Una enquesta de Nature suggereix que hi ha un gradient d’irreproductibilitat de menys a més des de la química, la física i l’enginyeria fins a la biologia, la medicina i altres disciplines. / Mètode

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La pseudociència (falsa ciència) i la ciència basada en estudis defectuosos i esbiaixats (mala ciència) produeixen coneixement fals o incert, sense proves o amb evidències de baixa qualitat. Ambdues repre­senten un risc per a la salut: les teràpies basades en pseudociència, perquè poden reemplaçar o retardar els tractaments convencionals i la biomedicina de baixa qualitat perquè propicia interven­cions mèdiques que poden ser perilloses. En la premsa, les teràpies alternatives tenen menor presència que les investigacions de baixa qualitat, mentre que l’enquadrament sol ser negatiu per a les primeres i positiu per a les segones. Ambdues necessiten estudis més complets i rigorosos per a comprendre millor els seus efectes negatius sobre el pensament crític, l’economia i la presa de decisions que afecten la salut.

L’immerescut predicament que té la pseudociència o falsa ciència és un efecte indesitjat del prestigi de la ciència moderna. Les falses ciències han proliferat a l’empara de la ciència com ho fa una falsificació a costa del producte original. En paral·lel, ha proliferat també el que se’n diu «mala ciència» o ciència de baixa qualitat metodològica. A pesar de les seues diferències, la pseudociència, que es fa passar per ciència sense ser-ho, i la mala ciència, que es presenta com a cièn­cia rigorosa sense ser-ho, tenen en comú la producció d’idees i coneixement fals, incert o de baix grau de certesa. En ambdós casos, aquest coneixement no és l’idoni per a prendre decisions ben informades, especialment quan aquestes poden afectar la salut. Com que en les xarxes i els mitjans de comunicació conviu la pseudociència amb la mala ciència, com que per a molta gent no és fàcil diferenciar els missatges de l’una i l’altra, i dels de la ciència de qualitat, i com que aquestes informacions poden ser nocives per a la salut, sembla justificat analitzar de manera conjunta la pseudociència i la mala ciència.

Hi ha moltes maneres de fer mala ciència, des de la falsificació de les dades fins a la mala praxi per acumulació d’errors i biaixos, tant de manera voluntària com involuntària. Però el problema de la mala ciència, popularitzat amb aquest nom per Ben Goldacre en una columna de The Guardian i en un llibre posterior (Goldacre, 2009), encara no està ben definit i caracteritzat. Tot i que en grau variable, totes les modalitats de mala cièn­cia comparteixen mancances i flaqueses en l’aplicació del mètode científic i es caracteritzen per oferir resultats incerts o de baixa confiança.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Gonzalo Casino.

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.