09.12.2025 - 21:40
El model educatiu universitari de les Illes pot fer un tomb el curs que ve. La Universitat de les Illes Balears (UIB) n’és la principal referència i, fins ara, el monopoli de la universitat privada –més enllà de les adscrites a la UIB– ha estat el Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), avui adscrit a la Universitat Pontifícia Comillas. Però ara el sistema universitari és a punt de canviar, amb la creació de dues noves universitats privades: la CEU San Pablo i la Universitat de Mallorca (UMAC). I no hi falta la polèmica.
Sobretot, per les maneres com el govern de Marga Prohens vol facilitar la implantació d’aquests dos nou centres. Per una banda, va declarar projecte estratègic la Universitat CEU San Pablo abans el parlament no convalidés el decret llei que l’emparava. I, per una altra, va voler tramitar per via d’urgència la proposició de llei que el PP havia presentat per a la creació de la UMAC. De fet, tan sols sis dies després d’haver estat registrada, ja se’n debatia al parlament la presa en consideració. Però anem a pams.
La CEU San Pablo: un centre ultraconservador
El passat juny, la Fundació CEU San Pablo va adquirir l’edifici del Riskal, tancat de fa més d’una dècada a Palma i, inicialment, classificat com a sòl de lleure. El nou centre universitari Beato Luis Belda, que és com es dirà, hi oferirà medicina, infermeria, fisioteràpia, psicologia, odontologia i farmàcia. La inversió, segons detalla la fundació, és de més de 40 milions d’euros. En cas de superar totes les tramitacions necessàries, es posaria en marxa el curs vinent amb una capacitat per a més de 2.000 estudiants quan es completés la instauració. El govern ja va autoritzar l’adscripció del futur centre a la universitat privada en temps rècord.
Els partits de l’oposició van mostrar la disconformitat amb el fet que el govern declarés d’interès estratègic la universitat. “Sembla que no entenen la diferència entre una societat que aposta per la universitat com a motor de progrés i una altra que la vol reduïda a un negoci de graus ràpids i beneficis privats”, deia el diputat socialista Carles Bona durant un ple.
El problema és que el govern va aprovar un decret que no va poder ser convalidat al parlament per la negativa de Vox, però en els dies de vigència temporal varen intentar de requalificar els terrenys –en poc més d’una setmana– i declarar el projecte estratègic. Ho deia també el diputat de Més per Mallorca Ferran Rosa durant el debat: “El govern decideix que el millor moment per a començar a desplegar jurídicament aquest decret llei és quatre dies abans del debat de la convalidació […] S’aproven uns drets urbanístics a una universitat privada.” Josep Castells, diputat de Més per Menorca, insistia en els riscs de mercantilitzar l’educació superior i de legislar per decret “un tema que hauria de ser portat amb màxima cura, com és la planificació de les necessitats d’educació superior”.
“Volem un centre universitari que cobra milers d’euros, duplica l’oferta pública, però amb manco recerca, manco transparència i més connexions immobiliàries”, insistia el PSIB. En aquest cas, el partit també ha criticat el model privat, que “deixa els estudiants amb més deutes i pitjors resultats laborals”, a més de ser un centre ultraconservador que ha declarat públicament que els seus alumnes de titulacions sanitàries no podran rebre formació sobre la interrupció voluntària de l’embaràs o una mort digna. “Això no és llibertat educativa, això és exclusió, censura i adoctrinament. I tots sabem com acaba aquest model: mangarrufes urbanístiques, precarització educativa i hipoteca social”.
El rector de la UIB, Jaume Carot, va dir fa uns dies que la CEU San Pablo no era “de les pitjors privades”, però que “preferiria que no hi fos”. “Sóc un ferm defensor de la pública, però no és competència meva”, va afegir.
La UMAC, en via d’urgència per a esquivar la normativa espanyola
En el cas de la UMAC, ha estat el grup parlamentari del Partit Popular, que ha impulsat la creació del centre universitari. Ha registrat una proposició de llei i ha sol·licitat que es creés per via d’urgència. L’argument és que s’han d’atendre tan aviat com sigui possible les creixents necessitats formatives dels estudiants de les Illes.
Ara bé, per què l’ha registrada el PP, la proposició, i no el govern? La resposta és simple: perquè així no cal fer cap exposició pública, ni informes tècnics, ni ponències, ni comissions. Això permet d’agilitar tot el procés per a complir l’objectiu final: eludir el nou decret llei del govern espanyol en matèria d’universitats, que endureix els requisits per a crear noves universitats a causa de l’eclosió d’universitats privades amb projectes que no garanteixen prou qualitat.
