The Washington Post · Maham Javaid, Álvaro Valiño i Amaya Verde

Més de 6.800 persones han mort a causa de la repressió del règim iranià en les protestes antigovernamentals que han sacsat el país aquestes darreres setmanes, segons el recompte d’una reputada organització de defensa dels drets humans. És una xifra sense precedents en la història recent de l’Iran.

L’Agència de Notícies d’Activistes de Drets Humans, una ONG de defensa dels drets humans a l’Iran amb seu als Estats Units, calcula que la xifra augmentarà a mesura que obtinguin més dades de les protestes: ara com ara, de fet, els seus experts investiguen més d’11.000 possibles morts. El blocatge d’internet imposat per Teheran durant el moment culminant de la campanya de repressió, que ha alentit dràsticament la circulació d’informació a dins el país i també cap enfora, ha dificultat considerablement la investigació.

The Washington Post no ha pogut verificar de manera independent el nombre de morts, però els vídeos de les manifestacions que s’han filtrat a les xarxes aporten indicis clars de violència generalitzada, cosa que nombrosos testimonis sobre el terreny han corroborat.

Zachariah Mampilly, professor de ciències polítiques de la Universitat de la Ciutat de Nova York (CUNY), explica que l’escala i la ferocitat de la repressió contra els manifestants iranians han estat extremadament elevades.

Alguns analistes, en aquest sentit, han comparat la repressió contra els manifestants a la resposta de les autoritats xineses a les protestes pro-democràtiques, encapçalades per estudiants, que van esclatar a la plaça de Tiananmen de Pequín l’any 1989.

Fins a un milió de persones s’aplegaven en aquella plaça quan l’Exèrcit Popular d’Alliberament de la Xina hi va irrompre, el 4 de juny d’aquell any, per esclafar el moviment. El govern xinès va afirmar que 200 persones, 36 de les quals estudiants, van morir en el desallotjament de la plaça, però fonts occidentals situen la xifra en més d’un miler. “Els tancs han perseguit els estudiants amb metralladores; a uns altres els han atropellat o esclafat com si fossin insectes en una paret”, va informar The Washington Post aleshores.

Daniel Brumberg, professor de govern a la Universitat de Georgetown, puntualitza que les protestes a l’Iran –i la repressió del govern– s’han escampat per tot el país, en compte de concentrar-se en una part concreta de la capital.

Segons aquest professor, el precedent històric més semblant seria l’assassinat, pel cap baix, de 10.000 persones en mans de les forces de seguretat sirianes a la ciutat de Hama, a Síria, el febrer del 1982. La matança fou ordenada per Hafez al-Assad, aleshores president del país i pare de Baixar al-Assad, que va dirigir Síria fins a l’enderrocament del règim, el desembre del 2024.

L’artilleria i els tancs de l’exèrcit sirià van convertir en runa molts barris durant aquella campanya, llançada amb l’objectiu d’eradicar un dels grans bastions dels Germans Musulmans de Síria, que s’havien erigit en una de les grans amenaces internes al règim d’Assad.

El precedent de Hama, tanmateix, no és ni de bon tros l’única campanya de repressió contra la dissidència a gran escala que s’ha vist al Llevant aquestes darreres dècades.

El 14 d’agost de 2013, les forces de seguretat egípcies van assassinar 817 manifestants, pel cap baix, a la plaça Rabaa al-Adawiya del Caire, segons el recompte de Human Rights Watch, una organització de defensa dels drets humans nord-americana. La nombre de morts del cas egipci és substancialment inferior a la xifra de manifestants assassinats enguany a l’Iran, segons que explica Brumberg, però el fet que l’exèrcit i les forces de seguretat interior col·laboressin amb la policia per esclafar la dissidència ofereix un paral·lelisme clar amb el cas iranià.

Els darrers dies, la televisió estatal iraniana ha parlat de 3.117 manifestants assassinats durant l’onada de protestes al país. El govern iranià en culpa els Estats Units, Israel i els mateixos manifestants.

Fora de l’Iran, mentrestant, els investigadors continuen treballant per verificar les xifres preliminars de morts. Es tracta d’una feina que podria allargar-se setmanes, segons que explica Leslie Roberts, professora i investigadora de la Universitat de Colúmbia. “A Gaza, per exemple, les primeres xifres fiables de morts no van començar a arribar fins al cap d’un mes de les primeres matances”, diu. “I en el cas del Sudan vam trigar mesos a obtenir informació fiable sobre l’abast de les matances.”

Paul Spiegel –director del Centre de Salut Humanitària de la Universitat Johns Hopkins i expert en prevenció i resposta a emergències humanitàries complexes– comenta que la xifra de morts en les protestes d’enguany a l’Iran ha estat extraordinàriament alta, fins i tot si s’agafen com a referència els càlculs més conservadors.

“En casos d’aquesta mena, les manifestacions es concentren principalment a les grans ciutats i, per tant, la repressió del govern, per molt ferotge que pugui ser, es limita a les grans concentracions urbanes”, explica. “Però, en aquest cas, segons els informes que hem anat rebent, les manifestacions s’han escampat simultàniament per tot el país.”

Gran part de les morts a l’Iran, continua Spiegel, semblen haver estat fruit de l’ús de munició de foc contra els manifestants. “En les grans manifestacions, la repressió sol començar amb canons d’aigua i gas pebre”, diu: “No és fins més endavant que el govern passa a fer servir munició de foc.”

En el cas de l’Iran, segons que explica Brumberg, enguany s’han donat tots els ingredients que calen perquè es produeixi una campanya repressiva d’aquesta magnitud: “No és estrany que la repressió hagi estat tan brutal: parlem d’un conflicte entre aquells qui no hi tenen res a perdre i aquells qui ho poden perdre tot, que són els qui detenen el poder en un sistema que vetlla pels seus interessos.” I afegeix: “La unitat entre les forces de seguretat, la policia i l’exèrcit ha estat decisiva i, de fet, ajuda a entendre per què la repressió ha estat tan descarnada.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb