Detinguda per haver publicat un plat a Instagram: la campanya que fa perillar la llibertat d’expressió a Israel

  • Més d'una cinquantena de persones han estat detingudes a Israel aquestes darreres setmanes per publicacions a les xarxes que el govern considera favorables a Hamàs

VilaWeb
Un grup de policies destinat a Natzaret dijous de la setmana passada per mirar d'aturar una protesta contra la guerra d'Israel a Gaza (fotografia: Heidi Levine / The Washington Post).
The Washington Post
18.11.2023 - 21:40

The Washington Post · Loveday Morris

Natzaret, Israel. L’estudiant d’informàtica de vint-i-un anys va aparèixer de cop i volta a la pantalla de la sala on hi havia el petit tribunal. Feia onze nits que estava detinguda, i les ulleres que tenia en delataven el cansament.

A causa de la manca de personal en la guerra contra Hamàs, els acusats ja no els treuen de la cel·la a l’hora de ser jutjats: els únics que jutgen de manera convencional són els casos urgents. Com el de Rita Murad, una ciutadana palestina d’Israel.

Els delictes de què és acusada –”identificació amb una organització terrorista” i “incitació al terrorisme”– deriven de tres publicacions d’Instagram que Murad va compartir el 7 d’octubre, el dia de l’atac perpetrat per militants d’Hamàs contra comunitats del sud del país.

Una de les imatges emprades en l’acusació contra Murad mostra palestins derrocant amb una excavadora el reixat que separa Israel de Gaza. “Mentre ‘l’exèrcit invencible’ dormia”, deia el missatge, en àrab, de la imatge.

Una segona imatge era un muntatge amb nens palestins: “On era la gent que demanava humanitat quan ens van matar?”, s’hi llegia. A la tercera publicació, adreçada als seus 1.100 seguidors d’Instagram, s’hi veia un grup de palestins eufòrics sobre un vehicle militar israelià capturat. “Gaza avui”, deia el peu, acompanyat d’una emoticona de la bandera palestina.

En “temps normals”, aquestes publicacions ni tan sols justificarien un viatge a la comissaria, diu l’advocat de la defensa, Ahmad Massalha.

Però ara els temps no són pas normals. Murad s’encara a un màxim de cinc anys de presó si és declarada culpable. A més, un nou projecte de llei pretén privar de la ciutadania als condemnats en casos com el seu. En la declaració al tribunal de la ciutat de Natzaret, al nord d’Israel, Murad denuncia que ha estat colpejada a la presó.

L’estudiant és una de les cinquanta-sis persones, pel cap baix, acusades de càrrecs semblants. Les autoritats israelianes diuen que combaten en un segon front en la guerra contra Hamàs, destinat a eradicar tot allò que es pugui percebre com a simpatia pel grup palestí entre la població israeliana. Segons els grups de drets humans cent persones han estat detingudes o empresonades en la campanya de “tolerància zero”, entre les quals un conegut de Murad, que va publicar un vídeo a Instagram en què cuinava un “plat de la victòria”.

Segons el Centre Mossawa, un grup de defensa dels drets de Haifa, no pas menys de 350 palestins israelians han estat convocats a audiències dins la feina i uns 120 estudiants universitaris han d’acudir a vistes disciplinàries. Mentrestant, grups de civils constituïts ad hoc rastregen les publicacions a les xarxes socials i les denuncien a la policia.

Els advocats dels acusats i els defensors dels drets humans diuen que aquestes mesures són una campanya repressió, a l’estil de McCarthy, centrada en el 20% de la població israeliana d’ascendència palestina. En el clima polític actual, publicar qualsevol cosa que no s’ajusti fil per randa a la concepció de la guerra que té l’estat d’Israel pot implicar una detenció.

Els grups de drets humans pronostiquen implicacions molt negatives no tan sols per a la llibertat d’expressió sinó també per al teixit de la societat israeliana. Segons que sembla, n’hi ha prou d’expressar sentiments propalestins per a ser criminalitzat en alguns casos.

