La prohibició de l’accés dels menors a les xarxes socials a Austràlia obre el debat sobre la verificació d’edat a internet

El 27 de novembre de 2024 el parlament australià va aprovar la Llei de seguretat en línia (edat mínima a les xarxes socials) amb l’objectiu de prohibir l’ús de les xarxes a menors de setze anys. La prohibició entrarà en vigor dimecres vinent, el 10 de desembre. Arreu del món, ja fa anys que els professionals de la salut alerten dels problemes de salut mental que causen les xarxes socials. Especialment als menors, que es troben indefensos i sense recursos contra el contingut viral, promoguts per algorismes pensats per a captar l’atenció. Austràlia no és el primer país a restringir l’accés dels menors a les xarxes socials, però en aquest cas destaca la prohibició total i les fortes multes econòmiques a les plataformes que infringeixin la llei. Tanmateix, els experts han indicat que la mesura no afecta solament els menors: per a saber si se n’és, cal comprovar l’edat de tothom, comprovació que el govern australià ha deixat en mans de les plataformes. Els experts adverteixen que les empreses tecnològiques poden aprofitar-ho per captar dades personals en massa, un atac en tota regla a la privadesa que posarà fi a l’anonimat de la navegació a internet. La polèmica no ha fet més que començar.

La prohibició a Austràlia

Com dèiem, la llei que prohibeix l’accés als menors de setze anys a Austràlia es va aprovar a final del 2024, però no entrarà en vigor fins d’ací a pocs dies. Durant aquest any les institucions australianes han fet un seguit de passos per aplicar-la. En primer lloc, van consultar representants socials, experts i proveïdors d’internet. En segon lloc, es van publicar esborranys de la normativa concreta per ser avaluats abans de ser aplicada. El punt clau era determinar quines plataformes serien prohibides als menors i quines no. Finalment, el 5 de novembre se’n va publicar la llista. Les prohibides han estat YouTube, TikTok, Twitch, Instagram, X (l’antic Twitter), Facebook, Threads, Snapchat, Reddit i Kick. En canvi, se n’exclouen (els menors les poden continuar fent servir) WhatsApp, YouTube Kids, Steam i Steam Chat, Roblox, Pinterest, Messenger, LEGO Play, Google Classroom, Github i Discord. A les xarxes prohibides, les plataformes hauran de tancar els comptes existents dels menors de setze anys immediatament.

Amb aquesta acció, el govern australià fa realitat allò que molt pares han intentat i no han aconseguit: que els seus fills deixin d’estar enganxats a la pantalla del mòbil. Durant el debat d’aprovació, el primer ministre australià va argumentar així la prohibició: “Hi ha una relació causal i clara entre l’ús de les xarxes socials i l’empitjorament de la salut mental dels joves australians.” Però no tothom hi va estar d’acord. Uns quants polítics, acadèmics i grups de defensa van advertir que la prohibició podria ser en alguns casos contraproduent. Els menors podrien quedar aïllats socialment o acabar a la internet fosca per desobeir les restriccions. Com veurem més endavant, ja hi ha governs que han previst aquesta possibilitat.

Països que ja limiten l’ús de les xarxes socials

Tot i que aquests dies l’atenció s’ha posat a Austràlia, no és pas el primer país que limita l’ús de les xarxes socials als menors. La Xina en va ser una de les pioneres. A final del 2023 va aprovar la Regulació de la protecció dels menors al ciberespai, que va entrar en vigor el primer de gener de 2024. La llei afecta tots els menors d’edat, és a dir, de menys de divuit anys. Malgrat això, estableix dues subfranges d’edat. Per sota de catorze anys moltes plataformes no permeten d’obrir-hi cap compte. Algunes exigeixen la supervisió parental o tenen una versió específica per a nens. Entre catorze anys i divuit es pot ser legalment usuari de les xarxes socials, però les plataformes tenen l’obligació d’aplicar-hi restriccions, com ara filtrar el contingut, restringir el temps d’ús, prohibir-ne l’ús a la nit o obligar a la supervisió d’un adult. Sigui com sigui, tot i aquestes limitacions, a la Xina no hi ha una prohibició absoluta com a Austràlia.

Més a prop nostre, el Regne Unit també aplica restriccions als menors de divuit anys, però tampoc no és una prohibició absoluta. L’objectiu és protegir els menors del contingut nociu que no haurien de veure mai, com ara pornografia, autolesions, suïcidi, estigmatització de cossos i trastorns alimentaris. Les plataformes estan obligades a filtrar contingut i funcions segons l’edat i evitar que usuaris desconeguts es posin en contacte amb els menors, per exemple. De moment, al Regne Unit no hi ha una edat mínima per a accedir a les xarxes socials.

