PP, Vox i Junts fan caure el decret espanyol de revalorització de pensions i mesures antidesnonaments

  • Tots tres partits hi han votat en contra avui al congrés espanyol

VilaWeb
Captura de pantalla de la votació al congrés espanyol del decret de les pensions.
27.01.2026 - 16:47
Actualització: 27.01.2026 - 16:49

El ple del congrés espanyol ha refusat el decret del govern de Pedro Sánchez que preveia una revalorització de les pensions d’un 2,7% el 2026 i la pròrroga de la moratòria de desnonaments a famílies vulnerables. El text ha obtingut 171 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i Podem) i 178 en contra (PP, Vox, Junts i UPN).

Junts ha justificat el seu vot contrari acusant l’executiu de Sánchez de xantatge perquè diuen que ha vinculat les pensions a altres qüestions. La portaveu Míriam Nogueras ha dit: “Nosaltres diem sí a les pensions, no a les ocupacions, i no poden obligar-nos a deixar tirades les persones que pateixen les ocupacions i els impagaments.” Per contra, el ministre espanyol Félix Bolaños ha dit que rebutjar el decret equival a “fer mal” a milers de persones.

Malestar del Sindicat de Llogateres

De resultes de la votació, el Sindicat de Llogateres ha anunciat una concentració demà a les 18.30 a la seu de Junts per Catalunya, a Barcelona. “Junts, PP i Vox pacten desnonar 60.000 persones”, diu el sindicat. També diuen que el que ha decaigut no és un “simple decret”, sinó “una de les poques proteccions” que tenien els llogaters.

“Els lloguers no baixen, els fons voltor no paren de comprar habitatge i el parc públic continua sent ínfim. El missatge del congrés és clar: l’habitatge és un negoci, no un dret. I estan disposats a defensar aquest negoci encara que el cost siguin 60.000 sentències de desnonament i un hivern de morts al carrer”, diun en un vídeo.

Una derrota per a l’executiu espanyol

Els vots de Junts eren imprescindibles per evitar una derrota del govern de Sánchez, que depenia del suport de tots els socis. Ara, l’executiu haurà de cercar una via alternativa, sigui amb un nou decret o una altra solució, per poder tirar endavant l’actualització de les pensions.

La votació ha tingut lloc després d’un debat molt tens, amb Bolaños advertint Junts que el rebuig al decret significava “fer mal a pensionistes, persones que no poden pagar l’aigua i un habitatge, desocupats i víctimes de la gota freda i dels incendis forestals”.

ERC ha criticat durament la decisió de Junts. El portaveu republicà, Gabriel Rufián, ha acusat el grup de Nogueras de respondre a interessos de la patronal. A través de X, ha remarcat que Junts ha votat “amb PP i Vox perquè tenen banderes diferents però els mateixos amos”. “Que se sàpiga, que potser els fa vergonya i no ho fan”, ha conclòs.

Pressió del govern espanyol

Durant el ple, Bolaños ha insistit que votar a favor era “dir sí a augmentar les pensions, garantir el subministrament d’aigua i energia a persones amb pocs recursos, protegir aquells qui no tenen on anar i establir exempcions fiscals a desocupats, víctimes de la gota freda i dels incendis forestals de l’últim estiu”.

El representant del PP, Juan Bravo, ha acusat el govern espanyol de ser “incapaç” de governar i de “faltar al respecte” al congrés i als ciutadans barrejant matèries en un sol decret òmnibus i “utilitzant els pensionistes com a ostatges”. Bravo ha recordat que l’executiu té ara un mes per presentar un nou decret per actualitzar les pensions.

Per la seva banda, el ministre de Consum Pablo Bustinduy ha acusat PP, Vox i Junts d’actuar amb “crueltat” vers els més vulnerables. Bustinduy considera “indigne” justificar el vot en contra adduint la protecció de famílies vulnerables.

Un cop acabada la votació, una membre de Marea de Pensionistes ha increpat els diputats del PP des de la tribuna pública. La presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, li ha demanat silenci diverses vegades sense que passàs res més.

Contingut del decret refusat

El decret que ha quedat refusat incorporava la revalorització de les pensions d’un 2,7% el 2026 i prorrogava fins al 31 de desembre de 2026 la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables, tot preveient compensacions econòmiques als propietaris afectats.

També estenia fins a final de 2026 la vigència dels descomptes extraordinaris del bo social elèctric, la garantia de subministrament d’aigua i energia als consumidors vulnerables i la pròrroga del salari mínim interprofessional del 2025 fins que s’aprovi el de 2026.

En l’àmbit laboral, s’establia que les empreses amb ajuts públics no podrien acomiadar al·legant un increment dels costos energètics ni si s’havien acollit a ERTO relacionats amb la guerra d’Ucraïna.

El decret també preveia la pròrroga dels límits del règim de mòduls per a petits autònoms, l’extensió dels règims simplificat i agrari de l’IVA i incentius fiscals per a la compra de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega. També preveia mesures fiscals per als afectats pels incendis forestals del 2025 i per la gota freda.

Finalment, hi figuraven l’actualització de les bestretes per a les comunitats autònomes i els ens locals en situació de pressupost prorrogat, l’establiment d’un règim excepcional d’endeutament autonòmic per al 2026 i la supressió de l’obligació de presentar la declaració de l’IRPF per als perceptors de prestacions d’atur.

Aprovada la pròrroga de les ajudes al transport

En canvi, el congrés espanyol sí que ha aprovat el decret de les ajudes al transport durant el 2026, amb 179 vots a favor, 32 en contra (Vox) i 132 abstencions (PP). El decret prorroga les bonificacions als bitllets estatals, autonòmics i locals, amb descomptes del 100% per als infants i del 70% per als joves.

Durant el debat, Junts i ERC han aprofitat per criticar novament la gestió del govern espanyol a Rodalia. La diputada d’ERC Inés Granollers ha assenyalat que la gratuïtat no resol el problema diari dels usuaris i ha reivindicat l’acord entre ERC i el govern espanyol per augmentar les inversions.

El diputat de Junts Isidre Gavín ha denunciat “el tracte colonial” i la “desinversió crònica” a Rodalia, tot destacant que l’execució pressupostària sempre és “un terç del previst, mentre que a Madrid sempre es complet el 100%”.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor