30.05.2025 - 21:40
Bloomberg · Piotr Skolimowski i Wojciech Moskwa
Les eleccions presidencials de demà a Polònia determinaran si el país pot desfer les controvertides reformes judicials d’aquesta darrera dècada i continuar essent un soci fiable de la Unió Europea, després de gairebé un decenni d’agitació populista.
El partit nacionalista Llei i Justícia (PiS), al qual pertany el president sortint, Andrzej Duda, governà durant vuit anys, fins que el primer ministre, Donald Tusk, i la seva coalició pro-europea arribà contra tot pronòstic al poder, a final del 2023. Ara Tusk confia que un aliat centrista guanyi la presidència i li doni via lliure per a aplicar el seu programa polític, que Duda ha blocat repetidament com a president.
El batlle de Varsòvia i candidat de la Coalició Cívica de Tusk, Rafał Trzaskowski, s’imposà al seu rival euroscèptic del PiS, Karol Nawrocki, en la primera volta de les eleccions, el proppassat 18 de maig. Ambdós s’enfrontaran demà en la segona volta, que es preveu molt renyida.
Les eleccions són objecte de gran atenció a tota la Unió Europea, atès que alguns membres del bloc –com ara Hongria i Eslovàquia– ja són governats per forces populistes d’extrema dreta, embravides d’ençà del retorn de Trump a la presidència dels Estats Units. Les eleccions poloneses, doncs, es presenten com una prova de foc per a la resistència de la dreta populista a l’est d’Europa.
Com hi arriben, els candidats, a la segona volta?
En la primera tanda, Trzaskowski obtingué gairebé un 31,4% dels vots, i superà el 29,5% de Nawrocki. Ambdós, per tant, quedaren lluny del llindar del 50% dels vots que haurien d’haver aconseguit per a evitar una segona volta.
Trzaskowski confia a captar els vots d’uns altres candidats dels partits que formen part de la coalició de govern de Tusk, com també de la resta de votants centristes i progressistes. Per a guanyar les eleccions, tanmateix, al batlle de Varsòvia li caldrà, també, el suport d’alguns votants nacionalistes.
Nawrocki provarà de captar els vots dels candidats d’extrema dreta, Sławomir Mentzen i Grzegorz Braun, sense espantar els electors més moderats. Mentzen i Braun van quedar –sorprenentment– tercer i quart a la primera volta.
Els sondatges publicats indiquen que les eleccions seran molt renyides, i que molts votants continuen indecisos. Trzaskowski superà Nawrocki –45,7% a 44,9%– en un sondatge d’opinió publicat per Polskie Radio i fet entre el 24 i el 26 de maig. Un altre sondatge de l’agència OGB situà Nawrocki (48%) lleugerament davant Trzaskowski (45,5%).
Què hi ha en joc en aquestes eleccions?
Tot i que el president, a Polònia, té un paper molt cerimonial, la capacitat de vetar lleis converteix la presidència en un càrrec crucial per al partit de govern.
De reduir imposts a augmentar les proteccions de les minories, Tusk ha topat repetidament amb el vet de Duda a l’hora d’aplicar el seu programa. L’actual coalició de govern no arriba a la majoria del 60% dels escons que cal per a anul·lar el vet presidencial.
Aquest vet ha dificultat, sobretot, l’anul·lació de les reformes judicials promogudes pel govern anterior. Després d’anys al poder, el PiS ha nomenat gran part dels jutges del país, incloent-hi els magistrats encarregats de certificar els resultats d’aquestes eleccions. Les nominacions, contràries a les normes europees, empenyeren Brussel·les a suspendre centenars de milers de milions d’euros en ajudes a Polònia.
Tusk, tanmateix, aconseguí de convèncer la UE que reprengués els pagaments després de comprometre’s a restablir l’estat de dret a Polònia. Fins ara, tanmateix, el primer ministre no ha aconseguit d’aprovar gran part de la legislació que restabliria la independència del poder judicial, atès que Duda ha amenaçat de blocar-ne l’aplicació. Si Trzaskowski guanya les eleccions, és probable que aquests vets esdevinguin molt menys comuns.
Una victòria de Nawrocki, d’una altra banda, podria afeblir la coalició de Tusk, tot allargant la paràlisi legislativa i, fins i tot, obrint una via perquè el PiS torni al govern en les eleccions parlamentàries, previstes per al 2027. La presidència és l’últim punt de suport del PiS al poder executiu, i perdre aquest càrrec dificultaria el possible retorn del partit al govern del país.
