29.09.2025 - 16:48
|
Actualització: 29.09.2025 - 17:43
L’ex-consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha demanat a la jutgessa que investiga la gestió de la catastròfica gota freda del 29 d’octubre que arxive la causa contra ella. Insisteix que el dia de la riuada va haver-hi “falta d’informació” i que no va existir cap negligència.
La defensa de Pradas justifica aquesta sol·licitud en uns quants punts, el primer d’ells la “inexistència” d’indicis racionals de criminalitat. Sobre aquest tema, assenyala que tal com es desprèn de la instrucció, i “de manera palesa” després de la declaració testifical prestada fa uns dies pel president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, “ha quedat acreditat que no existeix cap indici que sustente la continuació del procediment penal contra la nostra representada, Salomé Pradas”.
Destaca que la declaració de Polo resulta “absolutament esclaridora” per a descartar la responsabilitat a títol de negligència de Pradas, ja que, entre altres motius, “va reconèixer que en el CECOPI no es va manejar cap informació relativa al barranc del Poio, quan, com és sabut, la immensa majoria de les víctimes van morir a conseqüència del desbordament del barranc”. A més, es refereix al fet que Polo “no va tenir sensació del risc real perquè va admetre que en el matí d’aquest dia 29 d’octubre va estar en un acte de la UPV, acte al qual no hagués assistit de considerar la gravetat de la situació”.
I postil·la: “Va insistir, una vegada i una altra, que la seua actuació aquest dia es va centrar en la presa de Forata per les greus conseqüències que s’hagueren produït de desbordar-se la presa; i va declarar, literalment, que ‘ningú podia preveure el que succeiria’ encara que sabia que l’AEMET havia emès una alerta vermella (risc extrem de precipitacions) a les 7.36 d’aquest dia”.
Així mateix, la defensa de Pradas recull en el seu escrit que el testimoni “no va anticipar cap explicació de les conseqüències que pogueren tenir els anuncis d’intenses precipitacions en la zona de les muntanyes de les quals després descendirien, lògicament, els rius i llits carregats d’aigua cap a les zones de més avall”. Al mateix temps, ha afegit que “li corresponia el control abans, durant i després dels barrancs i llits objecte de la seua competència, reconeixent que hi havia molts sensors que no funcionaven, però que l’absència d’informació no era rellevant perquè no hi havia capacitat de reacció”.
Sobre “l’apagada informativa” entre les 16.13 i les 18.43, l’escrit diu que Polo va considerar que no va ser tal perquè el SAIH informava permanentment, si bé va reconèixer que en cap moment va traslladar informació del que succeïa en el barranc del Poio en aquest espai de temps, que va ser quan es van produir la immensa majoria de víctimes.
Segons el parer de la defensa de Pradas, aquesta “falta d’informació essencial i amb temps suficient” per a enviar l’ES-Alert a la població és “aliena” a la seua representada, “a la qual no se li pot imputar, per tant, responsabilitat que connecte la seua activitat en el CECOPI amb el resultat de morts produït”.
D’una altra banda, el lletrat es refereix en les seues al·legacions a la falta de trasllat d’informació per part de la CHX: “Polo va intentar desplaçar la seua responsabilitat, indicant en la seua declaració que la culpa de no traslladar la informació al CECOPI era dels tècnics del Centre de Coordinació d’Emergències. No obstant això, les declaracions testificals practicades –de tècnics d’aquest centre– són unànimes: no van traslladar el contingut del famós correu de les 18.43 perquè entenien que, en estar la CHX present en la reunió, era aquesta entitat l’única encarregada de valorar i comunicar aquesta informació”.
“L’actuació de Pradas, debatent alternatives amb els tècnics i decidint-se finalment enviar l’ES-Alert es va basar únicament en la informació oficial consolidada que s’estava gestionant, que era la relativa a la presa de Forata, i no en les dades crítiques del barranc del Poio que mai li van ser comunicats pels qui tenien el deure legal de fer-ho”, postil·la.
Així mateix, el lletrat de Pradas al·lega imprevisibilitat de la situació i inexistència d’actuació omisiva negligent per part de l’ex-consellera. En aquest sentit, exposa que el mateix Polo “va asseverar de manera categòrica que la situació ocorreguda el 29 d’octubre ‘no es podia preveure'”.
“Si un expert en la matèria estableix la imprevisibilitat del succés, resulta ineludible concloure que tampoc va poder ser previst per la nostra representada, la posició de la qual no era de tècnic hidrològic o experta, sinó d’autoritat que havia de prendre decisions sobre la base de la informació que li fos proporcionada”, diu.
I conclou: “En el present cas, l’actuació de la nostra mandant no pot desconnectar-se del fet indiscutible, a hores d’ara del procediment, que es va veure condicionada per una cadena d’informació incompleta i la falta de previsibilitat inherent a un fenomen natural d’una magnitud inimaginable que es va produir amb una velocitat imparable”. Amb aquests arguments, demana el sobreseïment.
