Profanar Gaudí, a Reus

Què hem de fer? Què podem fer?
.
-Fem-ho saber a tothom, tenim un any i més:
.
Antoni Gaudí, l’arquitecte català, geni universal, creador del Temple de la Sagrada Família, al centre de Barcelona, capital de Catalunya, defensor convençut i practicant de la Independència de la Nació Catalana sencera, els Països Catalans, i defensor de la Llengua Catalana va dir:
.
“Sense la independència no hi ha possibilitat de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada” (Antoni Gaudí).”

PS.
.
Guardó el que ara us comparteixo com si fos una relíquia d’aquest gran patriota català i geni universal.
.
Gaudí
VilaWeb

Totxanes, totxos i maons.
El Bloc de Joan Josep Isern.
10 de setembre de 2018. (Per quan deixarem Espanya)
.
“Onze de Setembre de 1924: Gaudí, detingut per parlar en català a uns policies.”
.
Per començar a escalfar motors de cara a la commemoració, del centenari de la mort d’Antoni Gaudí m’ha semblat molt oportú reproduir un article de Joan Crexell publicat fa més de trenta anys a la revista Serra d’Or i que parla d’uns fets relacionats amb l’arquitecte Antoni Gaudí que potser no són gaire coneguts.
.
Comprovareu que, en segons quines coses, per españa i els seus lacais sembla que el temps no passa.
.
Detenció de Gaudí l’11 de setembre de 1924
Joan Crexell (Serra d’Or núm. 335, setembre de 1987)
.
A Barcelona, la tradicional commemoració de l’Onze de Setembre de 1714, l’any 1923 va acabar malament. En efecte, la força pública va carregar brutalment contra els milers i milers de manifestants que cridaven “Visca Catalunya lliure!” i “Mori Espanya!” davant l’estàtua de Rafael Casanova. Mai no s’havia vist tanta gentada ni un fervor patriòtic tan alt. Dos dies després dels fets, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, donava un cop d’estat amb el vist i plau del rei i amb l’anuència de la Lliga Regionalista. No cal dir que aquest fet, la Dictadura 1923-1930, comportaria una nova persecució contra Catalunya, persecució, tot sigui dit, que no va arribar, ni de bon tros, als extrems de la dictadura del general Franco.
.
L’Onze de Setembre de 1924, el primer sota la dictadura, es van programar alguns actes que foren prohibits per les noves “autoridades”. Un d’ells era la ja tradicional missa commemorativa que des del 1899 organitzava la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat —Antoni Gaudí n’era membre d’ençà de la seva fundació– a l’església dels Sants Just i Pastor a Barcelona. D’altra banda, sabem que Gaudí, home profundament religiós, cada tarda s’adreçava a l’església de Sant Felip Neri a fer les seves oracions. Amb això volem dir que la intenció de Gaudí d’anar a la dels Sants Just i Pastor aquell dia tenia directa relació amb la missa commemorativa de l’Onze de Setembre.
.
A l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, apartat Fulls Volanders, hi hem trobat unes quartilles escrites a màquina, on s’explica de forma molt detallada com va tenir lloc la detenció de Gaudí. Al final de tot hi ha una frase, ratllada a mà, que diu: “Això, quasi textualment, és el que n’ha contat el Sr. Valls”, és a dir, la persona que va presenciar bona part dels fets. El text és el següent:
.
«A les 8.05 del matí del dia 11 de Setembre de 1924, el Sr. Valls, en anar a entrar a l’església de Sant Just, fou deturat per un policia que li preguntà:
.
—¿Dónde va Vd.?
.
—Vaig a missa.
.
—No se puede pasar. Si quiere ir a misa, puede ir a otra iglesia.
.
—És que jo vull anar a missa a aquesta de Sant Just.
.
—Pues por esta puerta no se puede pasar. Pruebe por la otra puerta.
.
El Sr. Valls va anar per la porta del carrer de la Ciutat, i allí també li impedí el pas un altre policia, amb el qual disputà una estona. En aquest moment es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tracta d’entrar a l’església. El policia el detura preguntant-li:
.
—¿Dónde va Vd.?
.
—Vaig a missa.
.
—No se puede pasar.
.
—Doncs jo passaré.

