). No la van aplaudir pel fet de salvar vides (com havien fet el 2018). Simplement van callar. Silenci absolut.

Anem a l’agost del 2019. L’Open Arms va salvar centenars de migrants a la Mediterrània a començament de mes i després ha navegat sense rumb durant dues setmanes. Cap govern europeu no volia concedir-li l’entrada a les seves aigües. Els socialistes, que continuen governant a l’estat espanyol i que havien estat tan ‘contundents’ a l’hora d’aplaudir Open Arms i defensar que els migrants no tornessin Líbia, on es cometien violacions dels drets humans, ara han callat. Durant dues setmanes, mentre el vaixell cercava un port segur per a centenars de persones, el mateix partit que només un any abans havia declarat una ‘ofensiva parlamentària’ en suport de l’ONG ha guardat un silenci absolut.

Què ha passat? Quan i per què els socialistes han decidit de deixar d’expressar la solidaritat amb Open Arms? Qui va parlar sobre Open Arms el 2018? I el 2019? Aprofundim les dades.

Mètodes

Per a aquesta anàlisi, veurem tots els piulets dels socialistes que són ministres del govern de Sánchez, diputats del PSC al Parlament de Catalunya o diputats del PSC o el PSOE al Parlament Europeu. Aquesta llista és formada per aquestes persones i comptes de Twitter:

Pedro Sánchez sanchezcastejon
Carmen Calvo carmencalvo_
Josep Borrell JosepBorrellF
Dolores Delgado LolaDelgadoG
María Jesús Monter mjmonteroc
José Luis Ábalos abalosmeco
Isabel Celaá CelaaIsabel
Magdalena Valerio mvalerio_gu
Luis Planas LuisPlanas
Meritxell Batet meritxell_batet
Teresa Ribera Teresaribera
Màxim Huerta maximhuerta
Nadia Calviño NadiaCalvino
Carmen Montón CarmenMonton
Pedro Duque astro_duque
Miquel Iceta miqueliceta
Eva Granados Eva_Granados
Ferran Pedret i Santos FerranPedret
Rafel Bruguera Batalla rafelbruguera
Carles Castillo Rosique CarlesTgna
Assumpta Escarp Gibert aescarp
Ramon Espadaler i Parcerisas Ramon_Espadaler
Pol Gibert Horcas polgiber
Rosa Maria Ibarra Ollé ROSA_M_IBARRA
Raúl Moreno Montaña raulmorenom
Marta Moreta Rovira MartaMoreta
Esther Niubó Cidoncha eniubo
Òscar Ordeig i Molist oscarordeig
David Pérez Ibáñez davidpsc
Alícia Romero Llano aliciarll
Beatriz Silva Gallardo BeaSilva9
Jordi Terrades i Santacreu jterrades
PSC socialistes_cat
PSOE PSOE
Lina Gálvez linagalvezmunoz
Javi López Fernández fjavilopez
Inmaculada Rodríguez-Piñero RodriguezPinero
Eider Gardiazábal EGardiazabal
Nicolás González Casares nicogoncas
Cristina Maestre crismaestre
César Luena cesarluena
Clara Aguilera García ClaraAguilera7
Ignacio Sánchez Amor NachoSAmor
Mónica Silvana González MonicaSilvanaG
Juan Fernando López Aguilar JFLopezAguilar
Adriana Maldonado López AMaldonado
Jonás Fernández jonasfernandez
Alicia Homs Ginel aliciahoms
Domènec Ruiz Devesa DomenecD

Se n’han exclòs els següents ministres i diputats perquè no tenen comptes de Twitter coneguts públicament:

Estrella Durá Ferrandis
Fernando Grande-Marlaska
Iban García del Blanco
Iratxe García
Isabel García Muñoz
Javier Moreno Sánchez
José Guirao
Margarita Robles
María Luisa Carcedo
Reyes Maroto

S’han examinat un total de quaranta-set comptes durant el període 2018-2019 (fins al 15 d’agost), cosa que equival a un total de 44.115 piulets, que s’han considerat ‘relacionats amb Open Arms’ si contenien alguna de les seqüències següents:

