Quan la boira amaga la sang

Una de les coses que més ha sorprès en l’anomenada represa del gènere negre en català d’aquests darrers quinze anys ha estat el paper singular que hi ha jugat un grup força nombrós d’escriptors de Lleida (entesa com el conjunt de la província, però amb epicentre a la capital). Sorprenia el fet que molts havien format una colla molt interessant, i sorprenia el fet que a les presentacions dels llibres que anaven publicant era habitual la presència dels altres escriptors de gènere negre. Es veia amb una mica de sorpresa aquesta cohesió grupal. Ells mateixos ho van explicar: en molts casos, a més a més de compartir escriptura i gènere literari hi havia relacions personals i d’amistat que ajudaven a cohesionar el grup. Semblava que la resta del país havia fet un descobriment, però si ho mirem bé la novel·la negra en català fa gairebé una trentena d’anys que s’exerceix a Ponent amb una solvència i rigor de primer ordre, i enguany han aparegut tres novel·les que mostren que el col·lectiu està en plena forma, té ganes d’explicar coses i les propostes són variades i de força qualitat. Hi ha negror lleidatana per a estona.

Convé que ens remuntem una mica als orígens. El 1997, Emili Bayo va publicar Traïdors i covards, que va ser qualificada de una novel·la mig detectivesca i que segurament podríem considerar com la primera novel·la negra lleidatana. Sense tants dubtes en la qualificació entraria a la llista L’abominable crim de l’Alsina Graells, de Pep Coll. Es considera unànimement que no només és la primera novel·la negra d’autor lleidatà, sinó que, amb la seva publicació el 1999, marca un punt d’inflexió i de represa del gènere de cara al mil·lenni actual, en contraposició al que s’havia fet en català fins llavors. Coll incidirà després en les seves aventures negres en el camp de la no-ficció amb obres com ara Dos taüts negres i dos de blancs i la recent Els crims de la mel. Per la seva banda, Emili Bayo sí que entrarà de ple en el gènere negre en català, primer amb Puta pasta, el 2015, i amb Pasta fàcil, el 2024, dues novel·les altament recomanables, de les d’embolica que fa fort, ben construïdes, amb bons personatges i que no us deixaran gens indiferents.

A partir d’aquí s’han succeït els noms. Montse Sanjuan va debutar amb La sergent Anna Grimm, el 2014 i va obtenir un gran èxit de vendes que féu que la protagonista continués les seves aventures en dos títols més del que anomenem novel·les de procediment policíac. Amb Tots els camins porten a Romania, Ramon Usall creava, el 2007, el primer detectiu privat lleidatà, Rafel Rovira, que va tornar deu anys després amb Seixanta-vuit. L’aparició de les editorials especialitzades en novel·la negra, com ara Crims.cat i Llibres del Delicte, també van fer que els autors lleidatans tinguessin més aparadors per a col·locar els seus llibres.

Així, per exemple, Rafa Melero va publicar el 2015 La penitència de l’alfil amb Crims.cat (després ha continuat bàsicament en castellà), la mateixa editorial amb què Ferran Grau va publicar L’hivern del coiot, un llibre basat en un assassinat real, una altra de les aportacions lleidatanes a la moda del true-crime que tan bé han conreat Pep Coll i Carles Porta. A la mateixa col·lecció hi ha publicat Francesc Puigpelat dues obres, Maigret i els anarquistes, el 2018, que li va portar el premi Memorial Agustí Vehi, i Un tret a l’aire, el 2023, premi Margarida Aritzeta.

A Llibres del Delicte és on va debutar Ramona Solé amb Quaderns, el 2016, que va reincidir el 2022 amb Bisturí, a banda d’haver participat en diferents antologies i haver coordinat l’anomenada Assassins de ponent. Més autors que hi han publicat són Carles Mentuy amb La memòria de la vall fosca, el 2019, i David Marin, que el 2017 hi va publicar Ciutat fantasma. Ja havia publicat abans Mala lluna i després va guanyar el premi Crims de tinta amb Purgatori, el 2019.

Hi ha dos factors més que expliquen la consolidació de la novel·la negra a la contrada. Un és l’aparició el 2018 de la col·lecció lo Marraco Negre, de Pagès Editors. Fins ara han publicat una quarantena de títols i s’ha convertit en la tercera gran col·lecció negra del país juntament amb Crims.cat i Llibres del Delicte. Després de lo Marraco Negre de Pagès hi hauria Falciot Negre de Voliana, que ja ha arribat a deu títols. L’altre punt d’inflexió fou la creació del festival el Segre de Negre, que encara és ben actiu i que ha esdevingut un aparador de primer ordre per a la ficció criminal lleidatana. Així doncs, a la col·lecció de Pagès hi han publicat autors com ara Pau Juvillà, Montse San Juan, David Marin, Juan Cal, Marta Alòs i Jordi Jordana, per exemple. Aquests tres darrers autors han publicat enguany tot demostrant el vigor de la negror lleidatana.

Juan Cal (Pontevedra, 1956) és un cas singular en la nostra narrativa. Aquest fill de catalana i gallec va ser un dels membres fundadors del diari Segre i en va assumir la direcció el 1987. El 1992 va accedir a la direcció executiva del grup fins el 2022. Després d’haver publicat tres novel·les en castellà a Milenio (el segell en castellà de Pagès) va fer el salt al català i, a banda les seves molt interessants memòries periodístiques (Els millors anys), va debutar amb Crim al bancal, el 2022. Amb A boca de fosc ha reincidit i ha aconseguit de posar damunt la taula un dels temes més interessants: la confrontació entre tradició i modernitat i la lluita per la propietat i l’herència familiar. Una novel·la en què la muntanya té un protagonisme ben marcat amb tota la seva bellesa. Com diu el lema promocional del llibre: “La muntanya com a escenari, la casa com a argument, l’herència com a mòbil.” I de rerefons el Pirineu, les tradicions familiars i una col·lecció de personatges de primer nivell. Juan Cal excel·leix en la construcció de tipus humans i de paisatges.