—¡Vd. no pasará! —i l’agafa pel braç.
.
—Per què m’agafa pel braç, vostè?
.
—Siga Vd.
.
El Sr. Valls intervé a favor del Sr. Gaudí. Els detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. En fer el policia la presentació dels detinguts, els acusa d’haver-lo insultat, a la qual cosa el Sr. Gaudí diu:
.
—Mentida, jo no he insultat ningú.
.
—Cállese Vd.
.
—Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.
.
—Cállese Vd. y siéntese.
.
Quatre policies fan la indagatòria: un preguntant, un altre escrivint, un altre parlant amb el que pregunta i un altre mirant com l’altre escrivia.
.
—¿Cómo se Ilama Vd.?
.
—Antoni Gaudí.
.
—¿Qué edad tiene Vd.?
.
—71 anys.
.
—¿Qué profesión?
.
—Arquitecte.
.
—Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano…
.
—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago. però no a deixar de parlar la meva llengua.
.
—¿Cómo se llamaba su padre?
.
—Francesc Gaudí.
.
—¿Qué es eso de Francesc? Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí:
.
—¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!
.
—Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua…
.
—Si Vd. no fuese viejo…
,
—No m’insultin, que no hi tenen dret.
.
En aquest moment arriba una senyora tota atribolada i, dirigint-se de dret al Sr. Gaudí, li diu:
.
—Ai, Sr. Gaudí! M’han dit que l’havien agafat quan volia entrar a Sant Just, i encara no deu haver esmorzat! Vol que li porti un vas de llet?
.
—¿Quién le ha dado permiso para entrar?
.
—A la porta he demanat permís i me l’han donat.
.
—Siéntese Vd. —la senyora s’asseu. Els policies estripen tot el que han escrit fins a aquest moment i tornen a començar. Passa un quart esmerçat a tornar a fer l’atestat: un policia dictant, un altre escrivint i els altres dos repuntant- lo. El Sr. Valls es cansa i alçant-se diu:
.
—Señores: sería muy triste que la señora también tuviera que perder toda la mañana aquí. Sería mejor darle permiso para que saliera a buscar un desayuno para el Sr. Gaudí.
.
El policia que dictava va fer:
.
—¡Que se vaya!
.
El Sr. Valls va afegir:
.
—Y ahora permítanme que les diga que no comprendo como se molesta de esta manera a personas honradas…
.
Un policia:
.
—Cállese Vd. Si no fuese Vd. tan viejo, le rompería la cara.
.
El Sr. Valls:
.
—Aquí no tendría ninguna gracia. En la calle mano a mano ya sería otra cosa.
.
Tothom calla. Segueixen escrivint al dictat i els dos policies que ni escriuen ni dicten comencen a passejar-se per davant dels detinguts, fent-ne burla amb gestos, com volent-los dir: ja veurem com en sortireu de tot això. Torna a entrar la senyora, portant una ampolla de llet, una copa, un panet de Viena i una cullera, tot embolicat en un tovalló. El Sr. Gaudí, remerciant-li l’atenció, esmorza. En acabar, la senyora recull els trastos i torna a sortir, despedint-se del Sr. Gaudí. Entra un oficial de policia. Parla amb els quatre que feien la indagatòria i torna a sortir. Al cap d’un moment, aquests fiquen els papers que han escrit dintre d’un sobre i criden un policia:
.
—Acompañe a estos señores a la Delegación de la Lonja.
.
Surten. A la porta de la Delegació de la plaça del Regomir, entrega el plec i els detinguts a una parella de policia i aquesta els porta a la Llotja. En arribar a la Llotja, els policies entreguen el plec i els detinguts. Obren el plec, el llegeixen i tornen a preguntar al Sr. Gaudí per les generals de la Llei. En arribar a la professió i contestar «arquitecte», es repeteix l’escena de la plaça del Regomir, gairebé amb les mateixes paraules. El Sr. Valls diu, en castellà:
.
—El Sr. Gaudí está en su perfecto derecho hablando en catalán.
.
El «Jefe» de policia:
.
—¿Ve Vd., Sr. Gaudí, como su compañero habla el castellano?
.
El Sr. Gaudí:
.
—Sí, ja ho veig; però jo en tinc prou amb la meva llengua.
.
El policia, dirigint-se al Sr. Valls:
.
—Y a Vd., ¿por qué lo han traído?
.
—Yo acompaño al Sr. Gaudí.
.
—¡Pues ya está aquí de más! ¡Váyase Vd.!
.
—Yo quiero acompañar al Sr. Gaudí. El Sr.Gaudí no ha hecho nada que no haya hecho yo. Y si a él le prenden, también hay que prenderme a mi.
,
—¡Guardia! ¡Saque Vd. a este señor!
.
El Sr. Valls, sense saber com, es troba al mig del carrer, a empentes i batzegades. Va esperar-se una bella estona per veure si podia enterar-se de com acabava allò, però de seguida cregué que el millor era anar a la Sagrada Família a donar avís del que passava. L’endemà, el Sr. Valls féu per trobar-se amb el Sr. Gaudí i li preguntà què li havia passat després que els separaren. El Sr. Gaudí li digué:
.
—Em van escorcollar, trobant-me un sant Crist, uns rosaris i un llibre d’anar a missa, que em varen tornar. Després em conduïren per uns corredors de la Delegació i obrint i tancant tres reixats de ferro, em van deixar en un calabosso molt fosc. No vaig distingir res més que un banc, del qual en acostar-m’hi se n’alçaren dos homes, als quals vaig dir:
.
—Mirin, senyors: m’han detingut en el moment que tractava d’anar a missa. Les meves armes són aquestes: el sant Crist, els rosaris i el llibre. Permetin-me que faci les meves oracions i després estaré per vostès.
.
Després de resar un xic, vaig preguntar a un dels detinguts:
.
—Per què hi és vostè, aquí?
.
—Fa sis mesos que sóc a la «Modelo» i m’han dut avui aquí on em donaran els papers necessaris per a quedar en llibertat.
.
—I vostè?
.
—Perquè venia fruita pel carrer. Després de prendre’m la fruita m’han posat cinc duros de multa, i no tenint-los per pagar m’han dut aquí.
.
Entra un policia: porta uns papers que entrega a un dels detinguts i el posa en llibertat. En havent sortit aquest, el policia diu al Sr. Gaudí que li ha estat imposada una multa de cinquanta pessetes i que, si les paga, el posaran immediatament en llibertat.
.
El Sr. Gaudí diu que no les porta. El policia fa:
.
—Doncs s’haurà de quedar!
.
Surt i tanca. El Sr. Gaudí començà a pensar a quin amic, proper a la Delegació, podria escriure, demanant-li les cinquanta pessetes, i es decidí per escriure al Sr. Rector de la Mercè. Demanà al policia que es passejava per defora del reixat, paper, tinter i ploma per a escriure. Escriu al Sr. Rector de la Mercè, demanant-li setanta-cinc pessetes: 50 per a pagar la seva multa i les altres 25 per a pagar la del pres que estava amb ell.
.
Demana al policia si podrien fer-li la mercè de donar curs a la carta, a la qual cosa aquest accedí. Molt aviat comparegué el Sr. Rector, i en cerciorar-se que efectivament el Sr. Gaudí es trobava pres i que era ell qui li havia escrit, li donà les setanta-cinc pessetes, amb les quals pagà la seva multa i la de l’altre pres. Al cap de poca estona sortiren en llibertat, juntament amb el Sr. Rector. Al carrer, el pres —que era castellà— li va demanar plorant al Sr. Gaudí el nom i l’adreça, per a tornar-li les vint-i-cinc pessetes així que pogués. I el Sr. Gaudí li digué:
.
—La caritat no es torna. Si un dia us trobeu com jo avui, en el cas de poder fer un acte de caritat, feu-lo pensant en les 25 pessetes que em voldríeu tornar.
.
Així acaba aquesta relació dels fets. El 7 de juny de 1926 Gaudí fou atropellat per un tramvia vora la plaça de Tetuan. Traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, va morir al cap de dos dies sense haver recuperat el coneixement. Com que anava vestit molt senzillament i no portava documentació, no es va saber qui era fins poc abans del seu traspàs.”
.
Rafel Pazos va dir:
11 de setembre de 2024 a les 8:59 del matí.
No hi ha cap dubte que Gaudí no tan sols era un geni, era un home que va posar la fe en un idioma meravellós, el català, que presideix l’interior de la Sagrada Família.
.
Antoni Gaudí, un home lliure, del seu temps, i del nostre.

