Bloomberg · Joe Mayes

Fins aquesta setmana, feia gairebé quatre segles que un membre de l’alta reialesa britànica no era detingut.

Això canvià dijous al matí, quan el fill predilecte de la difunta reina Elisabet II fou detingut, precisament, durant el seu seixanta-sisè aniversari, per sospita de conducta indeguda en l’exercici d’un càrrec públic. L’ex-príncep Andreu fou alliberat unes hores després, ja entrada la nit, però la investigació sobre els vincles del germà del rei Carles III amb Jeffrey Epstein, d’implicacions potencialment explosives, continua oberta.

La detenció d’Andrew Mountbatten-Windsor és un nou revés per a la família més poderosa del Regne Unit, que continua maldant per sobreposar-se als problemes de reputació que fa anys que l’empaiten.

La declaració del rei sobre la detenció –en què oferí la cooperació plena de la família reial amb la justícia britànica i evità d’esmentar els seus lligams familiars amb l’investigat– posa de manifest fins a quin punt ha canviat la monarquia. Fa tan sols quatre anys, la difunta reina Elisabet II no dubtà a ajudar l’ex-príncep Andreu a resoldre, per una quantitat de diners que no transcendí mai, una demanda per abús sexual relacionada amb el cas Epstein. L’ex-príncep Andreu nega haver comès cap delicte.

Carles III, per contra, expressà abans-d’ahir la seva “més profunda preocupació” i prometé el “suport total i incondicional” del palau de Buckingham a la investigació. “Permeteu-me ser clar. La llei ha de seguir el seu curs”, escrigué.

La rapidesa amb què Carles III es pronuncià sobre la detenció del seu germà contrasta amb el ritme de les comunicacions reials, sovint molt més lent. Després de la mort, l’any 1997, de l’ex-dona de Carles, la princesa Diana de Gal·les, la casa reial fou molt criticada per la seva lentitud a l’hora d’adreçar la tragèdia.

Ed Owens, historiador especialitzat en la família reial i autor d’After Elizabeth: Can the monarchy save itself? (“Després d’Elisabet II: pot salvar-se, la monarquia britànica?”), explica que la família reial podria haver pres mesures més contundents contra Andreu l’any 2019, quan s’emeté la famosa entrevista de la BBC sobre els seus vincles amb Epstein.

“El cas d’Andreu és com una bomba que quedà sense detonar, i que ha acabat esclatant durant els primers compassos del regnat de Carles III”, afegeix. “El cas ha estat espectacularment perjudicial per a l’autoritat moral del rei”, diu.

En aquest sentit, Owens es mostra crític amb Carles III per haver esperat fins a final de l’any passat per retirar els títols reials a l’ex-príncep Andreu, que fa gairebé una dècada que arrossega la llufa del cas Epstein.

La batuda policíaca d’abans-d’ahir a la residència d’Andreu a Norfolk, a l’est d’Anglaterra, culmina una dècada altament tumultuosa per als Windsor, a qui les darreres revelacions sobre el cas Epstein han abocat a una crisi reputacional sense precedents.

Alguns experts en la monarquia britànica consideren que la detenció del germà del rei és un cop tan greu per a la institució com la crisi desencadenada per l’abdicació d’Eduard VII, l’any 1936, o la mort de la princesa Diana, l’any 1997. La detenció de l’ex-príncep no és sinó el darrer d’una llarga llista de revessos que han afectat la família reial aquests darrers anys, incloent-hi el diagnòstic de càncer de Carles III, la crisi de relacions amb el príncep Harry o la mort de la reina Elisabet II, l’any 2022.

“La família reial mantindrà la calma i continuarà endavant, però els anys vinents seran una prova de foc per a la monarquia”, explica Richard Fitzwilliams, analista de la monarquia britànica.

