04.03.2017 - 11:59
“M’interessa molt passejar per la història i fer-ho amb la mirada petita”, assegura
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
La periodista catalana Pilar Rahola fa una radiografia de les “lluites socials” de la Barcelona de la Setmana Tràgica, en la novel·la situada entre 1906 i 1909 ‘Rosa de cendra’ (Columna), guanyadora del Premi Ramon Llull, ha explicat en una entrevista d’Europa Press.
En la novel·la, Albert Corner torna de la guerra de Cuba a la Barcelona de 1900 fet un home nou, en una Catalunya que viu moments de pors i incerteses, però també d’il·lusions i esperances.
L’autora ha explicat que la seva intenció era viatjar a aquest “moment molt específic” de la història catalana com a culminació d’unes lluites socials en les quals hi ha sindicalisme, anarquisme, lerrouxisme, el sorgiment de Solidaritat Catalana i la repressió de l’Estat, entre altres elements.
Ha reivindicat que les seves pàgines són “una foto molt precisa, sorprenentment precisa del que està passant al segle XXI”, encara que ha rebutjat que la novel·la sigui, no obstant això, una radiografia del 2017 amb la lupa de 1909.
PERSONATGES DE MIRADA “PETITA”
“M’interessa molt passejar per la història i fer-ho amb la mirada petita, de personatges que no van ser els grans”, ha explicat Rahola, la intenció dels quals ha estat aflorar els grans sentiments i emocions de l’ésser humà davant una situació crítica, com la por, la valentia, l’heroisme, la covardia, el futur incert i el present que es trenca.
De fet, ha defensat que intenta construir un calidoscopi on estigui tot representat, sense prendre partit pels personatges i cadascun amb les seves grandeses i misèries perquè “la mirada de l’escriptor no és la mirada de l’opinador”, sinó que aquest intenta entendre la naturalesa humana enmig de situacions intenses.
“Et serveix per posar-te en la pell de mirades que no són la teva i també t’ajuda a entendre’t a tu mateixa”, ha agregat la periodista, que assegura que tracta d’entendre i interpretar totes les mirades del moment.
RESSONS EN EL 2017
Rahola assegura que existeixen paral·lelismes entre aquella època i la Catalunya de 2017, com la dificultat del catalanisme polític d’anar unit i les tensions internes, així com la relació amb l’Estat, que és sempre la mateixa: “Abans violenta i ara amb pressió judicial”.
En la seva opinió, també és homòleg l’esforç de la classe mitjana de crear un catalanisme polític “que sigui d’ordre i confrontat amb l’Estat”.
“En una època on la política es resolia amb cavalls i sabres, bategaven les mateixes emocions per resoldre un conflicte etern”, ha conclòs.
Ha assegurat que l’agrada ajudar a difondre episodis de la història de Catalunya dels quals es coneix poc, com la Setmana Tràgica de la qual, “encara que tothom coneix alguna cosa, pocs són els que saben, excepte els historiadors”.