Gràcies a una resposta de Vicent Partal a Miquel Amorós hem pogut saber que el director de Vilaweb rectifica la seva opinió, com a savi que és, respecte al descrèdit que va donar publicament a Jordi Bilbeny sobre la seva tesi de la catalanitat de Colom en una editorial el 2020. https://share.google/55JXnzFgNwuK2Ctap Diu Partal a la resposta a Amorós: “Perquè, tret del tema Colom, la resta no és rigorós. Em sap molt de greu dir-ho, però és així”. Agraeixo publicament aquest comentari i en conseqüència demanaria que Vilaweb fos el primer mitjá català que aixeca el veto que té Jordi Bilbeny, des de 2014, any en que Sàpiens li penjà la llufa en un article infame, beneït de facto, pel govern i tota la classe periodística, llevat d’Esplugues Televisió.

DE NOSALTRES DEPÈN QUE ELS SURTI EL TIR PER LA CULATA I AQUEST EDITORIAL N’ÉS UN BON PRINCIPI
.
Gaudí ha tingut molt mala sort. Perquè ha caigut en mans d’una generació de polítics i de gestors culturals que no entenen res d’allò que ell va representar, i que si ho entenen encara és pitjor, perquè demostren que no els importa gens
.
CLAR QUE HO ENTENEN
I CLAR QUE NO ELS IMPORTA GENS
I CLAR QUE SÓN GENTUSSA IMMORAL
.
I, SR PARTAL,
QUE AVUI INCLOGUEU A L’ARTICLE
EL NOM D’erd’ñ
HAURIA DE SERVIR PER TAL QUE MAI MÉS,
MAI MÉS,
EMBLANQUIU EL NOM D’AQUESTS MISERABLES,
PER CAP CONCEPTE, PER CAP RAÓ
.
ELS TRAÏDORS SÓN TRAÏDORS I PROU
.
Però també –ep!– amb aquella tranquil·litat de qui sap que ningú no pagarà cap preu per això –car no us semblarà estrany si us assegure que ningú no dimitirà ni enviaran ningú a casa després d’aquest desficaci
.
ÉS PER AIXÒ, SR PARTAL, PRECISAMENT PER AIXÒ,
QUE ELS HAN DE CASTIGAR LES URNES
.
ÉS PER AIXÒ QUE L’ABSTENCIÓ (O VOT NUL),
SENSE CAP JUSTIFICACIÓ D’ÚLTIMA HORA,
ELS HA D’ACLAPARAR DE TAL MANERA
QUE SIGUI LA SEVA FI
.
L’ABSÈNCIA D’UNA LLISTA CÍVICA
S’HA D’IMPOSAR A LES URNES
COM A VICTÒRIA SOBRE ELS MISERABLES,
A QUALSEVOL PREU,
PETI EL PETI

Com a reusenc “de tote la vide” voldria fer 2 comentaris:

1) al món d l’hoquei, gairebé tots els jugadors, equips, components de la selecció espanyola són catalans. Fins i tot els dirigents de la Fed. Esp. Patinatge (hi va haver lo president Martra, de Reus, que era més aviat poc favorable a a identificar-nos com a tals, per dir-ho suaument…) Hauríem de fer un altre intent de segregar-nos-en d’una punyetera vegada.

2) Després d’això, si els de Riudoms fan una cosa semblant però marcant la catalanor del Gaudí, els faré costat!!