Ara hi ha la possibilitat que més membres de la família siguin interrogats per la policia dins  la investigació de l’ex-príncep Andreu, i també que els investigadors britànics o el Departament de Justícia dels Estats Units revelin més informació compromesa sobre la relació entre la monarquia britànica i Epstein.

Els darrers arxius publicats pel Departament de Justícia sobre el cas Epstein contenen correus electrònics que revelen que Andreu defensà els interessos d’Epstein durant una visita amb la difunta reina Elisabet II als Emirats Àrabs Units, l’any 2010, i que compartí informació privilegiada amb el financer i els seus associats mentre exercia com a enviat comercial del govern britànic, un càrrec que ostentà entre el 2001 i el 2011.

Gairebé 200 dels documents publicats fins ara pel Departament de Justícia dels Estats Units inclouen la frase “Sa altesa Reial el Duc de York KG”, el títol nobiliari que ostentava Mountbatten-Windsor. La darrera remesa d’arxius sobre el cas també inclou fotografies de l’ex-príncep agenollat sobre el cos d’una jove no identificada.

“És el punt més baix per a la família reial en segles”, diu India McTaggart, corresponsal reial del diari The Daily Telegraph. “Que l’estimat fill de la reina Isabel II, i el germà petit del rei, passés el seu seixanta-sisè aniversari sota custòdia policíaca era una cosa impensable.”

Mountbatten-Windsor ja havia estat acusat de delictes sexuals dins el cas Epstein, cosa que empenyé la reina Elisabet II a retirar-li els títols militars i patrocinis l’any 2022. Entre aquestes acusacions, hi havia una denúncia interposada als Estats Units per Virginia Giuffre, avui morta, que al·legà que havia estat obligada a mantenir relacions sexuals amb l’ex-príncep quan ella era adolescent. Mountbatten-Windsor indemnitzà Giuffre en canvi que retirés la denúncia; la xifra exacta de la indemnització no ha transcendit mai.

La detenció de Mountbatten-Windsor arriba després de setmanes de crisi política al Regne Unit derivada de les darreres revelacions sobre el cas Epstein, que també ha propiciat l’obertura d’una investigació policíaca contra l’ex-ambaixador britànic a Washington, Peter Mandelson.

Jonathan Dimbleby –historiador, locutor i amic personal del rei Carles III– defensa que la detenció de Mountbatten-Windsor evidencia la solidesa de les institucions britàniques.

“Ha quedat clar que la policia no el tractarà amb guants de seda simplement perquè sigui el germà del rei”, diu Dimbleby. “L’han tractat com a qualsevol altre ciutadà”, afirma l’historiador, que compara favorablement el terratrèmol polític que les darreres revelacions sobre el cas Epstein ha desfermat al Regne Unit amb les repercussions, molt més moderades, que l’escàndol ha tingut als Estats Units.

El rei Carles III retirà a Mountbatten-Windsor els títols reials que encara conservava –incloent-hi el de príncep– el setembre de l’any passat, després de la publicació de les memòries de Giuffre, que escrigué que l’ex-príncep “creia que tenir relacions sexuals amb mi era el seu dret de naixement”. Tot i la retirada dels títols reials, Andreu continuà essent el vuitè en la línia de successió al tron.

Nou britànics de cada deu donen suport a la retirada dels títols reials de Mountbatten-Windsor, segons un sondatge publicat per l’agència demoscòpica Ipsos el novembre de l’any passat, però tan sols un 53% diu que té una opinió favorable del rei. Dijous, en declaracions a la BBC després de la detenció de Mountbatten-Windsor, el germà de Giuffre elogià Carles III per no haver dispensat cap tracte de favor a l’ex-príncep.

“Ningú és més fort que la institució, i la monarquia sobreviurà”, afirma Dickie Arbiter, ex-portaveu de la reina Elisabet II. “Que tinguem una ovella negra no vol dir que s’hagi de donar per perdut tot el ramat. Et desfàs de l’ovella negra, i la resta del ramat continua endavant.”

Alex Morales i Lucy White han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb