30.03.2017 - 15:19
Veuen indignant que el CGPJ anul·li la sanció a una jutgessa d’Olot per “censurar” el català
BARCELONA, 30 (EUROPA PRESS)
Plataforma per la Llengua ha llançat una campanya contra el “menyspreu” que veu cap al català en l’àmbit judicial, sota el lema ‘La justícia, en català!’, i ha cridat els ciutadans que s’adhereixin via web per enviar una sentència condemnatòria simbòlica al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), per conscienciar sobre el dret a usar aquesta llengua.
Ho ha explicat el president de l’entitat, Òscar Escuder, en roda de premsa aquest dijous en el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), al costat del secretari de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Josep Cruanyes, i el director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat, Gabriel Capilla.
La plataforma ha presentat un informe sobre els obstacles que impedeixen l’ús del català en la justícia el 2017, que conclou que l’Estat “no respecta la seva pròpia Constitució” ni les seves lleis, ja que no considera garantit que es compleixi l’article 3, sobre el dret als ciutadans a usar les llengües cooficials en l’àmbit judicial.
Escuder ha constatat “atacs” cap a l’ús del català en l’àmbit judicial, i Cruanyes ha assegurat que es troben amb indefensió davant aquests atacs, perquè els poders judicials responen amb passivitat i fins i tot premiant-los, i ha posat com a exemple que el CGPJ ha retirat aquest dimecres la sanció d’una jutge d’Olot (Girona) que va censurar el català en un judici al març del 2016, ha dit.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va amonestar a l’octubre la jutgessa del Jutjat 2 d’Olot, Ana María Caballero, per “les seves expressions fora de to” cap a una advocada per parlar català en un judici, i Cruanyes ha afirmat que si el TSJC va considerar aquest fet una desconsideració –en lloc de falta de garantia d’un dret–, el CGPJ, ni això, ha dit.
“Si la Justícia té aquesta actitud, què faran la resta dels elements?”, i ha assegurat que aquestes decisions generen una sensació d’impunitat absoluta, davant la qual sent una gran indignació, perquè ha considerat que la jutge va censurar el català.
PRESSIONS
El president de la Plataforma ha assegurat que en una enquesta del 2015, el 75% dels advocats va afirmar haver rebut pressions per no usar el català en els jutjats, una situació davant la qual assegura que l’Estat respon amb passivitat i que contrasta amb el Canadà, on el Govern indica als ciutadans que poden ser atesos en les diferents llengües oficials en tot el territori.
“És una anomalia que és òbvia. No volem ser considerats ciutadans de segona” en els jutjats, ha afirmat Escuder, que ha portat després de l’acte la sentència simbòlica davant la Delegació del Govern espanyol a Catalunya.
Ha destacat que l’Estat no ha complert les peticions del Consell d’Europa, que al gener del 2016 va reprovar l’Estat i li va demanar que modifiqués el marc judicial per garantir que les autoritats judicials penals, civils i administratives realitzin els processos en les llengües cooficials, i que garantís una proporció adequada del personal judicial amb un coneixement pràctic de les llengües.
WEB
La web ‘justiciaencatala.cat’ explica als professionals de l’àmbit de la justícia eines per facilitar treballar en català, a més d’informar als ciutadans que tenen el dret que els seus advocats els defensin i que, en cas de veure vulnerat aquest dret, presentin una queixa.
Les situacions que han recollit des de la Plataforma van des d’un jutge que va amenaçar amb suspendre un judici si s’usava el català fins a casos en els quals els jutges demanen traduccions al castellà de documents, quan legalment no és necessari, per la qual cosa han qualificat la situació de “maltractament lingüístic”.
Capella ha indicat que, a pesar que el 70% dels integrants de les oficines judicials estan en condicions d’atendre en català, solament el 8,4% de les sentències es donen en aquesta llengua, i els tres representants han coincidit en la necessitat que s’apliqui en la pràctica el mèrit de conèixer la llengua.
