Quan la cultura ocupa i humanitza els polígons industrials de Castellbisbal

  • Dins el seminari internacional ‘Paisatges creatius. L’art i la reivindicació dels llocs’, l’artista Albert Gusi va explicar el Projecte NYS Polígon Arts

VilaWeb
Intervenció de Clara Nubiola al Projecte NYS Polígon Arts.
Montserrat Serra
19.06.2021 - 21:50

Aquesta setmana s’ha fet el seminari internacional ‘Paisatges creatius. L’art i la reivindicació dels llocs‘ impulsat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra. Han estat dues jornades plenes de propostes i de reflexions engrescadores i de talent i intel·ligència, que tenen les arts i la cultura com a motor de transformació, dinamització i coneixement del territori.

La primera jornada es van presentar, entre més, tres projectes que vinculen el lloc amb la cultura, en un bloc del seminari titulat ‘Paisatges amb discurs’. Quatre propostes literàries i artístiques que neixen i s’articulen des del territori, que permeten un coneixement i una millora del lloc on actuen: ‘Priorat en persona’, impulsat pel Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi (d’aquest projecte ja n’hem parlat); Art-Cultura-Aliment-del món rural a l’urbà, del Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN); el GrandTour de Nau Côclea i el Projecte NYS Polígon Arts, impulsat per l’artista Albert Gusi.

El Projecte NYS Polígon Arts és un projecte jove: la primera mostra s’acaba aquest cap de setmana. Es desenvolupa als polígons industrials de Castellbisbal. L’artista Albert Gusi, un dels impulsors, va ser l’encarregat d’explicar-lo i és el projecte sobre el qual avui ens volem centrar.

Va explicar Albert Gusi: “El Projecte NYS Polígon Arts va néixer fa dos anys, la pandèmia el va aturar i aquest febrer s’ha reactivat. Aquest projecte neix amb la intenció de donar vitalitat a la indústria i als polígons industrials del terme de Castellbisbal, un municipi de la comarca que jo anomeno el ‘Poligonès Occidental’, però que la nomenclatura oficial en diu Vallès Occidental. És una comarca altament poblada de polígons industrials. Només a Castellbisbal n’hi ha tretze, a banda tres de residencials. A cadascun d’aquests polígons, de dilluns a divendres hi conviuen entre mil persones i dues mil.”

“La idea era d’oferir un projecte cultural que fos diferent en aquest territori on ens movem, altament industrialitzat. Que ens permetés de teixir vincles entre la indústria i la ciutadania i humanitzar els polígons industrials durant el cap de setmana, quan es buiden. I a allò que aparentment podria ser un espai tòxic, sorollós, brut, contaminant, que la gent de Castellbisbal vivim i veiem cada dia, donar-li una segona vida mitjançant la cultura contemporània. Volíem habitar aquests polígons i també que es generessin noves experiències i noves dinàmiques en aquestes fàbriques.”

La proposta

“Què hem proposat? Una programació transversal i eclèctica, que va des de les rutes poètiques fins a les intervencions artístiques als espais del no-res, aquests no-llocs que diem la gent del land art, que són parterres sense cap mena d’interès. Intervencions dins les fàbriques i les empreses, concerts de música dins les naus, dansa contemporània dins una indústria siderúrgica, intervencions artístiques dins els camions d’una gran empresa de transport internacional, conferències dins les naus… Per a què? Per a generar un vincle entre la ciutadania, la indústria i la cultura contemporània. Aquest és el nostre entorn i aquesta és la nostra realitat. Mitjançant tot això hem teixit aquests NYS poligonals.”