Molt encertat aquest editorial. Des de l’imperi Espanyol continuen enviant senyals de destrucció cap a les seves colònies, com ara Catalunya. Disfressades, això sí, de bonhomia. Res de nou.
Vull aprofitar també per defensar la postura rigorosa de VW pel que fa a tants mites que ens volen fer empassar uns i altres. El fet que la història d’Espanya estigui farcida de mitologia (per no dir mentides) per exaltar “l’esperit nacional” no vol dir que nosaltres hem de fer el mateix. Com molt bé ha contestat el Sr. Partal, les idees exposades pel Sr. Amorós són (amb tot el meu respecte també) poc rigoroses. Afegiré més, tampoc en el cas de la genètica del Sr. Cristòbal Colom. S’ha demostrat que les restes que es troben a Sevilla pertanyen a familiars de Colom analitzant molts SNP’s (Single Nucleotide Polymorphisms) i STR’s (Short Tandem Repeats). Aquestes anàlisis mostren que la probabilitat de que no siguin familiars és molt petita. Tot i això, el “claim” de que Colom era un jueu originari de Catalunya encara resta a la espera que el Sr. JA Lorente publiqui els seus resultats genètics i que aquests siguin validats per la comunitat científica. Això, a dia d’avui encara no ha succeït. Dubto molt que l’anàlisi genètic pugui esbrinar la seva procedència geogràfica, en un terreny com és la conca mediterrània, on les migracions i el mestissatge han estat la norma des de fa molts milers d’anys.
Quan jo feia el batxiller (ja fa molts anys) el nostre profe d’història ens explicava, de conya és clar, que en realitat Colom era de l’Ènova (Ribera Alta) i no pas de Gènova. Per què no? Ja ficats a fer prediccions sense cap valor científic…I una pregunta, quin honor representaria per a nosaltres, com a nació, tenir aquest paio com a representant? Amèrica ja havia estat descoberta molts anys abans pels ascendents dels nadius americans. Colom només va obrir les portes (probablement de manera involuntària) a la seva massacre per part de l’imperi espanyol.

La pedra angular del projecte espanyol d’assimilació de la Nació Catalana, es concreta, finalment, en l’apropiació de les nostres senyes d’identitat. D’una manera insidiosa i astutament planificada des de la guerra de successió, els nacionalistes excloents espanyols i els seus col·laboradors d’ací i d’allà intenten confondre’ns -per passiva i per activa- i fer-nos creure que els catalans formem part inequívocament del seu constructe imperialista. La llibertat passa per despertar les consciències, denunciar les maniobres assimilacionistes de l’opressor i actuar proactivament.

Deu fer un any i mig vam anar a visitar l’Institut Pere Mata. A l’entrada podies veure un video sobre el tema. Vam entrar a la saleta i sonava en anglès. Vam esperar que s’acabés i continués en català però va sonar en castellà i es va acabar. I el català? Al sortir fora vaig preguntar a la responsable, que em va explicar que el video en català el tenien, però associat al francès i, és clar, poca gent demana francès, així que per això ens havíem hagut d’empassar l’altre. Vaig preguntar per què no associaven el video català amb l’anglès o els feien independents o per defecte fos en català i els altres s’haguessin de sol.licitar, però em va remetre als responsables, a l’oficina d’informació de la plaça, a Reus. Hi vaig anar i els ho vaig comentar. Ja no recordo si ho vaig fer també per escrit. Els vaig dir que si seguien així estaven perdent el català. El noi va assentir però només era un treballador.
Després vam anar a visitar la torre de l’església. Al començar la visita, la guia, que ens havia parlat fins aleshores en català, es va passar al castellà perquè va sentir una persona que el parlava. La senyora li va demanar que per ella no ho fes, que l’entenia bé, i la guia va tornar al català. O sigui, estava disposada a trepitjar els drets de TOT el grup per una persona que ni li havia demanat res i estant a Catalunya! Em va semblar vergonyós i vaig pensar que l’Ajuntament de Reus tenia una política lingüística contra el català. Això de Gaudí no és casual.

TAMBÉ LA NOSTRA HISTÒRIA VA ESDEVENIR LA HISTÒRIA DE CASTELLA…

Miquel Amorós, has tocat un tema que a VW sempre té la mateixa resposta oficial….Sí, discrepo.
.
Enric Guillot, Pep Mayolas, Lluís Batlle, Lluís M: Maldonado, Jordi Bilbeny, Víctor Cucurull… i tants altres que han contribuït a desvelar la mentida història castellana sobre Catalunya són menystinguts amb l’excusa del “poc rigor” enfront de la historiografia castellana construïda sobre l’anorreament de la catalana. Una trista realitat…
.
Defensem Gaudí de l’escarni de fer-lo parlar en castellà, però no es té cap mirament en condemnar amb dues paraules la feina de molts estudiosos que estirant el fil, estan recuperant la nostra vertadera història enfront de la censura i l’historicidi de Castella…
.
Ara sabem que a finals del segle XV i principis del XVI el català juntament amb el llatí, era la llengua hegemònica en la producció editorial, en la cultura, els actes jurídics i les lleis de les ciutats de Barcelona, València i Perpinyà… i d’un dia per l’altre van desaparèixer d’aquests àmbits i va ser substituït pel castellà.
.
A igual que aquests caragirats que fan parlar a Gaudí en castellà, la nostra història va esdevenir la seva història. Ens cal defensar els nostres orígens i la nostra història com les arrels d’un futur estat.

