Prohens encara un nou curs polític més a prop de Vox que mai

La presidenta del govern de les Illes, Marga Prohens, comença un nou curs polític amb la motxilla ben carregada. Concretament, de les mesures pactades amb l’extrema dreta per a poder desencallar el pressupost d’enguany. És a dir, l’agenda anirà totalment marcada pel programa de Vox en un moment en què Prohens ja ha salvat mitja legislatura plena de desencerts, múltiples desavinences i reconciliacions amb els socis. 

Una de les mesures “estrella” d’aquest pacte és la inclusió del castellà com a llengua vehicular en l’educació. I quin millor moment per remoure la llei educativa que quan comença un nou curs que, si res no canvia, es presentarà ben, ben, ben calent. Malgrat l’estiu per entremig, els ànims entre els docents no han minvat ni tampoc entre la societat civil. De fet, Plataforma per la Llengua tornava a denunciar aquesta setmana les intencions de PP i Vox davant “un atac frontal contra la normalització del català i contra la cohesió social, que suposaria un retrocés de dècades i un perill evident per a la transmissió i l’aprenentatge efectiu de la llengua pròpia”. De fet, continuen advertint que “no pot quedar reduïda a una opció secundària ni a una simple matèria, sinó que ha de ser el centre del sistema educatiu”. L’Assemblea de Docents aguanta el pols i ja ha advertit que no tem a qualsevol classe de mobilització, i ha presentat la Xarxa d’Escoles en Català Feim Pinya, per a crear un espai de formació i acompanyament mutu.

Els atacs al català no se centren solament en la vehicularitat de la llengua. S’ha pactat per ampliar la quantia per al pla de segregació a 21 milions d’euros. I cal tenir en compte que el document pactat entre PP i Vox també vol “promoure les modalitats lingüístiques de cada illa en els principis rectors del model lingüístic”, rebaixar la nota per a obtenir el títol de català, eximir d’aprendre la llengua als alumnes desplaçats i eliminar el requisit del català a les places de difícil cobertura. Aquesta darrera mesura s’eixampla també a la resta de l’administració.

El drama migratori

Una altra de les qüestions que deriva també dels acords amb Vox –tot i que al PP ja li ha anat bé d’endurir el discurs per a captar votants, pensant en la recta final de la legislatura i els següents comicis– és la política amb el drama migratori. És cert que la ruta entre Algèria i les Balears ha crescut aquests darrers anys i el 2024 es va superar la xifra rècord d’arribades. Aquest ha estat un dels temes recurrents d’aquests darrers mesos i en el que es preveu que Prohens vagi endurint el to com més va més enfront del govern espanyol, que en té les competències. 

Durant l’estiu hem pogut observar l’estira-i-arronsa entre Prohens i el govern de Sánchez per l’acollida de menors immigrants. Si no tira endavant el recurs que ha presentat el govern de les Illes ni se suspèn cautelarment la mesura, tal com han demanat també, l’arxipèlag es veurà obligat a acollir menors immigrants de les Canàries. 

Aquí Prohens juga amb perill. Per un costat, perquè defensa que no hi ha recursos per a acollir-los, però rebutja dos milions d’euros que li pertocarien per a fer-ho. I, per un altre costat, perquè si la ruta continua augmentant, pot ser aviat que siguin les Illes les que hagin de demanar ajuda com ho han fet les Canàries. 

El pacte amb Vox ho deixa clar: no acollir més menors estrangers immigrants procedents del repartiment d’unes altres comunitats autònomes. Però és que, a més, el PP es va comprometre a no finançar nous centres d’acollida i a eliminar subvencions a les ONG. De la mateixa manera, es preveu de demanar una residència de tres anys per a donar les ajudes a emancipació a ex-tutelats i per a repartir la renda social. 

Cal remarcar que a Prohens no li va tremolar el pols per a fulminar la consellera de Famílies i Assumptes Socials, Catalina Cirer, la més crítica amb Vox dins el govern i un dels noms històrics del PP balear.

Llei de memòria

Una altra de les mesures més clares que es desenvoluparan és l’eliminació de la llei de memòria democràtica. El PP ha jugat amb una fredor indescriptible amb un tema com és la memòria històrica: va passar de voler derogar la llei a pactar amb l’oposició de salvar-la després d’haver discutit amb Vox, i a tornar a defensar la derogació quan es va reconciliar amb l’extrema dreta. 

Les associacions memorialístiques han estat prou clares amb aquest tema. “El mercadeig que ha fet el PP amb la llei de memòria és molt dolorós, no l’oblidarem”, deia Memòria de Mallorca en una entrevista a VilaWeb dies després del salvament –momentàniament– de la llei. 

Turisme

Un altre dels desafiaments als quals s’enfronta el govern és la pressió turística que viuen les Illes. L’esgotament social que hi ha hagut, reflectit en unes quantes manifestacions, va fer actuar el govern amb la creació d’una mesa contra la saturació turística i va admetre que les Illes necessiten mesures de contenció, que no decreixement.

Farà res el govern per a contenir l’arribada de més turistes l’estiu vinent? De moment, enguany sembla que s’assoliran nous rècords i l’any passat van arribar 18,7 milions de persones, un 4,90% més que el 2023. I encara que alguns sectors hagin intentat posar el crit al cel dient que els turistes no gasten tant enguany, les dades de l’IBESTAT confirmen la contrària: la despesa turística ha crescut d’un 1,9% el juliol, d’un 3% el juny, d’un 4,7% el maig, d’un 14,7% l’abril, d’un 7% el març, d’un 4,3% el febrer i d’un 3,5% el gener. És a dir, dels mesos que hi ha dades, tots les han augmentades respecte de la temporada passada.

Si s’atrevirà a augmentar o no l’impost turístic és un dels altres factors a tenir en compte per al nou curs. El 2024 ho va prometre, però no ho va fer. De fet, ho va retirar de l’esborrany del decret turístic i va votar-hi en contra a una esmena de MÉS per Mallorca al pressupost del 2025.

Habitatge

Quant a l’habitatge, restarà per veure què fa exactament Prohens per reduir uns preus que són com més va més inaccessibles. De moment, ja s’ha trobat amb l’oposició de la societat civil, conformada en la plataforma Mallorca per Viure, No per Especular, creada fa poc per a fer front a la llei que han impulsat PP i Vox per a l’obtenció del sòl. El portaveu de l’entitat, Joan Casanovas, ho relata molt bé en aquesta entrevista. Però, en resum, el que preveu el govern és que es pugui requalificar sòl rústic com a sòl urbanitzable, malgrat no haver exhaurit tot el terreny urbà. Una “bomba urbanística” que permetrà de fer pisos un 30% més cars que els que s’haurien de construir. De fet, la jugada del govern ha estat de promoure els habitatges de preu limitat i no els de protecció oficial, que serien un terç més barats. 

Una altra de les qüestions que s’han de posar en marxa és l’oficina antiocupació –que sí que s’ha posat en marxa a Palma– una petició expressa de l’extrema dreta. 

El pressupost del 2026, a l’horitzó

Un dels desafiaments més importants que tindrà el govern els pròxims mesos és poder tancar un pressupost per al 2026. Ara la relació amb els socis és bona. Però aprovar els comptes d’enguany ha estat un gran tràngol per a la presidenta i per al vice-president i conseller d’Hisenda, Antoni Costa. Per tant, res no es pot donar per segur.

I molt manco quan encara s’han de desenvolupar gran part dels pactes acordats amb Vox i que hem anat recordant en aquest article. Qualsevol passa en fals pot comportar que els darrers anys de Prohens al Consolat siguin més moguts que no li agradaria.