06.04.2026 - 20:36
No és la primera vegada, ni serà l’última, que les valoracions d’una estadística determinada, per part oficial, s’exageren positivament per demostrar que les coses les fan de la manera més correcta possible. I no sempre és així. Aquest mes, amb les dades d’afiliacions a la Seguretat Social, i amb les de la disminució del nombre de desocupats, n’és un bon exemple.
El fet és que el mercat laboral de Catalunya ha tancat un mes de març positiu, amb un total de 323.476 desocupats, la xifra més baixa en un mes de març d’ençà del 2008. I amb 3.882.774 d’afiliats a la Seguretat Social, la dada més alta d’ençà del 2004, any d’inici de la sèrie històrica, segons dades de la Generalitat. La bondat de les xifres assolides, ha merescut, com era d’esperar, elogis per part de les autoritats catalanes i espanyoles.
Per al conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, per exemple, aquestes dades favorables “demostren una vegada més que el teixit empresarial català és robust”. I també ha repartit mèrits als col·legues del gabinet tot assegurant: “El govern té un full de ruta clar que volem seguir de la mà dels agents socials i econòmics, amb una voluntat clara: que aquestes dades arribin al màxim nombre de famílies catalanes.”
Per la seva banda, el secretari de Treball, Paco Ramos, ha destacat: “Les dades d’atur i ocupació demostren que el govern de la Generalitat, les persones treballadores, les empreses i els agents socials i econòmics fem les coses bé, tant pel que fa a l’activitat econòmica com al creixement de l’ocupació. Ara el que toca és millorar la qualitat de l’ocupació perquè la prosperitat sigui compartida, sempre que ens acompanyi mínimament el context internacional.”
Ambdós missatges, tan positius i mancats d’un xic d’autocrítica, no difereixen gaire dels que han fet uns altres mesos, amb xifres menys bones, per la qual cosa cal agafar-los sempre amb molta prudència. De totes maneres, en això d’exagerar, tenen una bona referència a Madrid, on la humilitat tampoc no sembla la virtut més aplicada a l’hora de valorar la feina feta. “Transformem el mercat laboral del nostre país: hem superat la fita històrica de 22 milions d’afiliats a la Seguretat Social, després de sumar 2,2 milions d’ocupacions des de la reforma laboral i 3,3 milions des del 2018”, ha assenyalat la ministra de Seguretat Social, Elma Saiz, que ha allargat la perspectiva. “En menys de dos anys, hem afegit dos milions d’afiliats de mitjana. És una dada molt positiva que inclou xifres rècord. El mes de març, sense anar més lluny, s’han registrat gairebé 10,4 milions de dones afiliades, la xifra més alta de la sèrie”, ha afegit.
Tot això que diuen estaria molt més bé si les xifres ens apropessin una mica més a Europa. Però, malauradament, no és així. La taxa de desocupació, per exemple, frega un 10% a l’estat espanyol i és d’un 8,2% a Catalunya. A la zona euro, la mitjana és d’un 6,3%. I això després d’uns anys de creixement durant els quals hem crescut econòmicament a un ritme que doblava, o més, l’europeu. Si tot s’ha fet tan bé en el món laboral, no hauríem de ser-hi més a la vora?, dic jo.
La diferència entre la taxa europea i l’estatal continua essent de gairebé quatre punts percentuals i amb la catalana la diferència és de dos punts. Em continuen semblant excessives. Però on encara es veuen més les diferències és en la desocupació juvenil (menors de vint-i-cinc anys). A la zona euro la taxa és d’un 15%, a Catalunya és d’un 17% i a tot l’estat espanyol, d’un 23%. A més, no es pot oblidar que a Catalunya, d’ençà de mitjan 2025, el volum de joves desocupats augmenta ininterrompudament i creix d’un 4,3% interanual.
No dubto que les dades a Catalunya i a tot l’estat espanyol van millorant, però si comparem amb Europa, és molt clar que encara ens falta fer un bon camí per a cantar victòria, com es fa, mes a mes, tant a Madrid com aquí.
Quant a les xifres de març, no oblidem que és un mes en què acostuma a reduir-se la desocupació en termes intermensuals i enguany ha baixat amb més força que aquests darrers anys, amb un -1,2% i 3.777 persones menys a les llistes del registre que al febrer. La preocupació m’arriba quan faig la comparació amb el mateix mes de l’any passat. Interanualment, continua reduint-se, i ho fa a un ritme d’un -2,5%, lque són 8.289 persones menys que fa un any. I aquí cal fer una pausa. No entenc per què el ritme de baixada no pot ser semblant al de tot l’estat, on al març s’ha registrat una baixada interanual d’un -6,2%. La taxa catalana és gairebé una tercera part: com podem dir que les coses aquí van molt bé? Quant a l’afiliació a la Seguretat Social, hi ha hagut un creixement notable al març, impulsat sobretot per l’hostaleria, amb gairebé la meitat dels nous afiliats, contractats amb vista a la Setmana Santa. També, a molta distància, han crescut els sectors d’activitats administratives, ensenyament i construcció. Catalunya ha assolit un augment d’ocupats, tant mensual, amb 32.415 afiliats més (+0,84%), com interanual, amb 75.961 més (+2%).
Tot i que en termes mensuals Catalunya és el tercer territori de l’estat espanyol amb un augment més elevat en nombre d’afiliats, darrere d’Andalusia i les Illes, l’augment interanual de l’afiliació és el més moderat d’aquests últims quatre anys, malgrat que part de la Setmana Santa ha coincidit amb els últims dies del mes de març (el març del 2023 va augmentar d’un 3,04%; el 2024, d’un 2,58%; el 2025, d’un 2,03%; i enguany, d’un 2%). Haurem d’estar atents a l’evolució de l’ocupació en els mesos vinents, tenint en compte, a més, el context tan incert que avui travessem.
La Generalitat destaca que, en la variació interanual, “continuem amb més de quatre anys ininterromputs de creixement de l’afiliació”, des de l’abril del 2021. Però aquí voldria assenyalar dos punts. Per una banda, els ritmes de creixement dels afiliats, tant mensual com interanual, també estan per sota del total estatal. La qual cosa, com passa amb la desocupació, em sembla, si més no, curiosa i que caldria analitzar per què succeeix. I, per una altra banda, malgrat el creixement d’afiliacions anual assenyalat, cal destacar que el comerç ha perdut, en un any, 26.000 treballadors, que són més d’un 4% de la plantilla del sector. Compte!
