Puigdemont reivindica el seu retorn fugaç a Barcelona: “Calia evidenciar una anomalia democràtica”

Carles Puigdemont ha fet públic un missatge amb motiu del primer aniversari del seu retorn fugaç a Barcelona, el 8 d’agost de l’any passat, quan va aparèixer al passeig de Lluís Companys abans del ple d’investidura de Salvador Illa. “Ho vaig fer en el lloc i a l’hora anunciats”, diu, i “el desenllaç el coneix tothom”: la seva desaparició davant de la policia i retorn a l’exili a Bèlgica.

Avui fa un any que compareixia públicament a Barcelona, després de gairebé set anys de no haver posat els peus al Principat de Catalunya. Ho vaig fer en el lloc i a l’hora anunciats, amb la intenció d’assistir tot seguit al debat d’investidura del President de la Generalitat que…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) August 8, 2025

Sense entrar en detalls per “la maquinària repressora de l’estat espanyol”, i amb el pas del temps i “superada l’angoixa” d’aquells dies, Puigdemont diu que cal tornar a posar el focus en els motius que el van dur a assumir un risc evident. El primer, remarca, era el de caràcter democràtic: “Vaig ser escollit diputat al Parlament de Catalunya i tenia el dret i el deure de ser a la sessió on s’havia de votar la presidència del meu país.” I afegeix que l’ordre de detenció dictada pel Tribunal Suprem espanyol no pot inhabilitar un dret fonamental com aquest. En aquest sentit, explica que, vista la impossibilitat d’accedir al parlament sense ser detingut, qualsevol intent hauria estat un lliurament voluntari, “cosa que no ha estat mai en cap de les meves previsions ni intencions en aquest gairebé vuit anys d’exili”. I afirma, contundent: “Si l’estat espanyol creia que tenia el deure d’impedir el meu accés al parlament, jo tenia el deure d’intentar evitar la meva detenció.”

A banda del dret de representació, Puigdemont assenyala com a segona raó de pes la vigència de la llei d’amnistia, aprovada ja per les corts espanyoles i en vigor. Diu que a la llei no hi ha res que permeti al Tribunal Suprem espanyol de vulnerar-ne la lletra i l’esperit, i reivindica que era necessari assenyalar-ho: “Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu, una avaria en el sistema espanyol que impedeix que puguem parlar de democràcia plena.” També, diu, calia posar el focus en el comportament del president espanyol, Pedro Sánchez, a qui retreu la passivitat per a denunciar “el que és literalment una actitud colpista del Suprem”. També, denuncia la voluntat de “normalitzar” el clima polític català d’Illa, a qui acusa de voler “desnacionalitzar Catalunya”.

Tot i que reconeix que era conscient l’alt risc d’acabar detingut i empresonat a Madrid –”avui encara seria a la presó”, diu–, Puigdemont considera que “calia assumir el risc de trencar costures” per a posar de manifest l’incompliment de la llei  d’amnistia, aprovada i en vigor. I connecta aquest incompliment amb les raons per les quals defensa la independència, que “no ens hem de cansar mai d’explicar”, diu. Això, afegeix, “cadascú ho ha de fer a la seva manera”, i reivindica la seva: “Jo ho vaig fer fa un any d’una manera riscosa, amb l’ajuda indispensable gràcies al compromís i l’audàcia de moltes persones a les quals els dec un agraïment de per vida.” També agraeix la col·laboració als milers de persones que es van mobilitzar: “Vau posar la vostra determinació i el vostre cos per tal que la jornada acabés amb una derrota del sistema espanyol. Que també es tractava d’això: de trencar els plans repressors que els espanyols tenen preparats per a nosaltres.”.

Finalment, reivindica l’exili –“mal que els pesi a alguns”– com a forma de resistència i afirma que el seu deure és fer justament allò que l’estat espanyol vol impedir: mantenir-se en llibertat i amb plens poders polítics, no inhabilitat. Al final del missatge, afegeix una reflexió: “Mantenir la posició no sempre és còmode ni agradable. Però és una actitud fonamental que no hauríem d’abandonar mai, per més emprenyats, decebuts o desanimats que estiguem.”