“És maccarthisme al quadrat”, diu Ari Remez, portaveu d’Adalah, una organització israeliana de defensa dels drets legals que segueix 215 casos de detencions. Remez traça un paral·lelisme entre la situació a Israel i l’anomenada “por vermella” als Estats Units durant els anys cinquanta, quan s’investigava la lleialtat de personalitats públiques i, a vegades, eren expulsats de la vida pública per qualsevol indici de simpatia comunista.

“La criminalització és d’un nivell sense precedents”, afirma.

Al capdavant d’aquesta campanya hi ha l’extremista Itamar Ben Gvir, el ministre de Seguretat Nacional d’Israel que ha estat condemnat per incitació al racisme i suport a una organització terrorista jueva. Fins i tot en l’ambient emocionalment carregat de després del 7 d’octubre, en què s’han vist multituds cridant obertament, al carrer, “Mort als àrabs!”, cap dels 56 processaments per presumpta incitació al terrorisme no és per odi envers els palestins.

El grup de treball de Ben Gvir, creat al febrer per a plantar cara a la incitació al terrorisme a internet, s’ha ampliat fa poc, segons que explica el portaveu de la policia israeliana, Mirit Ben Mayor. També s’han ampliat les competències de la policia. Una llei aprovada pel parlament israelià el mes passat castiga amb un any de presó fins i tot la contemplació passiva de continguts que lloïn o facin una crida a cometre atemptats terroristes a internet “de manera que indiquin identificació amb grups terroristes”.

“És una guerra dins la guerra”, diu Ben Mayor. “Tenim una guerra que es desenvolupa físicament i, mentrestant, hi ha una altra guerra a la xarxa.”

Sigui com sigui, les autoritats israelianes sostenen que aquesta campanya no és incompatible amb la defensa la llibertat d’expressió. “La llibertat d’expressió i de crítica serà preservada”, diu Shlomi Abramson, cap de seguretat de la fiscalia israeliana.

Les investigacions, assegura, responen a “casos clars de suport a actes terribles de terrorisme o d’identificació amb una organització terrorista que ha comès actes delictius contra els ciutadans del país”. I afegeix: “Amb una publicació, fins i tot una història que s’elimina després de 24 hores, n’hi ha prou perquè encetem una investigació i processem els casos adequats.”

Els passadissos del tribunal de districte de Natzaret, una ciutat poblada en gran part per israelians palestins, són plens d’advocats i membres de la família d’aquells qui s’enfronten a tot el pes de la llei israeliana per les seves publicacions.

En un banc davant un tribunal del primer pis, Maisa Abd el-Hadi, una actriu israeliana d’origen palestí que ha estat acusada per dues publicacions a Instagram, s’espera, nerviosa. Diu que no pot parlar amb periodistes. La família de la Murad també es nega a parlar amb The Washington Post. En un entorn en què molts temen que una paraula equivocada et pugui dur a presó, tothom està espantat.

Fins i tot el propietari d’un restaurant d’hummus –on alguns dels advocats de la defensa dinen sovint– va passar una nit a la presó el mes passat per una imatge publicada al seu estat de WhatsApp que mostrava un puny amb una bandera palestina. Però, finalment, va ser alliberat sense càrrecs.

Dijous de la setmana passada, Murad s’acomiadà de familiars i amics abans d’una esperada audiència en què s’havia de decidir si seria alliberada sota fiança. El procediment, finalment, es va ajornar fins diumenge. Murad és una de les tres estudiants de la prestigiosa Technion d’Israel de Haifa –la universitat més antiga d’Israel– que han estat detingudes per publicacions a les xarxes socials.

Els casos són un “abús flagrant del procediment penal”, a parer de Nareman Shehadeh, advocat d’Adalah. Segons ell, els ciutadans poden ser encausats simplement “per no adoptar la visió israeliana sobre els esdeveniments que van conduir a l’atac”. Explica que el cas de Murad és part d’una “campanya destinada a enviar un missatge amenaçador contra els estudiants”.