Marta Alòs (1960) va arribar tard a la novel·la negra, després d’una llarga trajectòria literària, però la seva entrada en el gènere va ser doble revolució. D’una banda, pertany al grup lleidatà; d’una altra, a la nova fornada de dones que han marcat la darrera dècada d’aquest gènere literari amb les seves aportacions. Les novel·les d’Alòs tenen sempre un punt de brutalitat, de violència i de crítica social de primer ordre i un protagonista que ha esdevingut serial, el caporal Roure, una de les grans invencions pel que fa a personatges. Ulls maragda i L’origen del pecat van servir perquè Alòs anés consolidant una narrativa d’alt voltatge, de les que et deixen clavat al sofà sense poder parar de llegir, i ara ho remata amb Culpables, una passa més en el recargolament literari de l’autora.

La novel·la és d’una intensitat voltaica i per explicar-vos-la farem servir la sinopsi que n’ha fet l’editorial: “En un primer moment tot feia suposar que havia estat un altre cas de suïcidi. Un altre desgraciat que s’havia llençat a les vies del tren. Punt final? Però el final només és el principi d’un dels casos més complicats als quals fins ara s’ha hagut d’enfrontar el caporal Roure. Tres morts amb un denominador comú. L’extirpació d’un òrgan vital. Qui els mata i per què? Un assassí en sèrie? Un col·leccionista sàdic? Una banda de traficants d’òrgans? Lleida, Sant Feliu de Guíxols i Calaf són els escenaris triats per l’assassí. Cor. Fetge. Ronyons. I una marca que els uneix. L’assassí tatua a la pell de les seves víctimes una paraula: Culpabilis. ‘Aquell a qui es pot carregar la culpa.’ Aquest thriller polièdric i trepidant aconsegueix que el lector es vegi immers en una trama vertiginosa en què res és el que sembla. El dolor i el patiment que ens poden convertir en assassins… o en víctimes.” Doncs és exactament això, un thriller que no podreu parar de llegir en què, al mig de tot l’horror, Alòs és capaç de bastir frases precioses i crear un text literàriament molt sòlid i ben construït que, com cap de les seves novel·les negres, no us deixarà indiferent.

Jordi Jordana (la Seu d’Urgell, 1958) és doctor en veterinària i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 1985 i, com en el cas de Juan Cal, els seus inicis literaris van ser en castellà i ambientats en l’entorn universitari. Després va decidir de passar al català i posar el Pirineu com a escenari per a les seves novel·les negres. Després de la nit arriba l’alba, del 2021, va ser la primera, publicada a lo Marraco Negre, i la segona, De la pell del diable (2023), la va treure amb Edicions Salòria. Enguany ha publicat Mort al riu amb Falciot Negre, la col·lecció de Voliana Edicions, en què torna al Pirineu. Un accident de trànsit acaba amb un mort al riu. Els bussejadors entren a l’aigua per intentar de trobar el cos i el troben, però també els ossos d’un home que en teoria havia anat a França el 1973. Ara és 1999 i hi ha un munt de gent que intenta esbrinar com van acabar els ossos en aquell forat del riu. Jordana juga amb els plans temporals, construeix la trama amb molta solidesa i té un talent especial per a copsar l’essència de la manera de fer pirenaica (ser de la Seu hi deu ajudar, sens dubte).

Així doncs, aquest 2025 hi ha hagut una molt bona revifalla de la novel·la negra lleidatana, tres lectures molt interessants que refermen el debat entre perifèries i centralitats i que demostren que no es pot entendre la novel·la negra catalana sense l’aportació lleidatana dels darrers quinze anys.

Mon Negre

Expectatives per a la Setmana

La Setmana del Llibre en Català sempre sol acollir tot un seguit d’activitats vinculades amb la novel·la negra. De moment, no s’han fet públiques, però segur que els afeccionats al gènere ja esperen aquella tarda o aquell matí en què la Setmana esdevé més fosca que mai. Enguany torna del 19 al 28 de setembre al passeig de Lluís Companys, i haurem d’estar amatents a la programació i les sorpreses que ens pugui oferir. Se suposa que també serà el moment que surti al carrer Errada de comptes, de Dora Muñoz, a Crims.cat.

Ensurt i sorpresa: Llibres del Delicte

Quan aquests dies passats a les xarxes de Llibres del Delicte els editors donaven les gràcies per la trajectòria fins al moment, tothom va pensar el pitjor. Hi havia rebombori per la compra de Periscopi per part de Planeta, i se sap que més editorials independents no ho passen bé, i tot semblava un comiat… Però no, l’editorial es transforma, canvia el disseny i, a sobre, anuncia un nou títol de Jordi Dausà per començar la nova etapa. Una magnífica notícia per a propiciar nous encerts.

Susana Hernández

Comencen a arribar les notícies de les noves programacions editorials per a la represa després de l’estiu. I, atenció, que Susana Hernández torna el setembre a la novel·la negra en català de la mà de la Campana amb Secrets ofegats. A can Random House, abans de final d’any, hi haurà un nou Xavier Theros, un Carles Porta i un nou llibre de Laia Vilaseca entre moltes més bones notícies.