Portugal fa avui la segona ronda d’unes eleccions presidencials que transcendeixen el relleu institucional i es projecten com un moment de definició política al país. Els electors elegeixen entre el candidat socialista António José Seguro, que encapçala clarament les enquestes, i el dirigent ultradretà André Ventura, en un context marcat per la polarització ideològica, la fragilitat del sistema de partits i l’impacte dels temporals que han colpit el territori aquestes darreres setmanes.

No és una elecció ordinària. Una part significativa de la societat portuguesa interpreta la votació com un dilema entre continuïtat democràtica i ruptura del consens polític sorgit de la Revolució dels Clavells. Segons els darrers sondatges disponibles, Seguro obtindria prop del 67% dels vots, mentre que Ventura es quedaria al voltant del 33%, amb una participació que es preveu que sigui elevada tot i les dificultats logístiques derivades del mal oratge.

Malgrat el caràcter formalment institucional del càrrec, el president de la República portuguesa disposa de competències destacades, com ara vetar lleis, dissoldre el parlament i convocar eleccions anticipades. En una dècada marcada per governs fràgils i equilibris parlamentaris inestables, aquesta funció ha adquirit una dimensió política real. La fi del mandat de Marcelo Rebelo de Sousa, després de deu anys en el càrrec, obre una etapa nova. La seva presidència, molt visible i amb intervencions freqüents en la vida pública, deixa pas a un període en què la figura presidencial pot tornar a ser determinant per a l’estabilitat institucional.

El vot útil

Seguro s’ha convertit, de fet, en el candidat del vot útil d’un ampli bloc democràtic. Més enllà del suport del Partit Socialista, ha rebut adhesions explícites o implícites de figures del centredreta i del conservadorisme portuguès, incloent-hi antics presidents i dirigents del Partit Social Demòcrata. Aquesta pinya, poc habitual en la política portuguesa, reflecteix la percepció d’unes eleccions excepcionals. La seva campanya s’ha articulat entorn de la moderació, la defensa de les regles democràtiques i la cohesió social, amb la voluntat de presentar-se com una figura capaç d’unir sensibilitats diverses i d’evitar una presidència de confrontació.

André Ventura arriba a la segona ronda després d’haver consolidat el seu partit, Chega, com una força central del sistema polític. En pocs anys ha passat de la marginalitat a tenir-hi un paper determinant gràcies a la capitalització del malestar social, el discurs contra les elits i una retòrica dura en matèria d’immigració i seguretat.

Tanmateix, aquest mateix perfil li imposa un sostre electoral clar. Les enquestes indiquen un fort rebuig fora del seu espai polític i dificultats per a captar prou suport per a guanyar. Bona part del seu creixement potencial depèn de l’electorat que a la primera ronda va donar suport a les altres candidatures conservadores, però en proporcions limitades.

Una jornada marcada pels temporals

La recta final de la campanya ha estat condicionada pels temporals que han causat víctimes mortals, inundacions i danys materials importants en unes quantes regions. El govern ha prorrogat fins al 15 de febrer la situació de calamitat a les zones més afectades per mobilitzar-hi recursos d’emergència, mentre que alguns municipis han ajornat la votació una setmana per manca de condicions de seguretat.

Malgrat això, la Comissió Nacional d’Eleccions ha confirmat que la segona ronda es faria avui a escala estatal i ha recordat que la legislació solament permetia ajornaments excepcionals. Els resultats provisionals s’han de fer públics a partir de les vuit del vespre, encara que hi hagi retards locals.

El resultat d’aquesta segona ronda determinarà no sols qui ocuparà el Palau de Belém, sinó també el paper de la presidència en un sistema polític com més va més fragmentat. Per a molts votants, la decisió s’ha convertit en un plebiscit implícit entre moderació i ruptura, entre estabilitat democràtica i experiment polític. Sigui quin sigui el desenllaç, Portugal entra en una etapa nova marcada per la consolidació de l’extrema dreta, el desplaçament de la dreta tradicional i la necessitat del centreesquerra d’exercir de mur de contenció institucional. El veredicte de les urnes d’avui definirà l’equilibri polític dels anys vinents.