Per a Prohens, “primer, els de casa”

Discurs fluix de Marga Prohens en la primera intervenció durant el debat de política general de les Illes, quant a mesures polítiques, però dur contra la immigració. És el segon que encara, a l’equador del mandat, i l’ha encetat sense fer cap gran anunci, centrant-se en el creixement demogràfic, el model econòmic i, sobretot, endurint el to contra la immigració.

No és casualitat que en una vintena de vegades la presidenta hagi utilitzat l’expressió “per a la gent d’aquí” o una de semblant, que recordàvem el lema de l’extrema dreta de Plataforma per Catalunya: “Primer, els de casa”. Ni tampoc que, precisament, “per a la gent d’aquí” hagi estat la frase seleccionada per cloure el discurs. Ja s’esperava que Prohens aprofitàs l’hora i mitja que ha tengut per extremar una mica més el discurs i abraçar el terreny de Vox en aquesta qüestió, tot posant els ingredients per fer un bon brou en les eleccions d’aquí a dos anys.

La presidenta no ha fet grans anuncis, però no significa que no n’hagi fet algun d’important. Sobretot, quant als serveis públics. I, en concret, en relació amb la migració. Per exemple, ha anunciat que es modificaria la renda social garantida, per ampliar d’un any a tres la residència legal exigida per accedir-hi. I s’ha recolzat en una de les fal·làcies més comunes quan es parla del tema migratori: “No podem permetre que hi hagi qui vengui aquí amb l’únic propòsit d’abusar de les nostres ajudes i prestacions públiques com a únic mitjà de vida.” A propòsit, aquesta ampliació també afectarà la renda d’emancipació: “No podem oferir una prestació a qui arriba a una edat que ni tan sols es pot escolaritzar, i per tant formar i integrar, i al cap d’un any o uns mesos, com que ha estat tutelat, tingui dret a l’ajuda d’emancipació.”

Prohens s’ha intentat defensar unes quantes vegades del qui l’ha acusada de “racista”. I ha recordat que l’any passat ja es va anunciar que s’exigirien, almanco, cinc anys mínims de residència per a l’accés als habitatges de promoció pública, mesures també pactades amb Vox, i que avui ha reivindicat.

Per una altra banda, ha insistit a rebutjar el repartiment de menors immigrants del govern espanyol derivats de les illes Canàries i, arran de la denegació de petició de contingència migratòria que va fer el govern balear, ha advertit que es prepara un recurs a l’Audiència espanyola, que s’afegeix als tres decrets impugnats –dos al Suprem i un al Constitucional– per a aturar el repartiment.

Creixement demogràfic

Prohens i el seu equip han volgut enfocar el debat partint del desafiament demogràfic de les Illes. Una idea que va exposar el govern anterior, de Francina Armengol, que va dir que les Illes eren “el màxim exponent de l’Espanya que s’omple” enfront de la que es buida. Aquí, la presidenta ha mostrat algunes dades: per exemple, que la població ha crescut d’un 47% en vint-i-cinc anys, gairebé 400.000 habitants més, vuit vegades més que no pas la Unió Europea. Segons les projeccions de l’INE, ha dit, els quinze anys vinents la població encara augmentarà d’un 20% més.

La qüestió poblacional és clau. Ara bé, els partits divergeixen a l’hora de determinar quin és exactament el principal factor clau. I si bé avui Prohens continuava parlant de la necessitat de canviar de model econòmic, la realitat és que les mesures preses no són efectives.

Així i tot, Prohens ha parlat de les meravelles que ha fet el govern en qüestions clau com les infrastructures i els serveis públics, amb un seguit de dades de millora en sanitat, educació i transport, al costat de promeses de reduir llistes d’espera i millorar la xarxa de carreteres.

L’habitatge

Però, sens dubte, una de les principals preocupacions dels ciutadans, així com ha reconegut, és l’accés a l’habitatge. A parer del govern, el problema és que hi ha un “desequilibri entre l’oferta i la demanda, fruit del creixement poblacional d’aquests darrers quinze anys”. Per això, a parer seu, calen uns 30.000 habitatges i ha defensat una de les mesures més polèmiques de l’executiu: la que permet de construir en sòl rústic.

La solució, ha dit, és “comptar amb la iniciativa privada” i no solament contribuir-hi amb promocions d’habitatge públic. Justament això critiquen associacions com ara Mallorca per Viure, que titllen de “bomba urbanística” els plans del govern, a les mans de les promotores, per poder construir en terreny rústic, créixer desproporcionadament i causar justament allò que Prohens diu que vol evitar: el creixement demogràfic. Perquè sense canvi de model efectiu, l’efecte crida també serà més gran.

També ha reivindicat els habitatges a preu limitat, que segons el govern són un 30% inferiors al preu de mercat, però segons l’oposició i les entitats socials són un 30% més cars que no si fossin de protecció oficial. En tot cas, s’ha trobat a faltar algun gran anunci en matèria d’habitatge. Simplement ha dit que, a banda que ha de ser “habitatge per a la gent d’aquí”, augmenta el preu màxim dels pisos per als quals els joves poden obtenir ajut: passen de 270.000 euros a 378.000, a banda d’obrir una convocatòria d’ajuts fins a 10.000 euros per a la compra de primer habitatge a menors de quaranta anys i amb un mínim de cinc anys de residència. “Per als joves d’aquí!”, ha insistit.

