El primer cementiri multiconfessional xinès dels Països Catalans serà a Monistrol de Calders

El projecte de crear el primer cementiri xinès dels Països Catalans va trucar a la porta de l’Ajuntament de Monistrol de Calders (Moianès) un mica per atzar, o potser gràcies a la seva situació geogràfica privilegiada. Fa uns dos anys, un grup d’inversos xinesos procedents de la regió de Qingtian va posar-se en contacte amb el batlle d’aquest poble de set-cents habitants, Arturo Argelaguer, perquè detectaven una demanda creixent: cada vegada hi havia més gent amb pares o avis xinesos que havia nascut ací i que, per tant, volia morir-se i ser enterrada als Països Catalans. Però, en canvi, encara no hi havia cap cementiri habilitat per a fer-ho seguint les seves tradicions al nostre país.

Per això, l’Ajuntament de Monistrol de Calders ha acceptat la proposta de fer aquest cementiri, que serà un cementiri multiconfessional d’arrels budistes, fet que implica que s’hi podrà enterrar qui vulgui, no tan sols gent de la comunitat xinesa. Ara, el caracteritzarà el fet que s’hi farà el ritual Fengshui, que consisteix a situar els elements de l’entorn (els edificis, les estances i els objectes) de tal manera que es trobin en harmonia amb la naturalesa. La idea és construir una mena de parc-santuari sense alterar el paisatge existent. Argelaguer ho compara d’aspecte amb el cementiri de Roques Blanques, situat al Baix Llobregat, un espai protegit que forma part del parc natural de la serra de Collserola.

A Europa, tan sols a Liverpool (Regne Unit) i a Kranenburg (Països Baixos) hi ha cementiris occidentals amb espais adequats per a enterrar la comunitat xinesa seguint les seves tradicions. El de Monistrol de Calders seria el primer que donaria un espai a la comunitat xinesa dels Països Catalans i que aniria un pas més enllà, atès que tant els propietaris com el disseny seran orientals. Els impulsors han batejat el cementiri amb el nom de Sukhavati.

Ara per ara, els inversors han presentat l’avantprojecte a l’ajuntament, que el tramitarà al seu torn a la Generalitat perquè ho aprovi definitivament, atès que caldrà polir alguns aspectes tècnics relacionats amb la normativa urbanística. En total, pot passar un any i mig, aproximadament. “Molta gent del poble i de l’oposició (ERC) em demanen més detalls del projecte. Sempre els dic el mateix: que a mi també m’agradaria de saber-ho, però que no tinc les dades definitives del projecte. Fins que no tingui el document exacte de com serà, no puc explicar res més enllà del que ja s’ha dit”, explica Argelaguer, que diu que no s’amaga de res. Ara, diu que per una qüestió de confidencialitat, encara no pot fer públic el nom dels inversors xinesos.

Un canvi demogràfic

La majoria d’immigrants xinesos del país han arribat amb la intenció de treballar, estalviar i, finalment, tornar al seu país d’origen en l’etapa final de vida o, si més no, una vegada morts. Segons les dades de l’INE (última actualització del 2022) i de l’Idescat (última actualització del 2024), actualment hi ha uns 84.000 xinesos que viuen als Països Catalans: uns 6.000 a les Illes, uns 26.000 al País Valencià, i uns 64.000 a Catalunya.

Xiaobing Wang, professora i fundadora de l’Associació Centre Cultural Xinès a Manresa, explica que la idea de retornar a la seva terra és fonamental en la tradició xinesa: “La gran majoria espera de ser enterrada amb els seus, a la seva terra. Si és possible, la majoria vol tornar, especialment els nascuts allà”, concreta.

Tanmateix, hi ha noves generacions que no han emigrat, sinó que ja han nascut ací: “És cert que creix una nova generació de xinesos nascuts aquí. Aquests, sense abandonar o canviar la tradició dels avantpassats, han viscut immersos en una nova cultura i uns nous costums. És molt possible que la crida del retorn a la terra dels seus orígens i dels seus avantpassats no sigui tan forta ni evident com abans”, explica Wang. Aquest canvi demogràfic i social explicaria l’interès del grup inversor xinès a construir un cementiri que ofereixi la possibilitat de fer un ritual funerari xinès sense haver d’anar-se’n a la Xina.

“Parlem de terceres, quartes, fins i tot cinquenes generacions. Ells no tornaran a la Xina a visitar els familiars”, diu Argelaguer, que afegeix: “És una necessitat humanística, antropològica. Fa uns quants dies recordava amb un veí del poble que fa seixanta anys van venir a la fàbrica de Monistrol tot de famílies d’Andalusia; i el noi em deia: ‘Van arribar sent andalusos i van ser enterrats essent uns monistrolencs de pura raça.’ Aquesta és la realitat de les coses. El vessant humanístic és cabdal: que la gent pugui anar a visitar els seus pares quan siguin morts.”

