El PP guanya en vots a la Franja de Ponent i el PSOE s’imposa a la majoria de municipis

El resultat electoral a la Franja de Ponent indica un comportament diferenciat del conjunt de l’Aragó, on el Partit Popular s’ha imposat amb claredat i l’única possibilitat de govern és un acord amb Vox. A la Franja, en canvi, el PSOE resisteix millor –amb avantatges de fins a vuit punts en algunes comarques–, Vox hi creix de manera sostinguda i l’espai aragonesista presenta comportaments desiguals segons el territori. El Partit Aragonès, històricament determinant en la governabilitat, és esborrat definitivament per les forces de dreta d’obediència espanyola.

El territori continua dividit en dues grans zones. D’una banda, el nord del Cinca, més progressista i on els socialistes s’imposen en la majoria de municipis; i, d’una altra, el sector meridional –especialment el Matarranya–, històricament més conservador i, en aquestes eleccions, amb un vot molt fragmentat. Aquesta fractura territorial reapareix amb claredat i confirma una fotografia electoral complexa: l’esquerra manté una base territorial sòlida, però la dreta domina els principals centres de població i consolida posicions estratègiques. Cap bloc no aconsegueix una hegemonia clara i els equilibris locals continuen determinant el pes de cada força.

En conjunt, el PP és la primera força a la Franja, amb 6.294 vots (32,31%), seguit de prop pel PSOE, amb 5.643 (28,97%). Vox ocupa la tercera posició amb 3.821 vots (19,61%) i la Chunta Aragonesista arriba a 1.109 (5,69%). Terol Existeix obté 926 vots (4,75%) i el PAR és a 505 (2,59%). Sumar aconsegueix solament 282 vots (1,45%) i la resta de candidatures hi obtenen percentatges residuals.

Un nord clarament socialista i un sud fragmentat

Al nord del Cinca, el mapa es tenyeix majoritàriament de vermell. De Montanui a Camporrells, el PSOE s’imposa sistemàticament, i cap a l’interior reapareix la força del PP en municipis com les Paüls i Beranui. A la Ribagorça es destaca també el suport a la Chunta Aragonesista, que arriba a l’11,68%.

A la Llitera hi ha pràcticament un empat entre el PP (30,61%) i el PSOE (30,45%), però amb un suport molt elevat a Vox, que supera el 20%. A Tamarit de la Llitera, el municipi catalanoparlant més poblat de la comarca, l’extrema dreta arriba al 23,15%, per damunt de la mitjana aragonesa, cosa que confirma que també s’expandeix en territoris amb forta tradició socialista.

El PP s’imposa sobretot als nuclis més poblats. Al Baix Cinca, Fraga –la ciutat més gran de la Franja– dóna una victòria clara al PP (35,83%), amb Vox com a segona força (23,80%) i el PSOE en tercera posició, a 662 vots del PP. De fet, el PSOE obtindria més vots a la Franja si no es comptabilitzés la capital del Baix Cinca. El PP també s’imposa en municipis com ara Tamarit, Maella i Calaceit, però el PSOE és el partit dominant en la major part del mapa i en els municipis més petits. La població més gran on el PSOE és la força més votada és Mequinensa, amb un 37% dels vots.

El sud presenta un panorama més fragmentat. Al Matarranya hi ha una victòria clara del PP (31,19%), amb triomfs destacats a Calaceit i Vall-de-roures, però amb un suport relativament baix a Vox (14,1%) i una presència notable de l’aragonesisme: Terol Existeix arriba al 12,45%, la CHA al 5,87% i el PAR al 5,49%, que conjuntament superen el 20% dels vots. Alhora, el PSOE hi augmenta el suport respecte del 2023 i passa del 18,73% al 25,77%, una pujada superior fins i tot a la de Vox. Tot i el perfil conservador de la comarca i que el PP guanya fins i tot en municipis petits, la suma d’aquest partit amb Vox hi és inferior a la registrada en la major part del territori i també en comparació amb l’Aragó.

El declivi del PAR i les excepcions locals

Els resultats confirmen la pèrdua d’influència del PAR que, tot i guanyar en municipis com ara Albelda, Lledó i Ràfels, resta fora del parlament per primera vegada d’ençà del 1983. El retrocés simbolitza el declivi d’un espai polític que durant dècades havia estat clau en l’equilibri institucional aragonès.

Entre les excepcions locals, Vox guanya a la Canyada de Beric i Terol Existeix s’imposa a la Codonyera (34,85%), tots dos al Matarranya. També són els municipis on aquests partits obtenen més bon resultat. El millor resultat del PP és a Castigaleu (Ribagorça), amb el 67,5%; el del PSOE, a Bonansa, també a la Ribagorça, amb el 61,53%. La Chunta es destaca a Camporrells (21,33%) i el PAR, malgrat la desaparició parlamentària, arriba al 40,22% a Lledó. Així, en conjunt, la Franja confirma la seva singularitat electoral: resistència progressista, avenç desigual de l’extrema dreta i persistència d’identitats territorials pròpies.