El president polonès exigeix reparacions a Alemanya en l’aniversari del començament de la Segona Guerra Mundial

Polònia ha commemorat avui, primer de setembre, el vuitanta-sisè aniversari del començament de la Segona Guerra Mundial amb una cerimònia de matinada a Westerplatte (Gdańsk), l’indret on, a les 4.45, els trets del cuirassat alemany Slesvig-Holstein va engegar la guerra a Europa. En l’acte, el president Karol Nawrocki ha reclamat de manera inequívoca que Alemanya pagués reparacions per la devastació i els crims comesos al país. “Per a construir una relació amb el nostre veí occidental basada en la veritat i unes bones relacions, cal resoldre la qüestió de les reparacions, que, com a president de Polònia, exigeixo per al bé comú”, ha dit.

Nawrocki ha emmarcat l’exigència en el context actual de seguretat, amb Polònia com a “estat de la primera línia” al flanc oriental de l’OTAN, i ha demanat al govern que reforcés la seva posició en els fòrums internacionals. Ha insistit que les reparacions “no són una alternativa a l’oblit”, sinó part d’un “nou fonament” per a les relacions poloneso-alemanyes. A la cerimònia també hi han assistit el primer ministre, Donald Tusk, el president del parlament, Szymon Hołownia, i el ministre de Defensa, Władysław Kosiniak-Kamysz.

El missatge presidencial contrasta amb el to de Tusk, que ha posat l’accent en els reptes d’avui i en la necessitat de “saber qui són els enemics i qui els aliats”. El primer ministre ha reivindicat l’aliança amb la Unió Europea i l’OTAN com a garantia perquè Polònia “no torni a estar sola” ni “sigui feble”.

La demanda de reparacions és una reivindicació recurrent dels sectors conservadors polonesos i ja va ser plantejada de manera formal el 2022 amb un càlcul que superava l’un bilió d’euros. Berlín, per la seva banda, manté que la qüestió és jurídicament tancada d’acord amb els acords del període de postguerra i el marc de reconciliació de les dècades posteriors, malgrat haver expressat reiteradament el pesar pel sofriment polonès sota l’ocupació nazi. La litúrgia cívico-militar de Westerplatte —sirena a l’hora exacta de l’atac, crida dels caiguts i honors als defensors— ha servit de teló de fons a un missatge que el nou president incorpora de manera explícita a la seva agenda.