Molt agraït per la informació que aporta l’editorial, discrepo de plànyer Gaudí per ‘tenir molt mala sort’. Una coherència com la que va mostrar i una obra com la duta a terme és per morir ben descansat.
.
La mala sort és, bàsicament, pels qui d’aquí o d’allà i per raons diverses resten encegats , crèduls de les manipulacions més barroeres i no poden capir la veritable grandesa i com s’expressa., ja sigui en aquest racó de món o qualsevol altre.
.
És el que té passar per davant, peti qui peti, sacrosantes unitats per confondre rigidesa amb claredat i coherència.

Afegeixo una altra anècdota: El rei Alfons XIII visitava les obres de la Sagrada Família. Gaudí li anava fent les explicacions en català. Un assistent del rei li va fer notar a Gaudí que el rei no entenia el català. Resposta de Gaudí: “Pues que lo aprenda !”. Ho vaig llegir fa molts anys, però per internet no ho he trobat.
.
En fi, com fer parlar el Dalai Lama en mandarí.
.
Respecte a l’historiador Bilbeny que algú menciona…a mi em sembla un farsant. La possible catalanitat de Colom (per múltiples possibilitats dels PPCC) no la va descobrir ell. Alguna aportació seva que he pogut veure amb un cert detall fa pudor de socarrim, quan quan tergiversa totalment un llibre sobre Marco Polo i fa que sembla que digui que no és venecià quan el llibre no diu això en absolut. La “catalanitat” de Leonardo da Vinci és grotesca, que potser de moltes generacions el seu nom vingui de Catalunya (sembla que poble de Vinci pren el nom d’ell i no a l’inrevés), o que potser tingui algun avantpassat català tenint en compte la senyera del seu escut d’armes és irrellevant. L’Hernán Cortès aragonès també és grotesc.

Com en molts altres esports en el patinatge artístic està format bàsicament per equips catalans, Olot Girona Tona i algun altre que ara no me’n recordo. Les seves coreografies sobre patins assoleixen gairebé cada any el campionat del món. Malgrat ser tots d’aquí. en les seves exhibicions, ho han de fer tot en castellà i escoltar aquell himne que no te lletra i que ens recorda que sovint ells fan servir el nom de Ñ com si fos un roc per ser llançat contra nosaltres. O sia que dir que la Federacion Ñ de Patinage vol fer servir el castellà és totalment fals.

El nacionalisme
castellà disfressat
d’espanyol actua
d’acord amb
aquesta coartada,
tot allò que hi ha
sota el sol
“d’Espanya ”
es d’ells .
I parla castellà .
Fins i tot les
pedres . Quan
veus un
comentarista
andalus
d’esquerres en
un conegut
programa
de RTVE ,
parlar de que
“recuperamos
Menorca ”
a finals
del segle XVIII,
coincidint
amb la dreta
espanyola .
I aquestes
“esquerres”
les tenim
als PPCC
arreplegant
vots .I gestionant
institucions
públiques per
tot arreu.

Estan intentant dividir-nos des de moltes parts.
.
Ens cal reagrupar-nos de nou. Tanmateix cal aprofitar aquest “baixar a la realitat” per a no considerar-nos uns més que d’altres que durant els 1980′ tant es va menysprear a qui no combregara amb la línia oficial del catalanisme que anava des del PSUC a CiU passant pel PSC.
.
Ara semblem igualment vulnerables arreu: Alacant, Perpinyà, Andorra, Ciutadella, Badalona, València o, increïblement a Reus i Riudoms. i fins i tot Girona.
.
Aprofite l’avinentesa per a enraonar sobre Gaudí i nosaltres. Usar el mot “profanar” m’ha semblat massa “teològic i litúrgic”.
.
Gaudí i tant que sí parlava prou de castellà! Els seus plànols i oficialment així diuen que ho feia. Talment com ens passa ara a la majoria de connacionals a cap a aquesta vessant del sud, com als del vessant nord els cal parlar francès. O a l’Alguer toscà (italià). Una altra cosa és que ho fem de mala gana o sense gens de ganes. Com fa 40 anys vaig veure flamencs parlant francès i ara s’escaroten i et miren malament si ho fas. Perquè eixa dissonància entre el que pensem i el que fem és normal en qualsevol situació colonisme avançada, com éds el nostre cas i els colonialistes aliens se n’aprofitem per refregar-nos-la pels morros. Fent un procés psicològic d’automartització.
.
Tradicionalment el nostre moviment d’alliberament nacional vivia de l’anecdotari espars arreu de la nació noticiant que algun foll s’atrevia a trencar l’oficialitat fent-lo esdevenir “beat” del nostre santoral particular.
.
En Gaudí com sabem i a Twitter “Efemèrides d’Arquitectura” dóna complida informació al respecte i des d’un vessant d’alliberament nacional com Gaudí i la seua colleta d’amics protop-independentistes somniava.
.
Gaudí no nasqué “independentista” sinó que es va fer. Com qualssevol que em llegiu ara mateix. Gaudí escrigué poquíssim perquè s’expressava amb el que feia i de manera “simbòlica” per a que la gent que vinguérem darrere el poguerem “interpretar” i entendre.
.
O vos creieu que els senyors Güell i Milà no eren españuelistes?
.
Guaiteu els besnéts: de Güell casat -i divorciat-amb una dona de VOX, i el Lorenzo i la Mercedes españolejant arreu.
.
Exactament igual que ara els Escarré, els Roig o els Daurella. De Tatxo Benet, Grífols, BonPreus o el Roig de Tarragona en tenim ben poquets encara.
.
Alguns apunts que el gros de la societat desconeix:
A) Gaudí creia fermament en els Països Catalans. No ho dic jo sinó l’historiador espanyol Eduardo Rojo Albarrán

