12.04.2024 - 19:50
Es confirma el rebot de la inflació, tant a Catalunya com a l’estat espanyol. L’índex de preus de consum (IPC) va pujar al 3,1% i 3,2% aquest març, respectivament, en la seva taxa interanual, segons les dades definitives publicades aquest matí per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquesta xifra representa una pujada de quatre dècimes, en ambdós casos, respecte de la dada del febrer, quan l’IPC es va situar en el 2,7% i 2,8%, respectivament.
L’INE assenyala que els grups que més van destacar per la seva influència en l’augment de la taxa anual van ser l’habitatge, la taxa anual del qual va créixer de 4,2 punts, fins a l’1,5%. Aquest comportament responia a la pujada dels preus de l’electricitat, enfront de la baixada registrada al març de l’any passat. Per la seva banda, també ha comptat el lleure i la cultura, amb una taxa anual del 3,8%, un punt per sobre de la del mes anterior. Aquesta pujada es va deure, principalment, als preus dels paquets turístics, que van pujar més que no pas el març del 2023. I, finalment, destaca el transport, que va augmentar la seva variació mig punt, fins al 2,9%. Aquesta pujada va ser conseqüència de l’augment dels preus de carburants i lubrificants per a vehicles personals, que van disminuir en el mateix mes del 2023.
Per la seva banda, entre els grups amb influència positiva, destaca el dels aliments i begudes no alcohòliques, que va situar la seva taxa en el 4,3%, un punt per sota de la del mes passat. Aquest descens es va deure, majoritàriament, a la baixada dels preus de llegums i hortalisses, entre més productes alimentaris, que havien pujat més el mateix mes del 2023. També va influir la pujada dels preus de la carn, menor que la registrada el març de l’any passat.
El Ministeri d’Economia espanyol hi ha dit la seva per sortir del pas. “Les dades d’inflació continuen reflectint la capacitat de l’economia espanyola de compatibilitzar el creixement econòmic més gran entre els principals països de la zona euro amb una moderació dels preus i el manteniment de suport als més vulnerables. Continua millorant el poder adquisitiu de les famílies i la competitivitat de les empreses espanyoles”, ha ressaltat.
Del meu punt de vista, hi ha tres aspectes que caldria ressenyar com a importants en els preus d’aquest mes de març.
El primer és l’augment mensual registrat per l’IPC, que ha estat del 0,8%, molt fort, atès que equival a un 9,6% anualitzat. Una part de la culpa la té la tornada del 10% de l’IVA en la factura de la llum al 21% anterior. Però també ha tingut el seu paper el turisme en els viatges de Setmana Santa, que s’han encarit força. I la conseqüència directa han estat els preus de l’hoteleria i la restauració. De fet, entre la llum, els paquets de turisme i l’hoteleria i la restauració expliquen gairebé el 70% de l’augment mensual. Per tant, són tres aspectes puntuals, que no s’han de repetir a l’abril… però ja es queden més amunt que no eren.
En segon lloc, l’evolució dels preus dels aliments, que finalment sembla que frena l’evolució a l’alça, si bé ja han quedat a dalt i, malgrat la desacceleració, els augments sobre l’any passat encara són massa alts, en general. Per cert, el preu de l’oli d’oliva no ha frenat pas la seva cursa particular, i ja se situa en el 70%, enfront del 67% de febrer. I continuo pensant que encara hi ha massa aliments per sobre del 8% anual. La carn d’oví (8,0%), per exemple, o la fruita fresca (9,0%), els sucs de fruita (16,9%), les patates (10,3%), la xocolata (9%) i els productes de confiteria (8,4%).
Dins els aliments, cal distingir entre els elaborats i els frescos. Ambdós s’han desaccelerat respecte del febrer. Així, els primers, conjuntament amb les begudes i el tabac, pugen al 4,7% (sis punts percentuals menys) i els frescos pugen al 3,1% (nou punts percentuals menys). Cal dir que són dades de tot l’estat espanyol i que a Catalunya els augments dels preus són una mica menors (4,4% i 3,7%, respectivament).
Com a curiositat, he repassat les dades del març de l’IPOD que publica la COAG, és a dir, els preus pagats en origen i en destinació final. Els marges totals agrícoles, pràcticament es mantenen del febrer al març, en una mitjana de 4,6 vegades entre un preu i un altre. Sí que m’han sorprès algunes coses, com ara, les taronges, que baixen el preu a l’agricultor de 0,39 euros per quilo a 0,25 (que representa un -35%), mentre es manté el preu en destinació a 2,05 euros. Feu comptes i veureu que és un marge de 8,2 vegades o, si voleu, del 720%. Em sembla molt fort. A menor escala, el mateix fenomen ha passat amb la carn de xai. Aquí el marge és “només” de 4,2 vegades.
“El comportament seguit per la inflació dels aliments i les begudes no alcohòliques és molt satisfactori, però cal continuar amatents, atès que els seus nivells continuen essent alts i en alguns productes concrets encara es mantenen taxes preocupants”, segons el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy.
I queda un tercer aspecte que em sembla rellevant, encara que no en parli l’INE, que és la marxa dels serveis. Igual que calcula l’índex subjacent (el total menys els aliments frescos i l’energia), que, per cert, ha pujat d’un 3,3% interanual (dos punts percentuals menys que al febrer), també en calcula uns altres d’específics. Un d’aquests índexs és el dels serveis. I resulta que creix al 4,1% (sense comptar el lloguer d’habitatge) i que fa cinc mesos que és pràcticament al mateix nivell, sempre tocant el 4%, sense cap mena de desacceleració, ans al contrari.
Recordo què es va dir ahir al Banc Central Europeu sobre aquest punt en concret. De fet, un dels components de la inflació que més preocupa el BCE, i així ho ha reconegut aquests darrers mesos, és la inflació del sector serveis, que es resisteix a caure, com sí que han caigut altres elements de la cistella. “Hi ha components de la inflació, com la del sector serveis, que estan molt alts, en el 4,5%, segons la dada interanual de març”, va esmentar específicament la presidenta, Christine Lagarde.
Mirant amb detall els preus dels serveis de l’estat espanyol, podem trobar que pugen d’un 16,8% anual les subscripcions a xarxes de televisió; d’un 23,4% els paquets turístics, ja esmentats, però amb la curiositat que són únicament els estatals, perquè els internacionals creixen d’un 5,8%. Els hotels i més allotjaments, del 9%, i les assegurances relacionades amb la salut, d’un 9,5% i les del cotxe, d’un 6,5%. Aquí, en aquests apartats, la baixada costa més. Per una banda, perquè la demanda continua essent important i, per una altra, perquè les pujades de salaris, si bé no són espectaculars, ajuden al fet que la mitjana dels preus finals dels serveis no baixi del 4%, pràcticament com a Europa.
Finalment, per als analistes de Funcas, els productes energètics expliquen la pujada de la taxa general al març, especialment després de la normalització de l’IVA de l’electricitat. L’encariment recent del petroli, juntament amb la persistència de les pressions inflacionistes als serveis, constitueixen ara, segons el seu parer, els principals factors de preocupació.
I per a l’abril, que va marcar un augment de sis punts percentuals l’any passat, el més probable és pensar que la taxa interanual acabi baixant una mica i se situï per sota del 3%… Si no hi ha cap ensurt, és clar.