Les publicacions de Murad van ser denunciades per més estudiants que van compilar missatges i imatges a les xarxes socials que consideraren problemàtics. Els estudiants jueus diuen que estan espantats. “L’exèrcit israelià no podrà protegir-nos dins el campus. No poden posar soldats al campus”, diu un estudiant de física de vint-i-un anys que parla anònimament per por de represàlies.

Una altra alumna de Technion, de vint-i-un anys, que estudia ciència de dades, va compartir una sola publicació d’Instagram amb un grup de vint amics en què apareixia un vehicle militar israelià capturat. A la publicació s’hi llegia una frase emprada en àrab per a aniversaris i festius.

L’estudiant va ser detinguda a casa seva, on –segons la defensa i els seus familiars– fou emmanillada i embenada. “És una cosa que trobaries normal en cas d’haver comès un assassinat, no pas per haver publicat un post a Instagram”, explica un cosí, que parla anònimament. Més tard, la policia va tornar a fer una batuda nocturna a casa de la seva família, on buidà calaixos i armaris i ho deixà tot escampat per terra.

“És una cacera de bruixes”, diu Shehadeh, que representa l’estudiant. Explica que la seva clienta va eliminar la imatge tan bon punt van saber-se les primeres informacions sobre els assassinats. Detenir sospitosos durant la investigació, diu, s’ha convertit en la norma més que no pas en l’excepció.

Ben Gvir ha criticat públicament el jutge que el mes passat va alliberar de la presó el-Hadi per a passar-la a règim d’arrest domiciliari. “Aquesta és la fila que fan els enemics domèstics”, piulà sobre el jutge.

La tercera estudiant de Technion detinguda, Baian al-Khateeb, de vint-i-tres anys, va fer una publicació en què apareixia cuinant xakxuka, un plat popular amb ou i tomàquet. “Avui mengem xakxuka de victòria”, va escriure a la publicació.

“Tothom sap que sóc mala cuinera”, explica. “I el 8 d’octubre, finalment, vaig aconseguir fer una xakxuka. Em referia a una victòria culinària, sense relació amb allò que passava al país”, diu.

Khateeb fou suspesa de la universitat tot esperant una investigació, i dues setmanes més tard fou arrestada. Explica que fou retinguda en una cel·la dissenyada per a quatre persones, però que n’encabia nou. “Tots els detinguts havien estat arrestats per casos relacionats amb les xarxes socials”, diu.

Els investigadors li van demanar per què havia posat una bandera palestina a la publicació. Els digué que era perquè anava contra la violència.

“A tots ens fa mal que els innocents fossin assassinats”, diu Khateeb, que afegeix que alguns dels seus amics de més a la vora són a l’exèrcit israelià. “Em sento com si ara fos en una altra guerra. Una guerra en què he de defensar-me a mi mateixa i la meva identitat”, afegeix.

I diu que té por que, si torna al campus, la tornaran a arrestar.

“Dormo amb la roba posada. Em fa por que en qualsevol moment vinguin i se m’enduguin”, diu.

No gaire lluny de la sala del tribunal de Natzaret, dijous, fou detingut el president del Comitè de Seguiment Àrab Superior, Mohàmmad Barakeh, que anava a una manifestació per a demanar la fi de la guerra. Quatre dirigents palestins més de renom van ser arrestats.

“Sabíem on era la línia, i la línia era la llei”, digué Mudar Younis, cap del Consell Nacional de Batlles Àrabs d’Israel, en una reunió dijous.

“No podem entendre què passa amb els nostres estudiants, amb els nostres empleats”, afegí. Els dirigents palestins, assegurà, temen que grups d’extrema dreta israelians vulguin provocar conflictes entre jueus i àrabs. “Estem molt preocupats per tot això que passa, però encara més per allò que pot passar demà”, manifesta.

I acaba dient: “No hi ha llibertat d’expressió.”

Judith Sudilovsky i Sufian Taha han contribuït a elaborar aquest reportatge.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any