Contenció turística

L’any passat la presidenta va anunciar un anunci estrella en el debat: augmentar l’ecotaxa els mesos d’estiu. Un canvi de posició sobre governs del PP precedents que, finalment, no ha anat enlloc. Ha estat per això, potser, que la presidenta no s’ha atrevit avui a anunciar cap mesura estrella, i encara manco sobre el turisme.

Sí que ha exposat la necessitat “de passar d’un model basat en el volum a un model basat en el valor, en la qualitat” –cosa que tampoc no és cap novetat i ja hi insistia el govern anterior, sense haver-ho assolit mai– i ha reivindicat el Pacte per la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears, que ha rebut força crítiques de la societat civil i que moltes entitats han abandonat per la falta de propostes clares i efectives.

També ha recordat el decret llei de contenció turística i ha dit que funciona, tot mirant d’argumentar que hi ha un canvi de tendència en el turisme de les Illes. Ha assegurat que els mesos de juliol i agost el creixement d’arribades ha estat d’un 0,8% i d’un 1,8%. Però ha passat per alt que l’any passat va ser un any de xifres rècords i, per tant, si res no canvia, enguany ho tornarà a ser.

Català i dard a Vox

No ha estat fins al final del discurs que la presidenta ha insistit que “hi ha línies que no travessarem mai”, en una clara referència a Vox i la seva intenció de derogar el decret de mínims, que estableix que almanco un 50% de l’educació ha de ser en català. L’estratègia de Prohens és molt clara: si bé amb la immigració sap que s’ha de robar el discurs de l’extrema dreta, amb el català no ho pot fer.

Prohens sap que les contínues cessions que el PP ha fet a Vox en aquest àmbit, com ara el pla de segregació o bé eliminar requisits de català en la funció pública, li poden sortir cares. Ja li van donar un toc d’atenció els batlles regionalistes i, encara que una bona part del PP se senti còmoda amb els postulats de Vox, n’hi ha una altra que no. Per tant, ara intenta tapar aquesta deriva anticatalanista amb algunes línies vermelles que són bones de defensar, més que res perquè han comptat amb el consens històric del PP, com és precisament el decret de mínims.

Això sí, en una clara contradicció, Prohens ha dit: “Sempre defensarem que tots els ciutadans han de poder ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials a l’administració.” I ha amagat els drets dels catalanoparlants eliminats de facto amb l’exempció del requisit per a accedir a algunes places del sistema públic, com ara en la sanitat.

Abans havia assegurat que “la llengua no és patrimoni de cap ideologia” i havia elogiat el bilingüisme i la necessitat d’incloure el castellà com a llengua vehicular en l’educació, com van pactar amb Vox. “No s’ha de confondre això amb fer passes enrere en la protecció de la nostra llengua i les seves modalitats”, ha dit després, en una altra contradicció del seu argumentari.

“Centralitat”

La presidenta ha aprofitat l’avinentesa per mirar de fer seu l’espai central de l’espectre polític i defugir, doncs, la imatge de fer costat a l’extrema dreta. Ha recordat l’ex-president Francesc Antich i el seu ex-vice-president, Pere Sampol, ambdós finats enguany.

“La centralitat suposa reconèixer la feina d’aquelles persones amb qui no compartim ideologies, però que respectam profundament”, ha subratllat.

Quins anuncis més ha fet?

A banda els anuncis esmentats anteriorment, Prohens n’ha fets uns quants més durant el debat:

• El primer, un pla estratègic de salut mental. S’aplicarà el programa d’atenció psicolònica en atenció primària. Començarà el 15 d’octubre, incorporant 16 nous psicòlegs als centres de salut de totes les Illes: 9 a Mallorca (afegits als 9 que hi ha actualment), 4 a Eivissa i Formentera i 3 a Menorca. Si l’avaluació del pla és satisfactòria, el 2026 es completarà la dotació a tots els centres de salut.
• El govern durà al parlament una nova llei de farmàcies.
• Es crearà un nou batxillerat d’excel·lència per al curs vinent.
• Es presentarà el pla de xoc per a la reducció de llistes d’espera de valoració tant de dependència com de discapacitat, amb 17,5 milions d’euros.
• Durant tota la legislatura, el govern haurà invertit 240 milions en innovació, comptant 100 milions del pla estratègic de transformació i innovació en salut digital.
• Creació d’una mesa autonòmica de lluita contra l’intrusisme en tots els sectors: del lloguer turístic al transport o el comerç.
• Ha promès la intenció de rebaixar el còmput setmanal de creueristes a Palma.
• Hi haurà una nova llei de discapacitat.
• S’estendrà a totes les illes el model d’atenció integral a infants víctimes de violència sexual, mitjançant l’estratègia Barnhaus.
• S’aprovarà una nova llei agrària.