08.03.2017 - 10:40
El masclisme imperant encara en les comunitats agrícoles impedeix un paper més important de les dones, segons una activista
MADRID, 8 (EUROPA PRESS)
El nombre de dones propietàries de parcel·les agrícoles s’ha duplicat al Perú en les últimes tres dècades, si bé la superfície que controlen és molt inferior a la que està en mans dels homes i en el cas de les propietats comunals la seva participació en la presa de decisions segueix sent molt inferior, principalment com a resultat del “masclisme” que segueix imperant al país.
Aquesta és l’opinió de Raquel Reynoso Rosales, presidenta de l’associació de Serveis Educatius Rurals (SER) que treballa juntament amb Manos Unidas per sensibilitzar sobre la necessitat d’una participació igualitària de les dones en les decisions relatives a les terres que elles mateixes conreen.
Segons explica en una entrevista a Europa Press, encara que el nombre de dones que posseeixen terres de cultiu a títol particular s’ha duplicat entre el 1994 i el 2012, entre altres aspectes per la migració dels homes a la recerca d’altres oportunitats laborals i en el cas de les zones andines pel conflicte armat entre el 1980 i el 2000, moltes d’elles no tenen un títol de propietat com a tal o si el tenen no està registrat.
En el cas de les propietats comunals, encara que les dones posseeixin terres de cultiu no se’ls dóna “veu i vot” en les assemblees comunitàries en les quals es prenen les decisions sobre l’ús d’aquestes terres, ja que són els homes els que segueixen tenint la veu cantant, precisa la presidenta de l’associació peruana.
I això és així, es lamenta Reynoso, malgrat que al Perú existeix una Llei d’Igualtat d’Oportunitats. Les autoritats no ho veuen prioritari i consideren que “es tracta d’un tema intern de les comunitats”, per la qual cosa en la pràctica s’ha seguit afavorint els homes en l’accés a càrrecs directius i de presa de decisions.
MASCLISME PERSISTENT
En l’àmbit de les mateixes comunitats, “una de les principals barreres és el masclisme que encara persisteix”, defensa l’activista. “Els homes es resisteixen al canvi, la qual cosa es reflecteix en la fustigació, les burles i el constant qüestionament a les capacitats femenines perquè assumeixin càrrecs comunals”, denúncia, precisant que “això acostuma a generar por en les dones i les desmotiva per assumir els càrrecs”.
Enfront d’això, l’accés de dones a aquests càrrecs de responsabilitat no només motivaria altres a seguir els seus passos sinó que “també serviria perquè les dones puguin posar en l’agenda comunal la seva problemàtica i plantejar alternatives de solució”, sosté Reynosa.
“La participació de les dones és clau, perquè són elles les encarregades de preservar les llavors, les plantes medicinals, els costums, tradicions, la seva cultura, però en estar la decisió sobre l’ús del territori i els recursos només en mans d’homes, es posa en risc aquesta continuïtat”, adverteix la presidenta de SERE.
Davant aquesta situació, SERE juntament amb Manos Unidas i amb suport de la Junta d’Andalusia està duent a terme el projecte ‘Dones indígenes i joves ‘ayacuchanas’ empoderadas exercint els seus drets són protagonistes dels processos de la regió’, en el qual treballen amb deu comunitats camperoles mitjançant jornades de sensibilització sobre la importància de la participació igualitària en la gestió comunal i també amb capacitació en matèria de Drets Humans, lideratge, dret de la terra i negociació.
ÉS POSSIBLE ACONSEGUIR CANVIS
El projecte ha aconseguit “avanços significatius, la qual cosa demostra que sí és possible aconseguir canvis en l’àmbit de les comunitats”, afirma Reynosa. Durant el seu primer any, en set de les deu comunitats en les quals es treballa s’ha aconseguit “modificar els estatuts, incorporant-se a les dones com a comuneres qualificades amb dret a veu i vot”, precisa.
“El repte que tenim ara és donar suport a aquestes dirigents comunals perquè puguin realitzar una bona gestió comunal”, explica la presidenta de SERE, incidint que també constitueix un repte el fet que les seves famílies modifiquin el repartiment de les tasques domèstiques perquè aquestes “no es vegin sobrecarregades amb les seves tasques com a mares i com a dirigents”.
Reynosa confia que en el futur “siguin les mateixes dirigents les que continuïn en aquesta tasca d’involucrar més dones com a dirigents i com a comuneres qualificades, que siguin capaces d’elaborar propostes per millorar la seva situació i les presentin les autoritats locals perquè s’involucrin més en la problemàtica de la dona rural”.
