03.02.2026 - 12:35
|
Actualització: 03.02.2026 - 12:51
Comença el curs polític del 2026 al Parlament de les Illes, un curs marcat per la mateixa tònica que s’ha repetit durant tota la legislatura: el PP cercant Vox i l’extrema dreta intentant de dinamitar tot allò que sigui possible per a assolir els seus objectius.
El PP necessita Vox per a tirar endavant la resta de mesures clau que encara no s’han aprovat, però els socis no ho posaran fàcil. L’extrema dreta ja ho va deixar clar a final d’any, quan va tombar el sostre de despesa i va blocar l’aprovació d’un nou pressupost. Una situació que gairebé ja va passar amb els comptes de l’any passat, que no es van poder aprovar fins el juliol.
Malgrat tot, avui l’extrema dreta ha aparcat l’actitud bel·ligerant durant la sessió de control a la presidenta Marga Prohens, que ha demanat el suport de Vox per a la futura llei agrària en ple debat per les conseqüències de l’acord entre la UE i el Mercosur als pagesos de les Illes.
Per superar la rivalitat amb l’extrema dreta i no haver-s’hi de confrontar directament, la presidenta continua augmentant el to en qüestions clau com ara la immigració. L’objectiu és arrossegar tot l’electorat possible per no haver de repetir una legislatura tediosa i conflictiva i poder governar en minoria.
Per això avui, malgrat que cap diputat no li ha preguntat sobre la qüestió, s’ha afanyat a dirigir les respostes cap al seu terreny i criticar la regularització que el govern espanyol farà de mig milió d’immigrants. Ho ha fet al torn de rèplica a Més per Mallorca i al PSIB. És una estratègia que utilitza sovint la presidenta: mirar cap a Madrid per fer oposició al govern espanyol i dissimular la feblesa del seu propi executiu, atrapat en la minoria.
“On seran vostès, senyors de Sumar? Amb dos anys i mig amb un diputat clau al congrés només heu aconseguit una regularització en massa i indiscriminada d’immigrants il·legals”, ha dit Prohens al portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia.
Finançament
La qüestió que li havia formulat Apesteguia, amb tot, tenia relació amb el finançament, i ha fet quedar en evidència la presidenta per la signatura de la declaració de Saragossa, que els dirigents del PP van impular contra la proposta de Sánchez pactada amb ERC. Durant el debat, Prohens ha insistit que hi estava en contra i que defensaria els interessos de la ciutadania, tot criticant que la proposta no incorporava criteris com ara l’increment poblacional, la població flotant i la insularitat.
Però Més, que està d’acord amb aquestes qüestions, ha retret a la presidenta que en les 2.115 paraules del document signat a Saragossa no hi apareixia ni una vegada la paraula ordinalitat ni el concepte de població flotant. “Quan parla d’autonomia fiscal, també defensa l’autonomia política? Perquè aquí diu que les comunitats que no gastin amb allò que li agrada al Partit Popular han de rebre manco finançament. A qui obeirà, a les Illes o al Sr. Feijóo?”, ha insistit Apesteguia.
Lloguer turístic il·legal
L’altre xoc que ha tingut la presidenta ha estat amb el portaveu socialista, Iago Negueruela. En aquest cas, Prohens ha qüestionat l’estratègia del PSIB davant les crítiques al lloguer turístic il·legal –ahir en van llogar un per denunciar que encara existeixen. I aquí és quan ha aprofitat l’avinentesa per a tornar a fer oposició del partit a Madrid: “Imagín que ens diran que Ábalos i Koldo feien un estudi per denunciar el consum de prostitució a Espanya.” I, tornant a la realitat insular i al PSIB, ha insistit que “l’oferta il·legal es va escampar com mai els vuit anys de la seva legislatura”.
En aquest estira-i-arronsa, Negueruela ha denunciat l’augment dels preus de lloguer i que Prohens es reunís amb Airbnb a l’estand de la fira Fitur. “És una empresa que incompleix la llei. Airbnb mai no formarà part de la solució, és part del problema”, ha dit. “Vàrem demostrar que els pactes amb Airbnb no serveixen. Què és millor, denunciar la demagògia o dir que no existeixen els pisos turístics i que aquí no passa res?”, li ha retret Negueruela.
El portaveu socialista també ha recordat el fracàs del govern amb les polítiques turístiques i ha detallat que passar dels 17 milions de turistes que van arribar a les Illes el 2024 als 19 de l’any passat “no és contenció, és creixement”, en referència a la insistència del govern a “contenir” –no pas reduir– el nombre de turistes.