Alemanya també ha establert proteccions als menors de divuit anys per a contingut nociu. Per exemple, prohibeix que accedeixin a contingut que viola la llei criminal alemanya, com ara material violent i extremista. El contingut exclusiu per a adults, com ara la pornografia, i el que és clarament nociu per als menors ha de ser restringit a adults verificats. Al contingut que especifiqui grups d’edats, només s’hi pot accedir si es pertany al grup concret, de manera que les plataformes han d’aplicar mesures tècniques per a comprovar-ho. A l’estat francès, en canvi, sí que s’ha fet una limitació d’edat a quinze anys, tot i que si hi ha consentiment del progenitor, el menor hi pot entrar.

El mes passat, el govern danès va proposar que es prohibís l’accés a les xarxes socials als menors de quinze anys, tot i que els menors de tretze podran accedir-hi si els pares ho autoritzen. L’argumentació del govern danès ha estat la mateixa que en el cas australià: protegir la salut mental dels menors. L’ús intensiu de les xarxes socials va vinculat amb l’ansietat, la depressió i els problemes de concentració dels joves, segons que va al·legar el govern danès. A més, l’addicció als dispositius i xarxes pot interferir en la capacitat d’aprendre i desenvolupar-se adequadament. La ministra de Digitalització del govern danès va afirmar: “La reeixida de les xarxes socials es basa a robar el temps, la infantesa i el benestar dels nostres nens, i ara hi posem fi.” Tanmateix, hi ha hagut qui ha estat crític en contra d’aquesta prohibició, bo i adduint que pot limitar la comunicació, la informació, l’educació i la socialització digital dels menors. De moment, la mesura no ha estat aprovada, tot i que gairebé tothom ho dóna per fet.

Uns quants dies després de l’anunci del govern danès, el Parlament Europeu va aprovar una resolució basada en un informe que recomanava d’establir un límit de setze anys per a accedir a les xarxes socials i els “companys IA” sense el consentiment paternal. Si els menors tenen entre tretze anys i setze, hi poden accedir si els pares així ho autoritzen. A més, l’informe demana una homogeneïtzació de normes entre els estats membres, perquè actualment n’hi ha uns quants que encara en preparen lleis. Segons els analistes, la resolució influirà en les negociacions legislatives en curs. La Comissió Europea vol proposar dues lleis sectorials l’any vinent, que inclouen proteccions per als menors i poden ser una primera prova d’una norma més general.

Finalment, als EUA aquesta qüestió també ha estat font de polèmica aquests darrers mesos. A escala federal, fa anys que a les plataformes es prohibeix de recollir dades personals dels menors de tretze anys. Tanmateix, hi ha propostes de prohibir les xarxes socials a aquests menors, limitar les recomanacions algorítmiques (que estimulen l’addicció) als més grans de disset anys i exigir que les plataformes vetllin pel benestar dels menors. Però on hi ha una lluita legislativa, política i ideològica és als estats. Ja n’hi ha tretze que han aprovat lleis que restringeixen l’accés dels menors a les xarxes socials o exigeixen el consentiment parental. Vint-i-quatre més han aplicat la verificació d’edat per a l’accés a pàgines amb contingut pornogràfic. Uns quants estats tenen lleis en la mateixa línia suspeses per impugnacions als tribunals, amb l’argument que poden infringir la primera esmena de la constitució, en relació amb la privadesa, la llibertat individual i la llibertat d’expressió. El debat de fons als EUA és si es pot navegar per internet de manera anònima sense que ningú ens controli o pugui arribar a esbrinar qui som i què fem a la xarxa, especialment el govern.

La polèmica al voltant de la verificació d’edat

Justament aquesta polèmica als EUA és la que arriba ara a Europa amb les iniciatives australiana i danesa, i potser s’ampliarà a tota la UE. Per a prohibir l’accés als menors a les xarxes socials cal comprovar l’edat de qualsevol usuari. En la pràctica, també vol dir que trobem restringides les funcionalitats de les webs fins que no verifiquem la nostra edat. Un exemple: a la xarxa social Bluesky, si hi naveguem del Regne Unit estant, no es pot entrar en els missatges directes si abans no hem demostrat la nostra edat amb un servei extern que comprova si ja hem verificat l’edat en més portals; si no, ens demana una fotografia del document d’identitat i un reconeixement facial. Sembla que la finalitat, com hem dit, és evitar que desconeguts, especialment adults, es puguin posar en contacte amb menors. Però, alhora, deixa sense missatgeria tots aquells usuaris que vulguin vetllar per la seva privadesa o es vulguin mantenir anònims per seguretat o per qualsevol raó.