Amb el nou decret espanyol, aquesta universitat no es podria autoritzar, tenint en compte l’informe no favorable actual dels tècnics del ministeri, avalat per la Conferència General de Política Universitària. Però ara aquest informe tan sols és vinculant, encara que presenta alguns problemes de viabilitat i d’investigació docent. Més per Menorca ja es va encarregar de recordar que els territoris governats pel PP no havien donat un suport explícit a aquests informes tècnics aquesta vegada. Si ho haguessin fet, haurien hagut de tornar a començar el procediment, de manera que l’informe, que ara no és vinculant, sí que seria vinculant a l’hora de decidir si s’aprovava la creació d’aquesta universitat.
Canvi de model
Per part seva, Més per Mallorca insisteix a “denunciar la deriva i l’aposta de consolidar un model que opta per un sistema educatiu més encaminat a un producte de mercat i no un dret garantit per a tothom”. Tot plegat, diuen, pot condicionar els vint anys vinents o trenta de l’arquitectura educativa de les Illes.
L’oposició recorda que no es tracta de demonitzar cap empresa, sinó que el problema ha estat que el govern “confon una iniciativa privada amb una política pública”. Durant un plenari, la diputada Maria Ramon va subratllar que el problema era que el govern es deixava “arrossegar pel corrent privatitzador que ja desfigura la universitat a escala estatal”. Segons les dades que va aportar, en què hi ha exemples “claríssims” d’universitats comprades per set-cents o mil milions d’euros i venudes pel doble: “Quan una universitat es compra i es ven com un actiu financer, deixa de ser una universitat.”
Més recursos per a la pública
Tota l’oposició ha insistit aquestes darreres setmanes en la necessitat de posar més recursos damunt la taula per a enfortir la universitat pública, en compte de beneficiar el model privat. “La privatització no és un accident, és conseqüència d’una política de desinversió. No volem resignar-nos que aquest model arribi a les Illes Balears, però els ulls posats tot el dia en el model educatiu madrileny ens preocupa, i molt”, deia Ramon.
En aquesta direcció, Més per Mallorca ja ha exposat alguns dels mals que pot significar que una universitat respongui als incentius del mercat i no a les necessitats del país. Per exemple, que ofereixi els graus més rendibles però no els més necessaris; que la recerca pateixi perquè no és lucrativa; que el professorat perdi estabilitat; que s’externalitzin serveis crítics i que s’apugi el preu de la matrícula per satisfer les exigències dels inversors.
La posició del PSIB en aquest tema ha estat molt més suau que no pas la que ha tingut amb la CEU San Pablo. Per exemple, ha optat per abstenir-se en la presa en consideració i no pas votar-hi en contra. La coincidència és que el centre és impulsat per Adema, una institució que presideix l’ex-secretari general del PSIB a Palma Diego González, que fou director general durant el mandat de Francesc Antich. Segons ells, aquesta vegada “s’ha fet sense imposicions i sense operacions urbanístiques dubtoses” i amb una oferta de titulacions “que no és determinada per qüestions ideològiques”. Ara bé, sí que es va mostrar preocupat perquè no s’adaptés a la nova normativa.
Adema ha estat fins ara un centre adscrit a la UIB, però finalment ha emprès el seu camí. Pendents de l’autorització definitiva, proposa divuit graus i disset estudis de màster, a més de dues branques doctorals. L’hospital Sant Joan de Déu i la Creu Roja ja han signat un acord per a la formació pràctica dels estudiants de ciències de la salut de la futura universitat. Tindrà quatre campus, entre els quals destaca el del Coll d’en Rabassa i el d’Inca.
La polèmica amb el nom
L’Obra Cultural Balear (OCB) també va advertir que la futura universitat s’havia d’adequar al règim jurídic lingüístic propi de les Illes. Per això van presentar esmenes a la proposició de llei de la creació de la universitat, per ajustar-la plenament a les directrius de l’estatut d’autonomia. És a dir, que professors i alumnes han de tenir dret de fer servir oralment i per escrit la llengua oficial que prefereixin, i que el govern i les autoritats universitàries han de garantir la comprensió i l’ús del català en la docència universitària.
A més, l’OCB alerta que la denominació triada per a la nova institució és “inapropiada i jurídicament problemàtica”, per incloure-hi “de Mallorca”. Això pot induir a error o confusió sobre la identitat pròpia de la societat i pot fer pensar que és una universitat pública. Per tot plegat, considera que la nova universitat privada no pot anomenar-se “Universitat de Mallorca”, i que aquest nom s’hauria de reservar per a una eventual institució pública. Proposa, en canvi, que s’anomeni “Universitat Privada de Mallorca”.