“NYS és una marca epigràfica d’unes àmfores que es van trobar en un jaciment romà de fa més de dos mil anys al terme que es diu Castellbisbal. Aquestes mateixes marques s’han trobat a Roma, s’han trobat al vaixell La Giraglia, enfonsat al nord de Còrsega, s’han trobat a Narbona i a més indrets. D’aquesta manera diem que aquell entorn que ara anomenem Castellbisbal, dos mil anys enrere ja movia arreu de l’imperi romà una indústria, la indústria del vi. Dos mil anys després, el 2021, continuem exportant arreu del planeta productes de tota mena. Per això avui NYS Polígon Arts esdevé cultura, patrimoni i coneixement.”

“Estem molt contents per l’acollida que ha tingut el projecte. Hem tancat tots els espectacles amb les entrades exhaurides. Els artistes i el món de la indústria, empresaris i treballadors, gaudeixen dels projectes que es fan dins aquestes naus i els artistes mateixos fan un atles visual recollint algunes de les propostes. Em ve al cap, per exemple, la Clara Nubiola, que ha anat fotografiant la gent que passava pel polígon i després ho ha reproduït en contenidors del port.”

“Passen coses molt interessants i molt potents que ens fan pensar que aquest Projecte NYS tindrà un recorregut més enllà d’aquesta primera mostra. El projecte té el suport econòmic de l’Ajuntament de Castellbisbal i de la indústria. És un envit que en llocs inhòspits com ara una empresa de siderúrgia s’hi pugui veure un espectacle de dansa de la Companyia Miquel Barcelona. Aquest cap de setmana, que se celebra el Dia Internacional del Refugiat, trobem que una instal·lació artística té lloc dins un camió de transports. L’artista, Àlex Mateu, ens parla de la immigració, dels joves immigrants, mitjançant la seva proposta artística, i l’empresa de transport, FERCAM ha acceptat que aquesta acció artística es faci en un dels seus camions.”

“De fet, no tot passa als polígons. Una part s’ha fet al centre cultural de Castellbisbal, amb una exposició de l’Anna Galí, i també hem treballat un seguit de propostes educatives amb els instituts i les escoles sobre la problemàtica que presenta l’exposició de l’Anna Galí. El festival també parteix de la idea de quilòmetre zero: molts dels artistes són de Castellbisbal o de la comarca, també n’hi ha d’àmbit nacional i internacional. Tots els artistes i totes les propostes tenen els seus honoraris, totes les produccions són professionals, fet que ajuda a la professionalització del sector cultural.”

De quina manera canvia la percepció del territori amb aquest projecte?

Segons Albert Gusi: “Hi ha una percepció que és molt real. La gent descobreix la indústria que veu cada dia, hi entra dins, un fet que semblaria impossible. Per una banda, des de la indústria ens apropem a la cultura. Nosaltres com a festival obliguem la gent de la indústria a explicar què fan, volem que siguin transparents i permeables amb el públic que un dissabte a la tarda o un diumenge al matí s’acosta a la seva nau. És essencial que expliquin qui són, què fan, com es belluguen, a qui exporten, perquè això ens dóna una mirada nova cap a aquesta indústria. I això és essencial perquè el festival estigui equilibrat. I, per una altra banda, els treballadors d’aquestes indústries descobreixen que en els seus llocs de treball es produeix cultura i s’acosten a la dansa contemporània, a la música clàssica, a la música electrònica, al grafiti, d’una manera diferent. I això és molt potent. Ja ho feia Josep Anselm Clavé amb els Cors de Clavé i ho feia Pau Casals amb les orquestres a les fàbriques als anys trenta.”

Gusi va acabar la seva intervenció amb una mirada de futur, implicant un nou element molt contemporani, la petjada ecològica: “Amb vista a l’any vinent, si tot va bé i fem un segon seminari, suggerirem a alguna de les indústries que reciclin algun material que hauria d’anar a la deixalleria, donar-li un altre ús, que un artista o un col·lectiu d’artistes li doni una segona mirada, un altre ús mitjançant l’art contemporani. És un element de sostenibilitat potser agafat amb pinces, però sí que és un apunt clar per a marcar cap a on ens volem encaminar.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any