Més enllà de tenir dret de vet, el president també s’encarrega de nomenar els ambaixadors, un altre àmbit en què Duda ha obstruït l’obra de govern. També representa Polònia en les cimeres de l’OTAN –una atribució clau, atesa la proximitat geogràfica del país al conflicte ucraïnès– i nomena el governador del banc central.
Per què són importants per a Europa les eleccions poloneses?
Europa es troba enmig d’una onada populista: a les eleccions a Romania i Portugal d’aquest mes de maig, sense anar més lluny, l’extrema dreta hi ha obtingut molt bons resultats, tot i que en tots dos casos van acabar guanyant formacions centristes.
El resultat de les eleccions poloneses podria tenir importància en la seguretat europea. Polònia ha esdevingut un punt clau en el subministrament d’armament i ajuda a Ucraïna i ha obert la porta del país a milions de refugiats ucraïnesos. La pressió de Trump per a negociar la fi del conflicte com més aviat millor, possiblement sense garanties de seguretat adequades per a Kíiv, amenaça el delicat equilibri de poder a Europa de l’Est.
Polònia, que passà gran part del segle XX sota el control de Moscou i continua tement una possible agressió russa, sap que la seva seguretat i la de la regió depenen, en última instància, del compromís dels Estats Units a Europa. Polònia és el país ex-comunista més gran de la UE, i s’ha beneficiat enormement de la fi de la Guerra Freda. El PIB polonès ha superat fa poc els 750.000 milions d’euros, i és l’economia més gran de la UE que no pertany a la zona euro.
Com a primer ministre, Tusk ha provat d’estrènyer llaços amb els principals aliats europeus i bastir ponts amb Trump a còpia de comprar armes i tecnologia nuclear nord-americana. Duda tenia una estreta relació amb Trump; mantenir-la serà un dels envits del seu successor.
Si els centristes guanyen la presidència de Polònia, és probable que aquest país, de 37 milions d’habitants, vulgui tenir més influència en els afers europeus. En una visita simbòlica a Kíiv a començament de maig, Tusk féu pinya amb els dirigents d’Alemanya, França i el Regne Unit, en una mostra d’unitat europea amb Ucraïna i, també, en una demostració de les ambicions polítiques de Polònia.
Quins són els temes de campanya dels dos candidats a la presidència de Polònia?
Trzakowski i Nawrocki tenen visions molt diferents sobre el paper que ocupa Polònia al món. El primer, que va perdre per poc les eleccions presidencials contra Duda ara fa cinc anys, ha centrat la campanya en qüestions de seguretat, tot adoptant una posició més conservadora en matèria d’immigració i seguretat fronterera.
Trzakowski, de cinquanta-tres anys, és partidari d’una posició més activa d’Europa en matèria de seguretat, alhora que vol mantenir els vincles entre Varsòvia i Washington. Trzakowski ha convertit la seva etapa com a batlle de la capital polonesa en la pedra angular de la campanya, i és conegut pel seu progressisme en qüestions com ara els drets LGBTQ+ i la derogació de l’estricta legislació avortista de Polònia.
Nawrocki –ex-boxador i actual director de l’Institut Estatal de Memòria Nacional, que investiga els crims de l’època nazi i l’època comunista– no era pas gaire conegut abans d’aquesta campanya, i ha provat de distanciar-se de l’anterior govern del PiS a còpia de criticar algunes restriccions imposades durant la pandèmia.
El candidat del PiS s’ha manifestat escèptic envers la integració de Polònia la UE, i ha donat veu al creixent sentiment antiucraïnès en alguns sectors de la societat polonesa. Nawrocki defensa els valors catòlics tradicionals –que, segons ell, són amenaçats– i difereix enormement del seu rival en qüestions com ara el matrimoni homosexual o bé la legalització de l’avortament, que rebutja contundentment.
Quan se sabran els resultats de la segona volta?
El sondatge a peu d’urna es publicarà una volta tanquin els col·legis electorals, a les 21.00 (hora catalana). L’escrutini anirà avançant durant la nit, i els resultats definitius se sabran l’endemà o, a tot estirar, l’endemà passat.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