Als EUA el centre de la polèmica han estat les webs pornogràfiques. Hi ha portals que han preferit de blocar l’accés a estats sencers que havien aprovat lleis de restricció, en lloc d’implantar sistemes de comprovació d’edat per a tots els visitants, tot confiant que aquest blocatge geogràfic es pugui saltar fàcilment amb l’ús de les VPN, que permeten fàcilment de canviar la IP a un país sense restriccions. O amb navegadors com ara Tor, que porten incorporat una VPN de sèrie. Tanmateix, països com ara el Regne Unit ja ho han previst i reclamen que les plataformes evitin que els menors se saltin les restriccions amb l’ús de VPN o més maniobres pensades específicament per a usuaris joves. Si les plataformes promouen l’ús d’aquests programes entre els menors, seran sancionades amb multes econòmiques. El govern britànic, com la resta de governs amb restriccions en vigor, vol forçar la verificació d’edat. I aquí és on hi ha la polèmica: és una verificació que ha de fer tothom, menors i adults. Alguns experts han advertit que això pot posar fi a l’anonimat en la navegació a internet, un atac total a la privadesa.

A Austràlia la verificació de l’edat s’ha deixat en mans de les plataformes. Els analistes apunten que, amb un sector tecnològic que malda per captar el màxim de dades personals, perquè pot obtenir-ne un gran rèdit econòmic, això és l’excusa perfecta per a captar-ne en massa. Actualment, els navegadors tenen un identificador publicitari únic que permet de rastrejar la nostra activitat, com ara quines pàgines visitem i amb quina freqüència, quines aplicacions fem servir, quines cerques fem i quins productes ens interessen. Per aquest motiu, quan fem una cerca és comú que tot seguit n’aparegui publicitat relacionada. Amb aquests identificadors publicitaris es poden fer perfils molt detallats, però d’entrada no contenen informació personal. Tanmateix, si per a navegar per internet hem de verificar l’edat, podrien afegir-hi també les nostres dades personals.

El govern australià admet unes quantes vies per a verificar l’edat, en la línia del Regne Unit i més estats. Un primer mètode és el reconeixement facial per a determinar l’edat aproximada. L’usuari es fa una foto i una intel·ligència artificial estima l’edat segons els trets facials. Si no n’hi ha prou, es pot demanar de carregar una fotografia del carnet d’identitat, el passaport o el carnet de conduir. Feta la verificació, les plataformes haurien d’esborrar aquestes imatges i les dades associades, “tret que sigui estrictament necessari”. Alguns experts apunten que podrien no fer-ho, o bé, malgrat suprimir-les, obtenir dades derivades per aprofitar-les comercialment i que podrien identificar-nos igualment, de manera que a la pràctica posarien fi a l’anonimat dels usuaris mentre naveguen per internet.

Una tercera via és fer la comprovació amb mètodes digitals per tercers, com ara bancs o plataformes de jocs que ja hagin comprovat la nostra edat, o plataformes específiques de comprovació d’edat. La xarxa social o pàgina de contingut per a adults consultaria digitalment si tenim l’edat permesa o no, sense obtenir cap més dada nostra. Els experts asseguren que aquesta és la via més respectuosa amb la privadesa i l’anonimat. Tanmateix, les plataformes de verificació d’edat sí que poden tenir les nostres dades personals, amb el perill potencial que puguin ser robades.

Finalment, hi ha la via xinesa: per a donar-se d’alta a les plataformes és obligatori d’emprar el document d’identitat. Hi ha una plataforma centralitzada estatal amb la qual els portals poden obtenir automàticament l’edat de naixement a partir del carnet d’identitat. A més, el número de telèfon també identifica legalment l’usuari. Igualment, per a evitar trampes i que els menors facin servir comptes d’adults o es validin amb el carnet dels pares, les plataformes poden exigir reconeixement facial. Així mateix, els portals empren algorismes per detectar comportaments sospitosos, com ara horaris que no són els típics dels nens, canvis freqüents d’identitat als dispositius o que es facin compres. Aquesta és també una via que s’ha proposat a Europa, un mecanisme estatal de comprovació d’edat que vetlli per la privadesa. Tanmateix, això permet potencialment que els estats sàpiguen quines webs visitem. I aquí és on hi ha la polèmica, que es presenta en termes com ara si ens estimem més que ens controlin empreses privades que volen fer negoci amb les nostres dades, o estats que puguin esdevenir autoritaris amb l’afany de controlar els ciutadans. La qüestió és si la protecció dels menors ha d’implicar la desprotecció dels adults. Sembla que com més va serà més comú que mentre naveguem per internet les webs vulguin comprovar la nostra edat.