https://www.lacentral.com/rojo-albarran-eduardo/el-parque-guell-historia-y-simbologia/9788482550237
.
Diu que l’escalinata imperial a dues amb el el drac al bell mig quan et dirigeixes o bé al recorregut cobert o cap a la part inferior de la sala hipòstil·la del Park Güell traça la silueta exacta i simbòlica dels Països Catalans.
.
Gaudí era “molt valencià”. El pujolisme i el pscisme s’enroquen en que Gaudí era un senyor en què la vida li va transcórrer entre Reus o Mataró. Personalment conec que venia a València perquè tenia de deixeble a en Francesc Móra i Berenguer, creador entre d’altres del mercat de Colom.
.
Aquest en les seues memòries d’ingrés com a membre a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles relata que Gaudí li deia “…és que elas valencians sou molt artistes…”
.
Servidor va estar a punt de consolidar, rehabilitar i reestructurar l’Hotel Oltra a la plaça de l’Ajuntament de València (l’hotel que avui és el Melià).
.
Els Oltra eren, a més, els amos de les botigues de teixits que els subministraven teles des de Mataró i Terrassa i el sr. Oltra demanà al seu proveïdor si li podia enviar un arquitecte “d’eixe nou estil que estava naixent a tot Europa”.
.
I l’enviaren en Gaudí que féu la botiga de l’esquerra en entrar al Passatge Ripalda per a fer-li “denteres” a la seua competència, Àlvar Moliner que era de mantellina de Manila, el local de la dreta.
Total que féu l’interior de la botiga de fusta proto-modernista amb una escala redona que jo encara he vista i els 2 paons de ferro amb vidre de colors i esmerilats que encara es poden admirar dalt dels aparadors semi-circulars. Marca inequivòcament gaudiniana.
.
El besnét d’Oltra em digué que ell encara va veure el rebut de cobrament de 5 pessetes pel disseny i direcció d’obra signat per Gaudí `però que li havía perdut la pista. Recordeu que el “fenomen Gaudí” és un tema d’estudi i veneració des dels 1960′ ençà.
.
I que mentre era a Vaència es dedicà a mesurar i dibuixar l’escala de “caragol” helicoïdal de la Llotja de València sense nucli central que la suportàs i que després reproduïirà en les escales que pugen a la Sagrada Família per les torres en agulla. A més de que el famós “trencadís” el va adoptar per la manera barata i econòmica amb que la gent del Cabanyal protegia les seues cases de l humitat en estar prop de la mar però alhora permitia transpirar els murs amb els trencalls o rebuig de “manisetes” (taulell vidriat i envermissat que es fabrica a Manises. Allò que a Barcelona encara dieu “rajola de València” precisament.
.
Se sap de bo l’enorme aprehensió i rebuig visceral cap tot allò castellà.
.
I està aquella resposta de Gaudí a Unamuno en que aquest li diu que no li agrada la Sagrada Família i Gaudí li respon:
.
” no m’estranya, la meua arquitectura no li agrada a cap castellà”
.
Josep Blesa (València)
.
PS-1: Què faria i com entomaria Gaudí la nostra unitat d’acció necessària i peremptòria i d’enfrontament a l’Estat colonial espanyol?
.
PS-2: Tant Oscar Wilde com James Joyce tenen el que volien: ser reconeguts pels seus amos de Londres malgrat la traïció a llurs compatriotes irlandesos i al gaèlic irlandès.

Només vull dir dues coses: no hi ha d’haver perdó -com diu Josep Usó, la primera. Cap perdó per als agressors ni per als còmplices.
Desemmascarar-los i denunciar-los. Sense treva.
I la segona, que cal reaccionar JA. Ens indignem, ens escandalitzem, fem comentaris i tuits però… sortim al carrer? Organitzem grups per defensar la llengua de tantes maneres com sigui possible? Ens mobilitzem per plantar cara més enllà de les xarxes socials? Donem suport -i els mitjans con VW, difusió- a opcions polítiques veritablement nacionalistes que puguin canviar aquest fastigosíssim panorama polític?
Què esperem?
Estic absolutament espantada de la nostra passivitat. Sembla, talment, que ens hagin estabornit i no tinguenm capacitat de reacció. En CAP CAMP.
Igual que ens deixem robar els diners amb el dèficit fiscal i ens deixem robar les personalitats il•lustres, ens deixem destruir la sanitat, l’escola, el transport PÚBLICS i… no reaccionem!
Deixem que la nostra nació es desintegri emetent, només, laments i retrets.
Qui fos iraniana!
Al menys, aquella gent lluita per treure’s els paràsits del damunt!
Què més ens ha de passar, per plantar cara a tota aquesta decadència, catalans?!

VW, podríeu DONAR VEU a tota iniciativa que intenti trencar aquesta apatia suïcida?
O ens conformem a fer escarafalls indignadíssims dels partits i les institucions que ens parasiten i han dut el país a on és?
Cal GENT NOVA, iniciatives rebels, organitzacions nacionalment i socialment ambicioses. Segur que n’hi ha -encara que siguin petites i invisibilitzades.
Vosaltres, VW, teniu l’altaveu que les pot fer visibles! La gent necessita esperança, idees noves, propostes trencadores.
No sé, vosaltres, però jo, personalment, estic fins al capdamunt de lamentacions i passivitat.
És una barreja letal.