Open Arms
OpenArms
open arms
openarms

Resultats

Les mencions d’Open Arms van caure dràsticament entre els socialistes espanyols i catalans del 2018 al 2019:

La major part dels socialistes no ha mencionat Open Arms a Twitter cap dels dos anys, però entre els que sí que l’han mencionat, el nombre de mencions va ser més elevat el 2018 que no el 2019 en tots menys dos dels quaranta-set:

És a dir, malgrat l’entusiasme i la solidaritat amb la tasca d’Open Arms el 2018 i malgrat que la tripulació i les migrants salvats per l’Open Arms s’han passat les dues primeres setmanes d’agost a la Mediterrània sense port per a desembarcar, els socialistes espanyols i catalans s’han mostrat extremadament silenciosos sobre la qüestió.

Interpretació

Per què? Què ha passat? Què ha obligat els socialistes espanyols i catalans a ser tan contundents amb la causa de l’Open Arms el 2018 i tan sorprenentment silenciosos el 2019?

Què ha obligat l’eurodiputat Javi Lopez a passar cinc dies a bord de l’Open Arms el 2018 i a sol·licitar que l’ONG rebés premis de drets humans per la seva tasca i, en canvi, ara a no dir-ne res durant les dues setmanes que ha estat sense port segur?

Per què la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, va demanar al govern espanyol que prengués mesures per la causa d’Open Arms quan aquell govern era d’un altre partit, però no diu res sobre l’ONG quan el govern espanyol és a les mans del seu?

Per què el president del PSC, Miquel Iceta, va oferir el ‘suport’ a Open Arms el 2018 i no n’ha dit res durant les dues setmanes en què Espanya s’ha negat a oferir un port segur?

Per què el diputat català Pol Gibert va fer servir l’etiqueta ‘#BackOpenArms’ per a la recepció de benvinguda del vaixell el 2018 i, en canvi, no ha dit res durant les dues setmanes en què el vaixell ha estat en perill a la mar, enguany?

Per què el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, ara fa un any, va manifestar satisfacció per la tasca de salvament de l’ONG i no ha dit res ara, quan ha necessitat un port segur on desembarcar?

Per què el diputat català Carles Castillo va dir que els treballadors d’Open Arms eren ‘herois’ el març del 2018 i ha mantingut silenci durant la difícil situació del 2019?

Per què el president espanyol, Pedro Sánchez, va aplaudir la tasca d’Open Arms i va reclamar a Rajoy que aturés ‘aquest drama’ (fent referència a l’impediment a que Open Arms fes operacions de salvament) el 2018 i ha refusat d’oferir-li un port segur el 2019?

Pot ser que aquests quaranta-set socialistes creguin que Open Arms, que aplaudien amb entusiasme el 2018, ha abandonat els seus principis? Pot ser que pensin que no fa una bona tasca?

Si és això, per què no ho diuen? Per què no condemnen Open Arms pel fet ‘d’incomplir la llei marítima’ o ‘de fomentar la immigració il·legal’? Per què no diuen: ‘Ens vam equivocar el 2018, això que fa Open Arms no està bé!’? Per què, aquest silenci?

Ignoro la resposta a aquestes preguntes. No sé per què els socialistes han decidit d’abandonar Open Arms, tant a Twitter com a la realitat. Però sí que sé que l’alt grau d’uniformitat en el silenci dels socialistes el 2019 no suggereix espontaneïtat. Algun periodista hauria de demanar-se si els socialistes han rebut instruccions des de dalt per a no parlar sobre Open Arms. I si és el cas, per què?

Detalls tècnics

Les dades s’han aplegat a Twitter mitjançant el paquet Python Twint i s’han emmagatzemat en un banc de dades local mitjançant les instruccions de la configuració del paquet R VilaWeb (https://github.com/joebrew/vilaweb). El codi per a aquesta anàlisi és disponible públicament ací.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb