27.07.2016 - 11:34
Les confluències gallega i valenciana tenen dos dies per a recórrer i decidir si s’integren en Units Podem o passen al Mixt
MADRID, 27 (EUROPA PRESS)
La Mesa del Congrés analitzaran este dimecres els grups parlamentaris registrats en la Càmera i tot apunta al fet que rebutjarà que En Marea i A la Valenciana puguen constituir-se al marge d’Units Podem, però sí facilitarà, amb el vot en contra de Ciutadans, que Convergència (CDC) constituïsca el seu malgrat no complir estrictament amb els requisits que fixa el Reglament.
En la seua reunió de la setmana passada, la primera de la XII Legislatura, l’òrgan rector de la Cambra baixa va acordar obrir un termini, fins a les 20.00 hores d’este dimarts, per a sol·licitar la formació de grups parlamentaris, peticions sobre les quals la Mesa resoldrà este dimecres.
Es dóna per fet que en aquella reunió la nova Mesa acceptarà la creació dels grups que hagen sumat almenys 15 diputats en les eleccions, condicions que complixen el PP, el PSOE, Units Podem-En Comú Podem i Ciutadans.
Però també els que, encara que no arriben a eixe llindar mínim, hagen aconseguit almenys cinc diputats i, a més, reunisquen el 5% dels vots a nivell nacional o bé un 15% en aquelles circumscripcions en les quals es van presentar, una via per la qual accediran a tindre grup tant ERC (amb 9 diputats i el 18,17% dels vots a Catalunya), i el PNB, amb cinc diputats i quasi el 25% dels vots d’Euskadi.
42.000 EUROS PER A CDC Al MES
Cas diferent és el de CDC, ja que en els comicis de juny, encara que va aconseguir huit diputats, no va aconseguir el 15% dels vots en les quatre províncies catalanes (va quedar per baix a Barcelona i Tarragona), i ni tan sols va aconseguir el percentatge en el conjunt de Catalunya (es va quedar en el 14%), que havia estat l’argument que van esgrimir PP i el PSOE en la Mesa del Congrés per a permetre’ls formar grup al gener.
En este escenari, CDC corria el risc que, per primera vegada en la recent història democràtica, no comptara amb veu pròpia a Madrid, però tant el PP com el PSOE s’han mostrat oberts al fet que els seus representants en la Mesa del Congrés facen una interpretació laxa del Reglament i els faciliten tindre grup, la qual cosa si escau suposa rebre més de 42.000 euros al mes. Ciutadans, per la seua banda, rebutjarà esta opció.
En tot cas, malgrat la predisposició de ‘populars’ i socialistes, els independentistes catalans apel·len a precedents d’anteriors legislatures i recorden que el Tribunal Constitucional ja va dictaminar que la Mesa del Congrés, com a òrgan rector de la Cambra, té marge per a interpretar el Reglament quant a l’organització de la Cambra baixa.
En este sentit, el seu objectiu és que els seus percentatges s’interpreten com una mitjana de les quatre províncies, la qual cosa els dóna el 15% perquè d’esta forma el 23,2% de Girona i el 22,6% de Lleida compensarien el 12,2% a Barcelona i el 13,7% de Tarragona.
La seua abstenció en l’elecció de la ‘popular’ Ana Pastor com a presidenta del Congrés i el suport puntual d’alguns diputats de CDC als candidats del PP i de Ciutadans per a les Vicepresidències en este òrgan s’ha interpretat com un ‘gest’ per a afavorir eixa interpretació flexible.
Per contra, els qui no semblen que van a córrer la mateixa sort són En Marea i A la Valenciana. Ambdues coalicions s’han inscrit en el Registre del Congrés per a poder organitzar-se de manera autònoma d’Units Podem, si ben el PP, el PSOE i Ciutadans vénen insistint que s’oposaran al fet que tinguen veus diferenciades en la Càmera.
EN COMÚ DESISTIX
La seua confluència ‘germana’ de Catalunya, En Comú Podem, també va barrejar registrar-se com a grup, però davant el previsible rebuig del PP, el PSOE i Ciutadans, ha optat per unir-se de partida a Units Podem baix el nom de Grup Confederal Units Podem-En Comú Podem.
Ara, igual que al gener, l’argument que esgrimiran els majoritaris serà que el Reglament impedix que diputats del mateix partit estiguen en grups diferents i no deixa formar grup als qui no han competit separadament en uns comicis.
Davant d’este escenari, els diputats de les dues confluències tindran dos dies, fins al divendres, per a recórrer la decisió de la Mesa del Congrés, argumentant les raons que els ha impulsat a voler tindre grup, temps en el qual també hauran de decidir si es van al Mixt o s’adscriuen a algun dels grups existents. Es tracta de permetre a les confluències el camí de tornada a Units Podem sense perdre els drets dels quals gaudixen els grups parlamentaris.
Açò sí, en el cas de la Valenciana, els quatre diputats de Compromís que la integren tenen previst repetir el que van fer al gener en cas de collir la mateixa resposta negativa per part de la Mesa, és a dir, passar a formar part del Mixt.
AVANTATGES DE TINDRE GRUP PARLAMENTARI
Tindre grup propi suposa grans avantatges polítics, econòmiques i de mitjans. Qui ho constituïx té garantida la seua representació en totes les comissions parlamentàries, en la Diputació Permanent i veu pròpia en la Junta de Portaveus i capacitat per a intervindre en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins del Grup Mixt cal repartir-se temps d’intervenció i seients en les comissions.
En les sessions de control, tindre grup propi possibilita entrar en els contingents de preguntes i interpel·lacions al Govern, així com avantatges a l’hora d’incloure les seues proposicions no de llei en els plens, però en el Grup Mixt tot eixe ‘tros de pastís’ ha de distribuir-se a parts iguals.
En el plànol econòmic, per exemple, durant l’anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre en el Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció del nombre de diputats componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó.
A més, només havent aconseguit grup parlamentari propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya. I els avantatges es perllonguen per a les següents eleccions, perquè els que ara ho aconseguixen tindran opció a presència en els futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics.