La masia de la Païssa: un lloc privilegiat

Però a Monistrol de Calders no hi viu cap xinès. Per què volen fer-hi el primer cementiri xinès dels Països Catalans, doncs? Argelaguer explica que feia dos anys que els inversors cercaven una finca que s’adeqüés a les seves necessitats, fins que van trobar la masia de la Païssa, a Monistrol.

Aquesta masia, que data del segle XVI, és situada al nord del terme municipal de Monistrol, té més de quaranta-dues hectàrees i té una masia principal de 1.396 metres quadrats, a més de construccions secundàries. Actualment, és en ruïnes, però hi viu gent. Segons que explica el batlle, els inversos xinesos, que són els actuals propietaris de la finca, han tramitat un ordre judicial que els ha de permetre de fer-los fora quan comencin les obres de construcció del cementiri i així ho demanin.

De tota manera, l’Ajuntament de Monistrol de Calders ha exigit que es reformés la masia de la Païssa de manera que se’n mantingués l’aspecte ancestral, sense que s’adaptés a les construccions xineses. La masia de la Païssa és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, de manera que la intervenció sobre l’edifici principal tindrà limitacions importants. D’una altra banda, l’ajuntament també ha exigit als inversos xinesos de dotar el poble d’un camp de futbol o una piscina, i que les empreses constructores fossin d’ací, en canvi de donar-los via lliure per a fer el projecte del cementiri.

Argelaguer va viatjar a la Xina, a la regió de Qingtian, el mes passat, i va agermanar Monistrol amb el municipi de Dongyuan, on viuen uns vint mil habitants. El viatge, de deu dies, va ser organitzat pel grup d’inversors xinès. Allà, el batlle explica que va detectar unes quantes semblances entre tots dos municipis: “S’assemblen molt, són llocs rodejats de muntanyes, on tampoc passen antenes d’alta tensió ni cables”, detalla.

“Fins fa quatre dies, Monistrol semblava aturat i enclotat. Era notícia només pels ocupes, les ‘raves’ i les dades d’atur. Calia canviar la imatge del poble”, deia Argelaguer en un article al 9 Nou. Ara, doncs, es mostra entusiasmat amb aquesta nova injecció de diners que aportarà el cementiri al poble. En total, calculen que els beneficis que podrà aportar-hi seran entre 20.000 euros anuals i 40.000. “Vam tenir sort, perquè no tenim una vinculació especial amb la comunitat xinesa. Tinc uns altres companys batlles que em diuen que ens ha tocat la loteria”, diu Argelaguer.

Com serà el cementiri?

Encara no hi ha res definit al 100%, però s’han fet algunes prediccions segons l’avantprojecte presentat pels inversors. La idea és ambientar l’espai amb elements típics de la cultura oriental, i donar un pes primordial a la naturalesa: fer grans avingudes amb arbres com ara pins i xiprers, col·locar-hi un estany i fer espais espirituals per a descansar. Es proposa d’habilitar unes 900 places d’aparcament, i que hi hagi capacitat per a unes 34.000 tombes. Tanmateix, Argelaguer insisteix que no es pot saber l’abast final que tindrà el projecte fins més endavant. Les obres començaran el 2027, si tot va bé.

Per la seva banda, Wang alerta que, probablement, els preus per a poder reposar en aquest cementiri seran força elevats: “Pensem que serà en un lloc privilegiat i en unes condicions ambientals extraordinàries que repercutiran en les condicions de lloguer”, augura.

Com és el ritual funerari xinès?

Wang explica que, d’ençà de la implantació del Partit Comunista a la Xina, tots els enterraments –exceptuant algun nucli molt aïllat– es fan per incineració. Durant dos o tres dies, es disposa d’una sala de vetlla en un tanatori perquè familiars i amics puguin acompanyar els éssers estimats. A continuació, s’incinera el difunt i es lliuren les cendres a la família, que les portarà al cementiri. Normalment, es dipositen en urnes, i poques vegades l’enterrament es fa en blocs de nínxols –tan sols en casos de difunts institucionals, com ara membres de l’exèrcit, per exemple. Posteriorment, i seguint la tradició, la família el recordarà i el visitarà portant-li flors i ofrenes. En algunes regions es convida a un àpat tots els qui han acompanyat la família durant el dol.

La propietat del terreny d’un cementiri xinès és de l’estat i els familiars lloguen un petit terreny per un període de quinze anys, on s’erigeix un petit monument i allí hi dipositaran l’urna de les cendres, una làpida, fotografies o símbols. Tots aquests petits monuments estan perfectament arrenglerats i amb una important densitat. Precisament, destaca Wang, una de les preocupacions de cara al futur serà poder ubicar els milions de difunts que tindrà la Xina.