12.06.2025 - 21:40
Port Aventura fa trenta anys. El parc d’atraccions situat entre Vila-seca i Salou (Tarragonès) va obrir per primera vegada l’1 de maig de 1995, després de setmanes d’estira-i-arronses territorials i relatives a l’accionariat que van fer perillar el projecte. Tres dècades després, el complex ha crescut exponencialment, amb la construcció de sis hotels, tres camps de golf, una zona de platja, un centre de convencions, un parc aquàtic i un altre parc temàtic associat a Ferrari. També ha ampliat la temporada d’obertura, que ara comença el dia de Carnestoltes i acaba el dia de Reis. Actualment, dóna feina directament o indirectament a 24.000 persones i representa el 12% del PIB de l’àrea del Camp de Tarragona i el 0,5% del Principat.
És propietat de Resord Holdings B.V., un conglomerat empresarial propietat d’empreses filials d’inversió del grup italià Investindustrial i de KKR, el polèmic fons d’inversió pro-israelià que també és accionista de bona part dels festivals de música del país, com el Sónar, el FIB o el Festival de les Arts.
Dilluns, es va fer un acte institucional de celebració en què van assistir el president de la Generalitat, Salvador Illa, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, la secretària d’estat de Turisme, Rosario Sánchez, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Lucía López, entre més representants polítics locals i empresarials. L’acte va ser inicialment ajornat per una vaga de treballadors.
El president del consell d’administració de PortAventura, Arturo Mas-Sardà, va confirmar que el parc no era pas en venda, com s’havia especulat els darrers mesos. En declaracions a VilaWeb, el director general del complex, Fernando Aldecoa, diu que és una decisió que correspon als accionistes i que la prioritat és mantenir el creixement sostenible del parc.
Un territori lligat al parc
L’arribada de Port Aventura va ser un dels motors que va accelerar l’opció de Salou i Vila-seca pel turisme. “Salou ja era una destinació turística reconeguda internacionalment i l’obertura de Port Aventura en va reforçar l’oferta. La va fer molt més competitiva que no pas la resta d’opcions costaneres perquè no hi ha gaires parcs temàtics d’aquest nivell a Europa”, explica Pere Granados, batlle del municipi. Per la seva banda, la regidora de Turisme de Vila-seca, Lluïsa Clavé, coincideix en l’impuls que va significar la construcció del parc per a consolidar i posicionar la Costa Daurada: “Ha actuat de motor de creixement turístic: ha creat llocs de feina, ha dinamitzat l’economia i ha contribuït a una millora de les infrastructures.” L’obertura del parc ha anat acompanyada d’una explosió demogràfica a la zona. El 1996, Salou tenia una població de 10.708 habitants i actualment ja en té 30.442. Vila-seca ha passat de 12.124, el 1996, als 24.061 actuals.
Ara, el parc també ha fet augmentar una rivalitat entre dos municipis que es van segregar el 1989, només dos anys abans de l’inici del projecte. Després d’intenses negociacions que van fer-ne perillar la construcció, l’any 1992 els dos ajuntaments van cedir competències en matèria urbanística, fiscal i de gestió en favor d’un consorci, que s’encarregava de recaptar els imposts del parc i els distribuïa al 50% entre tots dos. El 2012, quan s’havia de prorrogar el pacte, el ple de la batllia de Salou va trencar-lo perquè considerava que el repartiment acordat no era just i argumentava que el 70% dels terrenys del parc eren en el seu terme municipal. Finalment, després d’anys de negociacions entre els municipis, es va acordar una modificació del pacte que va fer que el 57% de les recaptacions impositives relacionades amb el parc anessin a Salou. Per la seva banda, Port Aventura diu que manté una “estreta col·laboració” amb tots dos municipis: “Busquem constantment noves maneres de contribuir al desenvolupament i la integració de la comunitat local, sempre pensant en la preservació i el respecte pel llegat cultural i territorial”, explica Aldecoa.
En aquesta línia, l’objectiu que uneix tots tres actors és la desestacionalització del turisme. És més, Aldecoa assegura que és un dels objectius més ferms de la companyia ara mateix. Per aquest motiu, les darreres dues temporades s’han allargat i, actualment, el complex és obert més de tres-cents dies l’any. A Salou i Vila-seca ho celebren: “Volem ser un municipi turístic sostenible ambientalment, econòmicament i socialment. I Port Aventura ens ajuda molt en aquest sentit”, diu Granados. “Ens permet de crear encara més sinergies amb l’oferta hotelera, gastronòmica i de lleure de Vila-seca, sobretot la situada a la zona de la Pineda”, afegeix Clavé.
Un projecte amb ombres
Durant els anys vuitanta, inversors de la companyia nord-americana Disney cercaven un emplaçament per a construir-hi un gran parc d’atraccions. Després d’estudiar unes quantes opcions, les finalistes foren uns terrenys entre Pego i Oliva (Safor) i uns altres entre Vila-seca i Salou. Finalment, el projecte va anar a l’estat francès i es va instal·lar ben a prop de París.
Com a resposta, la Generalitat estava decidida a impulsar la creació d’una infrastructura semblant. El primer gran inversor del projecte va ser la companyia nord-americana Anheuser-Busch, que ja tenia experiència en el sector dels parcs temàtics amb els Bush Gardens. En un primer moment, s’havia de dir Tibigardens, en referència al parc Tibidabo de Barcelona, i havia d’incloure dos parcs més, un de futurista i un altre de dedicat al món del cinema. Per fer-ho, l’any 1989, el govern Pujol va expropiar unes 800 hectàrees de terrenys agrícoles. Més tard, l’empresa inversora es va fer enrere, cosa que va fer trontollar el projecte.
En aquell moment, l’empresari Javier de la Rosa va intercedir-hi per mantenir-lo viu. A més, la Generalitat va promoure que hi entressin la Caixa, el grup britànic Pearson i FECSA. Els moviments tèrbols de De la Rosa, que van acabar amb una condemna de tres anys de presó, el van deixar fora i van fer que la Caixa n’assumís el lideratge. Finalment, de les 800 hectàrees expropiades, el complex només en va ocupar 190. En l’espai sobrant és on actualment es vol encabir el Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) del Hard Rock. “Hi ha un problema clar de manca d’ètica”, diu Xavi Jiménez, president de l’entitat ecologista GEPEC-EdC, que es va oposar al projecte Port Aventura i ara lluita contra el CRT. “Es van expropiar uns terrenys que tenien uns propietaris legítims per a un projecte que es considerava cabdal i ara es vol tornar a fer negoci”, diu. A més, lamenta que la construcció del parc temàtic va ser un cop fort contra la biodiversitat de la zona, ja amenaçada per la indústria química.
A banda, critica que trenta anys després es continuï optant pel mateix model de negoci. “Continuem basant-nos en l’ocupació sistemàtica de territori i l’ús sistemàtic de recursos que no tenim per a un turisme massificat que ens causa molts problemes”, diu Jiménez.
El futur immediat és l’impuls hoteler
D’ençà dels anys dos mil, Port Aventura ha impulsat el negoci dels hotels. Primer, amb la construcció de sis hotels tematitzats i, aquests darrers anys, amb la compra d’alguns allotjaments de quatre i cinc estrelles de les localitats de Vila-seca i Salou. De fet, ara mateix representa un terç de la facturació total del parc.
Segons que explica la companyia, l’objectiu en un futur pròxim és doblar les tres mil habitacions que actualment té disponibles. Els ajuntaments de la zona celebren aquesta estratègia perquè consideren que contribueix a desestacionalitzar el turisme i a dinamitzar l’economia.
