Aneu de vacances? Els 7 consells infal·libles perquè les plantes no es morin

A l’estiu, moltes famílies planifiquen escapades de dies o setmanes. Però hi ha algú que roman a casa i que sovint no rep l’atenció que mereix: les plantes. Tornar de vacances i trobar-les seques o mortes pot ser frustrant i, en alguns casos, dolorós. Per això, si teniu tests a casa i sou a punt d’anar-vos-en, convé aplicar un seguit de mesures perquè resisteixin l’absència i continuïn verdes i vives quan torneu.

A continuació, us oferim una guia pràctica amb set consells fonamentals perquè les plantes no es morin quan sou de vacances. També us proposem tècniques senzilles i econòmiques perquè no calgui fer una gran inversió ni tenir coneixements tècnics previs.

1. Reg profund i controlat abans de marxar

Aquest és el gest més bàsic, però també el més sovint malentès. Regar a última hora, de pressa i corrents, solament mulla la superfície de la terra. El que cal és un reg profund: afegir prou aigua fins que comenci a sortir pels forats de drenatge del test. Això garanteix que la humitat arribi fins a les arrels i que el substrat pugui mantenir-la uns quants dies.

Si els tests tenen plat a sota, es pot deixar una mica d’aigua perquè la planta l’absorbeixi de manera gradual. Però atenció: això no serveix per a totes les espècies. Algunes, com les crasses o les orquídies, poden patir per excés d’humitat. En aquests casos, cal aplicar els altres sistemes complementaris com els que exposem a continuació.

2. Canviar-les de lloc: ombra i agrupament

Una planta exposada al sol directe pot deshidratar-se en qüestió d’hores. Per això, una acció fonamental és reubicar-les. Encara que habitualment les tingueu en un punt assolellat, és millor traslladar-les a un lloc més fresc i ombrívol durant les vacances. Un espai amb llum indirecta o penombra és suficient perquè continuïn fent la fotosíntesi sense tenir estrès hídric.

A més, si teniu diverses plantes, convé agrupar-les. Quan els tests són a prop els uns dels altres, es crea un microclima més humit i fresc. És com si s’ajudessin mútuament a conservar la humitat.

3. Protegir la terra amb mulching

El mulching és una tècnica senzilla i molt útil: consisteix a cobrir la superfície de la terra amb materials orgànics com ara escorça d’arbre, palla, fulles seques, restes de poda o fins i tot paper de diari. Aquesta capa evita que l’aigua s’evapori ràpidament i protegeix les arrels de la calor excessiva.

És especialment útil per a plantes d’exterior, però també es pot aplicar en tests interiors, sempre que es faci amb cura per evitar l’aparició de fongs.

4. Sistemes d’autorreg: de l’ampolla al cordill

Una de les solucions més pràctiques, especialment per a qui se’n va molts dies, és crear un sistema d’autorreg. N’hi ha de diversos i tots es poden fer amb materials que sovint ja teniu a casa.

El més conegut és l’ampolla invertida: una ampolla plena d’aigua amb uns petits forats al tap o amb uns adaptadors que es venen a les botigues de jardineria, clavada cap per avall al substrat. A mesura que la terra s’asseca, l’aigua surt lentament per capil·laritat.

Una altra opció és el sistema de cordill. Cal un recipient amb aigua (una galleda, una ampolla gran) i una corda de cotó o un fil absorbent que connecti el dipòsit amb el test. El cordill farà de metxa i anirà transportant l’aigua a poc a poc.

També existeixen els cons de ceràmica, que s’enrosquen a una ampolla i fan el mateix efecte, però amb un disseny més estètic.

5. Triar bé les plantes i adaptar l’espai

Si sabeu que sereu fora sovint, convé tenir plantes més resistents. Les espècies autòctones o adaptades al clima mediterrani, com el romaní, la farigola, la lavanda, el margalló, l’àloe o la sansevièria, són més tolerants a la sequera.

A més, durant l’estiu és preferible evitar tests petits i de plàstic, que s’escalfen i s’assequen més ràpidament. Els testos de fang mantenen més bé la frescor i els més grossos conserven l’aigua més temps.

6. Temporitzadors de reg per a balcons i patis

Per a qui tingui una terrassa o jardí amb accés a una aixeta, els sistemes de reg automàtic amb temporitzador són una gran opció. N’hi ha de molt senzills, que funcionen amb piles i permeten programar un reg lleuger cada dos o tres dies. També n’hi ha de gota a gota, especialment eficients i sostenibles.

Aquest sistema és especialment útil per a plantes de flor, que són més exigents i pateixen més la calor.

7. El recurs més segur: un bon veí

Cap sistema és tan fiable com una persona de confiança. Si teniu un veí, una amiga o un familiar que pugui passar per casa dos cops per setmana, val la pena confiar-hi. Deixeu-los les plantes agrupades i amb instruccions clares: quines cal regar, quines no, i quina quantitat. Podeu fins i tot posar una etiqueta a cada test.

I no ho oblideu: si us fan aquest favor, penseu a correspondre. Una ampolla de vi, unes flors o una invitació a sopar seran ben rebudes.