A Reus la majoria absoluta són 14 regidors i s’ha passat de 16 regidors (entre Junts, ERC i CUP, en les municipals de 2019) a 12 regidors en les últimes municipals de 2023.
A açò cal afegir dues coses més; que ERC ja no és allò que era i ara va de la mà, o del ramal, del PSC, i que en les municipals de 2019 va votar el 60’69 % del cens i el 2023 ho ha fet el 50’26 %. Açò són 10 punts percentuals més d’abstenció.
Catalans, parafrasejant Fuster: els escons que no ocupem nosaltres, seran ocupats contra nosaltres.

Quan jo anava pels mercats a vendre-hi els meus formatges i les xarcuteres em parlaven dels productes “nacionals” a mi se’m posaven els pèls de punta. Però resultava molt il·lustrador d’adonar-me que una bona part dels nostres conciutadans viuen en un marc mental en què nacional vol dir espanyol.
I aquest és el públic al qual s’adreça el PSC (i també l’ER que va abandonar la C), amb un discurs ben rodat que pretén fer passar la submissió per una concòrdia indolora de coto fluix.
I tant que cal fer més!, com dieu. Començant per anar a votar en tots els comicis i fer-nos representar per persones que poden transmetre el valor d’una perspectiva nacional catalana.

I perquè no recolzem més en Bilbeny, de l’Institut Nova Història, que defensa que Colom i Cervantes (Sirvent), eren catalans?

Us imagineu la contraofensiva?

Dos grans figures icóniques espanyoles, si es descobris que eren catalanes?

O, encara al fons, demostrant que Espanya és en realitat una invenció.
Com parafrasejant aquell: Espanya no existeix, estúpid !

Si llegiu en Bilbeny, veureu que les seves investigacions tenen bon caire.
Li falta recolzament. De tothom. Perque no només s’enfronta a l’estat espanyol, sinó que també s’enfronta a tots els investigadors catalans pagats per Espanya.
Inclús el popular Sapiens, que sembla tan pro-català.

Recentment, ha tingut un éxit sonat que li ha donat la raó a 25 anys d’investigació: han fet un anàlisi d’ ADN d’un parent de Colom i aquest anàlisi oficial ha determinat que no era Genovès . És més, ha determinat que l’ADN és compatible amb els típics de l’arc mediterrani.
I quin era l’arc mediterrani des de Salses a Guardamar en el segle XV?
Naturalment, els paissos catalans.

I una altra dada. El Quixot diuen que està escrit originàriament en castellà perquè la còpia més antiga que s’ha trobat és en aquest idioma.

Però el mateix es deia del Tirante El Blanco, abans de descobrir dues còpies en català. Em pemso que al Vaticà. I llavors Tirante el Blanco va passar a ser Tirant Lo Blanc.

I això també podria passar fàcilment amb el Quixot.
Perquè segons les investigacions de’n Bilbeny i ha molts indicis. Com el tipus de redactat mes compatible amb la manera de redactar catalana. Les moltes catalanades. I, sobre tot, la crítica velada al poder, molt típica del tarannà català.

Una contraofensiva científica per desfer tot el muntatge d’una Espanya inexistent. Perque ha estat un concepte robat pels castellans.

I un idioma, el castellà, que ja s’ha demostrat que es posterior al català.

Tot plegat un muntatge.
Llegiu Bilbeny.

Us deixo un enllac:
https://www.inh.cat/articles/Parlament-d-En-Jordi-Bilbeny,-pronunciat-a-l-acte-d-obertura-del-24e-Simposi-sobre-la-Historia-Censurada-de-Catalunya.-Arenys-de-Munt,-21-de-novembre-del-2025–ID5569

Una mostra la de Reus de com el món cultural es degrada i s’omple de deixadesa, incompetència i servilisme. Caldrà fer molta atenció a aquest nou any Gaudí que s’estrena sota el domini polític de la buidor crtica i nacional, amb un comissariat ben dubtós i discret i uns continguts que sembla seran dominats per l’espectacle superficial, el muntatge comercial immersiu, el mappings sense solta i la visió consevadora del personatge, lluny de la reflexió arquitectònica, la comprensió històrica i la visió de context de l’obra entre els moviments artístics continentals. Tot el contrari, orientat a engreixar un producte de comerç global sense aspiració de valors i coneixement, guiat per empreses turistico-culturals amigues dels governants i els seus aparells administratius.

Aquestes coses passen perquè nosaltres ho permetem. Se saben impunes, poden fer el que vulguin perquè els seus actes no els provoca cap conseqüència personal, els surt de franc. Potser caldria anar pensant a trobar la manera de què qualsevol greuge contra el català i els catalans tingui un efecte demolidor sobre els qui el provoquen. Però som tan bona gent i tan políticament correctes que ens farem els indignats, i ells continuaran la seva creuada fins que ens facin desaparèixer com a nació, i el primer pas és anorrear la llengua.

Ja he comentat la noticia que heu publicat aquesta tarde en el vostre diari. però repeteixo el comentari aci perque penso que el vostra article s’ho mereix, Certament es una vergonya l’actuació del nostre Ajuntament, una vergonya i una ofensa a la memòria de l’inmotal Antoni Gaudí i a tots els reusencs i catalans, Que els botiflers del PSOE ho facin, no em sorpren gens ni mica vist el que fan arreu, però que els altres dos partits que els sostenen, la mal dita ERC i la local Ara Reus, els hi riguin la brometa sense dir ni piu em deixa avergonyit del tot.Que baix que heu caigut, xiquets!

