22.03.2016 - 17:15
|
Actualització: 22.03.2016 - 20:42
Joan Carles Calbet, economista, havia de tornar aquest matí de Brussel·les, on ha anat a veure la seva neboda, que hi estudia amb una beca Erasmus. En el moment de l’atemptat, Calbet era a l’aeroport. El vol que havia d’agafar a primera hora del matí s’ha cancel·lat i encara és a Bèlgica, tot esperant de trobar una manera de tornar a Catalunya. En una conversa telefònica amb VilaWeb ens explica com ha viscut la situació.
—Quan hi ha hagut l’explosió ja éreu dins l’aeroport?
—Havíem de tornar ahir amb Vueling, però el vol es va cancel·lar per la vaga de controladors aeris i es va ajornar fins avui a les 8.35. A les 7.30 érem a l’aeroport facturant i hem passat el control de seguretat a les 8, més o menys. Quan hi ha hagut l’explosió érem dins, ja havíem passat el control de seguretat. Jo no l’he sentida pas, però he vist un munt de gent que venia corrent i alguns cridant i ja he entès que allò podia ser alguna cosa greu. De primer no hi havia donat importància, fins que he vist que anaven tancant botigues i que ens deien que evacuéssim l’aeroport.
—Quan heu sabut exactament què passava?
—Quan ha vingut gent que venia de la terminal dient que hi havia hagut una explosió, amb fum i gent histèrica… Però tampoc no hi ha hagut gaires corredisses, almenys on érem nosaltres. La gent s’ha espantat, però tampoc no he vist un pànic generalitzat. Han fet marxar la gent del lloc de l’explosió cap on érem nosaltres, a les portes d’embarcament. Sí que han dit que era una explosió, però no pas que hagués estat una bomba. Ens han dit per megafonia que evacuéssim la terminal, però tampoc no sabíem ni per on ni com fer-ho.
—I després que heu fet?
—Al cap de dos minuts ens han dit que no ens moguéssim d’aquella zona i ens hi hem quedat ben bé mitja hora, tots quiets. Després hem pogut sortir per les portes d’embarcament fins a la zona de pistes i hem caminat entre els avions cap a un hangar on hi ha molls de càrrega i tancs de combustible. I hi hem estat ben bé tres hores. Hem vist passar bombers, ambulàncies i policies amunt i avall. També hem vist que des d’allà es veia la cúpula de l’aeroport amb els vidres trencats.
—Quan us han evacuat d’aquest hangar?
—Després han agafat gent per endur-se-la amb autobusos fins a una mena de pavelló. Però allà no hi cabia tothom i a alguns ens han portat fins a l’estació d’un poble veí de l’aeroport per agafar un tren que ens ha dut fins a una ciutat que es diu Leuven, a uns vint minuts de l’aeroport. I ara som aquí un grup de gent carregant mòbils i buscant wifi.
—Quines opcions teniu per a tornar ara mateix?
—Ens consta que encara hi ha gent en aquest hangar i estem en contacte per mirar d’organitzar alguna cosa per a tornar a Catalunya. Ara mateix no hi ha trens ni avions que s’enlairin. Les fronteres són tancades i és impossible de sortir del país. Hem mirat si hi havia cap opció d’anar amb autocar a Holanda o Alemanya, però ens han dit que no. Els aeroports sembla que estaran dos dies tancats i llogar un cotxe és impossible.
—Us heu posat en contacte amb la delegació del govern a Brussel·les?
—Hem parlat amb la delegació per veure si es pot organitzar un autocar per a uns quants catalans que puguem anar trobant i tornar demà o quan es pugui. Tenim clar que avui ens hem de quedar aquí com sigui i ja busquem hotels. Estem pendents de si amb la delegació del govern podem trobar una fórmula per a sortir, encara que sigui demà.
—I la companyia del vostre vol s’ha posat en contacte amb vosaltres?
—Vueling no ens ha dit res ni sabem on paren. No saben ni contesten. No saben ni on som. El bitllet d’avió que tenim hauria de servir, però em fa la sensació que si no busquem una solució alternativa no tornarem a casa. Per això pensem en l’opció d’un autocar que vingui des de Catalunya per tornar a casa.
—Amb la família, hi heu pogut parlar de seguida?
—Per sort, quan hem vist que la cosa es complicava hem enviat missatges als familiars per dir que estàvem bé. Han sabut què passava per nosaltres abans que no pas pels mitjans.
