30.12.2025 - 21:55
|
Actualització: 30.12.2025 - 22:01
De Menorca estant, la presidenta del govern de les Illes, Marga Prohens, ha fet el tradicional missatge institucional de Cap d’Any amb algunes promeses ambicioses en habitatge i vantant-se de les polítiques d’aquests darrers dos anys, de la “transformació del model econòmic” a la defensa de la “contenció” turística. També ha demanat més recursos a Espanya i a Europa per a fer front a “la crisi migratòria” i ha exigit responsabilitats al govern de Pedro Sánchez pels casos de corrupció que envolten el partit. Prohens ha defugit de fer cap autocrítica sobre la situació d’inestabilitat del seu mateix govern.
La presidenta, amb un betlem de fons, ha tardat pocs segons a subratllar “els valors de l’humanisme cristià” com els pilars de la civilització europea i occidental. Ha continuat amb una defensa de la protecció i de la preservació de l’entorn i el territori, tot i que ha passat per alt algunes de les mesures de l’executiu que hi van en contra, com la permissió de construir en sòl rústic o l’amnistia urbanística.
Tenint en compte el greu problema de l’habitatge, un dels més grans que tenen les Illes –si no el que més–, la presidenta s’ha animat a subratllar que el 2026 “serà l’any en què s’iniciarà la construcció de més habitatge públic de la història” de les Illes. No ha explicat com, ni que fins ara la política de nou habitatge havia estat gairebé nul·la, ni que s’optava pel preu limitat –un 30% més car– que no pas pel preu de protecció oficial. Això sí, ha insistit, com en el darrer debat de política general, que seria “per a la gent d’aquí”.
Transformació del model i desafiament demogràfic
Tot i que és evident que les Illes continuen bevent del monocultiu turístic, la presidenta s’ha esforçat a dir que es feien “passes importants” en la transformació del model. “Hem assumit el repte d’avançar cap a un model sostenible i generador de benestar per a tots”, ha dit, i ha parlat d’una “contenció” turística que, segons que sembla, enguany es refereix a l’arribada de vint milions de turistes. És a dir, més que no pas l’any passat, novament.
El discurs de Prohens li ha servit per vantar-se de les millores que considera que ha fet el govern quant als serveis públics. Ni una paraula sobre el català ni la situació de la llengua –ni el desenvolupament del pla de segregació a les escoles–, però sí sobre els nous currículums i la prohibició dels mòbils a l’aula, o els 3.800 milions anunciats per a centres educatius, sanitaris i infrastructures “clau” com el tren cap a Llucmajor i Alcúdia.
Respecte del creixement poblacional, ha demanat un nou sistema de finançament. Això sí, “que es negociï entre totes les comunitats i no sols amb la de sempre”, ha dit, en referència a Catalunya. També ha parlat de “crisi migratòria”, per l’increment de persones arribades de manera irregular, però sense dir que la majoria hi són de pas i continuen la ruta cap a la península o cap a uns altres punts d’Europa.
“Degradació” de les institucions
Prohens no ha volgut deixar passar l’oportunitat de criticar “la degradació d’algunes de les principals institucions i amb la pitjor cara de la política”, en referència als casos de masclisme i corrupció que, sense anomenar-lo directament, enrevolten el PSOE i el govern de Pedro Sánchez. “Hauria d’obligar els seus màxims responsables polítics a prendre decisions que responguin al sentir majoritari i la voluntat avui inequívoca dels ciutadans”, ha dit.
Com l’any passat, la presidenta ha defugit de parlar de la situació d’inestabilitat política en el govern, amb un pressupost que haurà de prorrogar l’any vinent i sense la confiança permanent de Vox, el seu soci prioritari.