El més indignant no és el fet en sí, sinó la llarga llista de responsables d’aquest vergonyós fet: el Psc. ERC (!!), la Diputació de Tarragona (!!), TV3 (!!) i la Federació espanyola de patinatge.. Dos no ens poden sorprendre, però als altres els dequalifica directament! (targeta vermella per a ERC, TV3 i Diputació de Tarragona!!!). En efecte, com diu Partal Gaudí ha tingut molt mala sort; només cal tenir en compte el vergonyós i lamentable afer de la Sagrada Família, la seva manipulació política, social i arquitectònica. De la mostra social i popular de religiositat, al ús i abús fins a convertir-la en un vulgar objecte del negoci turístic més desenfrenat i salvatge. Per acabar amb la reinvenció fraudulenta de la seva creació arquitectònica….

Què està passant?? que els catalans ens hem begut el seny??!

Tinc curiositat per saber quants càrrecs de confiança, polítics i gestors dimitiran per haver portat a terme aquest despropòsit!
Quan vaig engegar TV·3 i vaig veure i sentir aquell esperpent em vaig alterar i vaig tancar la televisió. Mentre buscava el comandament vaig sentir la veu del locutor de TV·3 parlant per sobre el narrador del lamentable espectacle. Vaig tenir dues sensacions tan contradictòries com estranyes. Per una banda, el periodista catalanòfon em deixava clar que es tractava de TV·3 i vaig sentir com el meu cap col·lapsava per un moment. Per l’altra, em va semblar que el pobre locutor, possiblement conscient de “l’estranyesa” (Si dic el que penso en el fons em mereixeré que em censuri en Partal!) que feia sentir el castellà en boca de Gaudí, intentava cobrir el text en castellà amb la seva narració. Em va semblar que sentia una immensa vergonya aliena. Jo segur que en vaig sentir i fàstic i repulsió i ganes d’actuar!

ENS VEUEN INVENCIBLES, I AIXÒ ÉS UN AVANTATGE ESTRATÈGIC DETERMINANT.
Aquest fet de l’Ajuntament de Reus -i molts d’altres fets com aquest-, ens fan veure de nou el pànic que l’ús de la nostra llengua provoca a l’altre bàndol.
El català els fa perdre els estreps, i perden la raó.
La llengua catalana ha estat l’arma més poderosa dels Països Catalans des de fa segles i, per això, des dels Decrets de Nova Planta de Felipe V fins a la Guàrdia Civil de Franco i de Felipe VI, no han pogut ocultar mai -i està ben documentat-, que han declarat la guerra total a un idioma, i no a un país.
Contra el català han fet la guerra amb més recursos, amb més violència irreconciliable, i amb més afany destructor que la declaració de guerra al país.
Des de l’altre bàndol ja saben que els Països Catalans no els podran destruir mai, per això l’objectiu que han triat en la seva guerra és l’idioma.
Jo ja he oblidat el castellà en la vida privada, i he oblidat absolutament el castellà en la vida pública quan estic en el meu país, només faltaria.
Si sabem fer servir oportunament la nostra arma més poderosa, des de l’altre bàndol ens veuen invencibles, i això és un avantatge estratègic determinant.

Que el PSC/PSOE és l’ariet descatalanitzador de l’espanyolisme be que ho sabem.
I manta vagades hem parlat de la rendició al poder espanyol i de la traició a Catalunya dels ‘partits nostrats”. Primer, els seus líders es van vendre l’ànima al diable per intentar d’evitar les repressions; després, durant els darrers anys, s’han anat venent el país a canvi de cadires remunerades.
Fa anys que som en aquesta dinàmica i cada dia que passa el país (catalanisme, cultura, llengua…) està una mica més enfonsat.
I no entenc com és que encara n’hi ha que no ho volen veure i que confien en aquests partits. O ben aviat els fotem fora tots plegats o ja podem plegar.

Al món ha començat un canvi radical de model global, però Espanya continua amb fermesa la tasca començada segles enrere de fer desaparèixer cultures i nacions com la catalana. No en tenen prou de tenir-nos com a colònia sinó que fan l’únic que han sabut fer sempre: robar. Roben els diners i roben els personatges històrics del camp que sigui que, segons les seves enciclopèdies, acaben ésent tots espanyols (escritor español, arquitecto español…) i els fan parlar, com és el cas, en una llengua impròpia. Però tenint al PSOE al Govern de la Generalitat patirem sovint allò del “que se note el efecto sin que se note el cuidado”. I del paper galdós d’ERC de Reus ja ni en parlem.

El cretinisme dels ocupadors no te límits.
La seva incultura es barreja amb la mala llet que sempre han tingut, amanida amb l’enveja, sota, ara, la cobertura de fer “difussió”.
Només cal recordar altres indrets d’Espanya amb obres de Gaudí com el Palacio Arzobispal de Astorga a León o El Capricho a Santillana del Mar (que no es llana ni tiene mar) Cantabria, front a les grans “obras d’art” com el Escorial.
Com sabem per psicologia … l’enveja sostinguda esdevé odi.
Gaudí en castellà … quan ell, al Pg. de Gràcia, dirigint-se a un monarca d’Espanya, li va fer una explicació en l’idioma propi del país, quedant, en acabar, amenaçat de presó per aquest fet.
Deixem-ho.
Res a fer sense o amb la IA, si aquesta es aplicada com a eina de sodomització.