Putin proposa de quedar-se tot el Donbàs a canvi de frenar l’ofensiva russa al sud d’Ucraïna

Fonts pròximes a la reunió que Putin i el president dels Estats Units, Donald Trump, van tenir divendres a Alaska han confirmat que, si les forces ucraïneses es retiren de la regió –que inclou Donetsk i Luhansk, il·legalment incorporades a Rússia– el president rus ordenaria l’aturada immediata de l’ofensiva als fronts de Zaporíjia i Khersón, al sud, segons el Financial Times, la cadena NBC i l’agència Bloomberg.

Les mateixes fonts assenyalen que Putin pot haver-se compromès a detenir qualsevol altre atac contra Ucraïna, inclosos els bombardaments amb drons i míssils creuer al centre i a l’oest del país.

Putin va traslladar aquest missatge a Trump, que més tard va comunicar l’oferta als dirigents europeus. El president rus interpreta aquesta proposta com una “concessió territorial”; ara bé, va avisar Trump que no ha deixat de banda la resta de condicions per a posar fi al conflicte.

Rússia insisteix que Ucraïna ha d’assumir un estatus permanent de potència no nuclear, allunyada de l’OTAN, amb garanties plenes per a la comunitat russòfona i, sobretot, el reconeixement de la “nova realitat territorial” que, segons Moscou, inclou els territoris que ja ha incorporat il·legalment, bona part del Donbàs i Crimea.

Entre les condicions secundàries, segons el New York Times, Putin demana que el rus sigui llengua cooficial a Ucraïna, una possibilitat que la constitució del 1996 ni tan sols permet de recollir, malgrat l’ús habitual del rus al Donbàs i Crimea. També demana que les esglésies ortodoxes russes puguin fer la seva missió amb normalitat en territori ucraïnès.

Cal recordar que les forces russes controlen aproximadament el 70% de Donetsk, però l’oest de la regió, encara sota control ucraïnès, forma un cinturó defensiu clau. Quant a Luhansk, Rússia controla pràcticament tota la ciutat, llevat d’una petita zona a l’oest.

Les “garanties de seguretat” han estat una altra qüestió destacada a la reunió d’Alaska. Trump ha comunicat als mandataris europeus que Putin acceptaria, en principi, una solució internacional per a protegir Ucraïna d’una nova ofensiva russa, sempre que no impliqui la presència de l’OTAN.

Aquesta proposta coincideix amb l’estimació feta divendres per Trump, abans de la trobada, que va considerar el desplegament d’una força multinacional “amb Europa i més països”, però mai “en forma d’OTAN”, una opció que Rússia ha descartat de manera taxativa. La possible participació dels Estats Units en aquest contingent encara és incerta. El canceller alemany, Friedrich Merz, va assenyalar ahir a la cadena ZDF que la bona notícia és que els Estats Units estan disposats a participar en aquestes garanties de seguretat, per compte de deixar-ho només en mans dels europeus.

Trump traslladarà tot això al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, a la reunió crucial de dilluns a la Casa Blanca, a la qual ha convidat uns quants caps de govern europeus disposats a participar en una missió de pau per a Ucraïna: el canceller alemany, Friedrich Merz, el president de França, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer.

Segons les mateixes fonts d’Axios, Trump vol tancar els dies vinents una possible trobada trilateral amb Zelenski i Putin i el dia 22 d’agost és una opció, tot i que encara no han acordat on es farà.

Zelenski, la Casa Blanca, el Kremlin i la diplomàcia europea no han confirmat oficialment aquesta informació. Zelenski sempre ha rebutjat fermament de cedir territoris ucraïnesos a Rússia com a part d’un possible acord de pau.