27.11.2025 - 14:40
|
Actualització: 27.11.2025 - 22:21
El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha qualificat de “despropòsit de proporcions bíbliques” la proposta de la Comissió Europea per al 2026, que planteja que la flota d’arrossegament només pugui sortir a la mar nou dies. Brussel·les obre la porta a ampliar-los si s’apliquen encara més mesures de sostenibilitat, però Abad recorda que fa cinc anys que el sector n’adopta i afirma: “No sé quines més es poden inventar”. Per això, reclama que primer s’analitzi l’efecte de les que ja han pres abans d’exigir noves restriccions. Ha exigit que es respecti el dret dels pescadors a treballar i avisa que si no poden sortir 180 dies cada any, hauran de plegar.
La proposta de Brussel·les per al 2026 estableix un màxim de nou dies de pesca amb arrossegament i condiciona qualsevol ampliació a noves mesures per reduir l’impacte ambiental. L’any passat, la Comissió ja va marcar 27 dies per al 2025, tot preveient que es podria arribar fins als 130 dies si s’apliquessin compensacions. Finalment, després de les reivindicacions del sector, s’ha tancat el topall en 143 dies.
Els dies 11 i 12 de desembre es farà el Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea, on s’hauran de decidir les quotes definitives. Antoni Abad considera que la proposta és un “disbarat” i “indecent”. Segons ell, aquests anys s’han fet grans inversions per adaptar-se a les mesures, però cada vegada se’ls posen més traves: “Hem fet tancaments, portes, malles… i el 2025 ja hem anat justos de dies, però si l’any vinent realment seran nou dies, és per plegar”.
Mesures pioneres a Catalunya
Abad destaca que a Catalunya s’han impulsat diverses iniciatives, sempre amb l’assessorament dels científics de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). A Roses (Alt Empordà), per exemple, els pescadors van decidir de tancar un calador molt productiu quan van constatar la minva de captures. “Fa 14 anys que no hi anem, vam ser pioners”, recorda. També la flota d’arrossegament de Palamós (Baix Empordà) i Vilanova i la Geltrú (Garraf) van instal·lar les primeres portes voladores, un sistema menys agressiu amb el fons marí. “Haurien d’aprofitar aquestes experiències perquè Catalunya és capdavantera; en canvi, ens posen a tots al mateix sac”, ha criticat Abad.
El president afegeix que, abans d’imposar més restriccions, cal estudiar científicament quin efecte han tingut les mesures ja aplicades: “Haurem de veure quines mesures proposen per ampliar els dies, però caldrà també que el sector les pugui assumir, perquè ja estem al límit, no tenim pulmó per fer més coses”.
Sense relleu generacional i flota en declivi
El sector lamenta que la desídia de les administracions ha minvat l’ànim dels pescadors. “Comencem a estar cansats perquè fem moltes coses i no veiem retorn”, constata Abad. La manca de relleu generacional preocupa especialment: cada vegada és més difícil viure del mar. Segons Abad, “en ports com el de Roses, als anys 90 hi havia 42 embarcacions, però ara només en queden 18; hi ha hagut una reducció de més del 50% i es pot extrapolar a tota la costa mediterrània”. Sosté que si hi ha menys peix no només és per l’activitat, sinó també pel descens del nombre de professionals.
El president alerta que, amb la legislació actual, ningú voldrà dedicar-s’hi. “Es parla molt de relleu generacional, però quin jove voleu que vingui al nostre sector? Només reclamem el dret a anar a treballar, és tan senzill com això”, ha exclamat. Malgrat tot, Abad diu voler ser prudent i espera que el Ministeri d’Agricultura faci canviar l’opinió de Brussel·les, i recorda que per assegurar la viabilitat calen 180 dies d’activitat: “Tenim despeses fixes, són dotze mesos de seguretat social, d’assegurances, crèdits, embarcacions… No podem continuar amb aquesta inseguretat”, ha subratllat.
“És un disbarat”: Domènech demana un acord clar
Xavier Domènech, secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, considera que la proposta de Brussel·les per al 2026 és “un disbarat” i assegura que el sector “no entendrà de cap manera” que només puguin sortir nou dies l’any. Insisteix que els calen 180 dies de mar i confia que aquesta sigui només la primera posició de Brussel·les. “Ara entrem en el joc de negociar”, apunta.
Domènech es queixa de la manca d’informació sobre les mesures de sostenibilitat i recorda que enguany la malla s’ha incrementat d’un 12% (de 40 a 45), i en el cas de la gamba, un 25% (de 40 a 50). “Després d’haver fet tot això, em fa por que ara demanin mesures addicionals”, comenta.
Domènech sol·licita poder començar l’any sabent els dies de feina, per evitar la incertesa. “Volem regles del joc entenedores i fàcils d’aplicar”. Tot i que cada embarcació té la seva situació, avisa que algunes hauran de plegar si es retallen més jornades: “Amb tot el que hem fet, l’esforç pesquer s’ha reduït d’un 40 o 50%, a més dels tancaments, portes voladores, malles… què més se’ns ha de demanar? Ho hem fet tot”, conclou.
Domènech lamenta que les restriccions siguin iguals a tota la costa mediterrània i creu que l’esforç fet per la pesca catalana no ha estat valorat: “Hem reduït l’esforç i ens assignen menys dies. No és just”, ha tancat.
